PSICONUTRICIÓ en la malaltia renal crònica

Com la nutrició influencia en aspectes psicològics

Com aspectes psicològics influencien en la nutrició

“La alimentación constituye una vía privilegiada para reflejar las manifestaciones del pensamiento simbólico y la alimentación misma establece una forma de simbolizar la realidad.”

SIGMUND FREUD

Esther Jiménez Garriga
Psicòloga Sanitària i Psicoanalista

Annabel Martínez Muñoz
Nutricionista-Dietista

El terme psiconutrició engloba una visió transdisciplinària tant de la nutrició en si mateixa, com de la conducta alimentària. Dos o més professionals sanitaris com són el psicòleg i el nutricionista-dietista cooperen per abordar, d’una forma més específica, el tractament a realitzar a la persona que acudeix a la consulta.

En la societat occidental, l’alimentació transcendeix la necessitat corporal. La dieta en si mateixa compleix una funció reguladora a través del control i mesura del consum d’aliments. Aquest control és, a la vegada, sobre les passions i sobre el cos (Figari, 2015). En el cas de la dieta per la Malaltia Renal Crònica (MRC), la funció reguladora és eclipsada per una funció privadora, ja que suposa canvis alimentaris molt bruscos que necessiten ser adaptats a la vida quotidiana. L’adherència al tractament dietètic i el suport nutricional són vitals per a un bon control de la malaltia, ja que la baixa adhesió a la dieta compromet l’estat nutricional i afavoreix l’aparició d’altres complicacions mèdiques.

També hi ha una gran distància entre les pràctiques d’alimentació quotidianes i la informació sobre nutrició (Martín, 2007) essent que, no per estar més informada, la persona adquireix uns hàbits més saludables. Aquest punt ens orienta de cara a la intervenció que s’ha de fer, ja que el que s’intenta abordar és la causa de la situació actual a fi de tractar l’arrel de la problemàtica i no els símptomes de superfície. Per tant, tenint en compte l’objecte d’estudi i de treball de cada especialista en la MRC, poden donar-se dues situacions:

a) S’acudeix a la consulta de nutrició per una necessitat d’informació dels nous hàbits alimentaris a assolir, amb la demanda d’una dieta individualitzada, una avaluació i un seguiment constant. El professional busca una adherència al tractament mitjançant una estratègia i una motivació nutricional que ha d’acompanyar tota la vida a la persona amb MRC. Malgrat la voluntat del pacient, acostumen a sorgir dificultats en el manteniment del tractament. En aquest context, és necessari derivar el malalt a la consulta de psicologia, ja que hi ha una interferència de resistències a nivell inconscient.

b) S’acudeix a consulta de psicologia per iniciar, en el millor dels casos, un procés terapèutic a causa d’un malestar que incideix en la vida quotidiana del pacient. En el transcurs del procés, ja sigui com a motivador de la consulta o no, apareixen elements com la impotència vinculada al maneig de la dieta o la dificultat relacionada amb la restricció de líquids, entre d’altres… És en aquest moment en el qual, normalment, el malalt veu com un pas lògic demanar suport nutricional especialitzat.

Qualsevol de les dues situacions desemboquen en una necessitat de l’altre professional. És a dir, es produeix una retroalimentació. Aquesta ha de ser constant per consolidar el canvi en la persona que ha sol·licitat l’ajut. Si s’actua només des del vessant nutricional, o només del vessant psicològic, no podem assegurar una modificació de la conducta sostinguda en el temps, sinó que s’estableix un circuit com el que s’il·lustra a continuació:

Quan es detecta una baixa adherència al tractament psicològic o nutricional apareixen efectes com l’angoixa (una de les seves expressions seria l’estrès) o estats depressius (on es poden incloure afectacions com la impotència, tristesa, avorriment…), entre d’altres. Aquests, es poden expressar amb una falta d’autocontrol i autoconsciència, de manera que sostenir una dieta adequada a la MRC resulta gairebé impossible. És aleshores quan apareixen complicacions mèdiques (taquicàrdies, edemes, rampes…). Aquestes afectacions corporals incrementen més l’angoixa i/o l’estat depressiu, podent provocar un rebuig a l’aplicació de tot el tractament.

S’ha de tenir en compte que parlem de referències genèriques. En l’aplicació del cas per cas cal, conjuntament amb el pacient, detectar el simbolisme i funció que envolta l’alimentació i les coordenades que impliquen l’aparició o desaparició de l’angoixa i/o de les conductes compulsives, entre d’altres.

La importància de la psiconutrició en la MRC recau en aconseguir tallar el circuit anterior. D’aquesta manera, s’implementa un canvi de paradigma, establint un nou model de relació vers l’alimentació.

Així doncs, gràcies al treball realitzat, la persona afectada aconsegueix trencar amb aquella resposta automàtica que, a la vegada, implicava conseqüències negatives per a la seva salut. És a dir, realitza un canvi de posició inconscient vers l’estímul x, així disposa de més llibertat en la resposta d’afrontament i aconsegueix fer més propi el tractament. Aquest canvi només és possible fruit d’un treball interdepartamental: formació nutricional + formació psicològica (i viceversa).

En conclusió, les persones amb MRC han d’adaptar-se a canvis d’hàbits molt específics i és necessari plantejar el treball pacient-professional a llarg termini. És a dir, prendre consciència que el seguiment de les indicacions nutricionals no és una cura, sinó que ha d’acompanyar el pacient renal per sempre a fi que aquesta adaptació esdevingui una millora en la qualitat de vida (7).