Actitut saludable. Més enllà de la malaltia

0
60

Annabel Martínez Muñoz
Nutricionista-Dietista
CAT001373
M. 656 891 408

Esther Jiménez Garriga
Psicòloga sanitària i Psicoanalista
Nº Col. 21600
M. 600 419 917

“La salud es la vida en el silencio de los órganos”

René Leriche (1978-1955)

Médico cirujano 

 

Segons l’Organització Mundial de la Salut, la salut és un estat complet de benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties. Per tant, per assolir aquest  concepte, la psicologia i la nutrició, hi juguen un paper clau. 

La MRC requereix un canvi de 180º de l’estil de vida com part del tractament. Per tant, les premises d’alimentació saludable i de benestar emocional són necessàries com part del procés.

 

El filòsof Caguilhem proposa pensar la salut com “la veritat del cos”. Aquesta concepció de salut equival a una auto-organització i auto-regulació pròpies i singulars de cada ésser viu que li permet relacionar-se profitosament amb el seu entorn particular. 

D’aquesta proposta extraiem les següents reflexions. La primera, que la salut implica una part activa i insustituible per part de la persona que té el diagnòstic. La segona, que l’expressió del nostre cos en format de malaltia pot estar enviant-nos un missatge tal com: Hem forçat massa la màquina? Hem deixat massa de banda algun aspecte important de la nostra vida? Hem rebut algún estímul especialment estressant? Evidentment, pot ser que no. No obstant, plantejar-nos si el nostre estil de vida o si alguna contingència ha pogut facilitar dita aparició, pot dur-nos més avantatges que inconvenients. 

 

La dieta de la població en general s’ha de basar en un elevat consum d’aliments d’origen vegetal com fruita sencera, verdures i hortalisses, cereals i derivats integrals, llegums i/o fruits secs al natural, greixos saludables com l’oli d’oli verge extra, cremes de fruits secs o alvocat, poden incloure aliments d’origen animal com llet i derivats, ous, carns blanques i peixos tan blancs com blaus. Aquesta alimentació ha d’anar acompanyada d’un consum diari d’aigua i un control de la sal de taula. També, s’han d’evitar els productes industrials amb un elevat contingut en sodi, sucres, olis de mala qualitat i additius com per exemple la rebosteria industrial, refrescos, snacks o postres làctis. A més, l’activitat física ha d’estar present com un hàbit de vida saludable adquirit. 

En la MRC aquests supòsits poden estar compromesos sobretot amb la presència d’altres comorbiditats (hipertensió, diabetis…), certes complicacions com el fòsfor o el potassi elevat en sang, sobretot si la “dieta renal” no està adaptada a l’estadi de la malaltia. Això es veuria reflectit en una restricció del consum de certs aliments com algunes fruites i verdures, aliments proteics com carn, peix o llegums, fins aconseguir la normalitat. A més, aquesta restricció, juntament amb el tractament, sobretot en l’hemodiàlisi, pot fer que aparegui la fatiga i el cansament, comprometent l’activitat física diària. No obstant això, si la malaltia està ben controlada i individualitzada es poden incloure tots els grups d’aliments, seleccionant aquells amb un perfil nutricional adequat i adaptat a la MRC, com per exemple fruites i verdures amb menys potassi que altres. 

 

Aleshores, què significa realment, estar saludable amb MRC? 

  1. Disposar de les eines necessàries: 
  • Dieta individualitzada i adaptada a l’estadi que eviti complicacions a curt i a llarg termini, que permeti una bona adherència amb les mínimes restriccions dietètiques possibles. 
  • Conèixer i ser fidel a les restriccions alimentàries i/o de líquids, aspecte que ens permetrà portar un pes correcte a les sessions de diàlisi. D’aquesta manera, s’evita acumular pes extra de la sessió i sentiràs una millor tolerància a les sessions de diàlisi.
  • Bon control de malalties associades o d’altres. 
  • Realitzar activitat física tant en tx, intra i interdiàlisi de forma adaptada. 

 

  1. Relacionar-se amb la malaltia i el que implica, pacíficament

Un indicador de la no acceptació de la malaltia és la relació que mantenim amb el menjar (si hi ha atracons, consum d’aliments desaconsellats, excés de rigidesa amb les tècniques culinàries i els aliments a ingerir, gana emocional -calmar l’ansietat, estrès o angoixa amb el menjar, etc.).

Si alguna cosa ens ensenya la MRC és que els excessos no senten bé, ni massa aigua, ni massa fòsfor, ni massa esforç… Es tracta de trobar la fórmula més personalitzada possible. Les següents propostes t’ho poden facilitar:

  • Incorporar la cuina com a hobbie pot ser una gran eina. 
  • Dur un diari de pes, ingesta de líquids i menjar amb un apartat clau: l’estat anímic relacionat amb cada àpat.
  • Moments d’introspecció sol o acompanyat en els que reflexionis sobre les resistències que et desperta la malaltia per després treballar-los en les sessions de psicologia.

 

  1. Realitzar activitats que no tinguin a veure amb la malaltia!
  • Mantenir una vida social activa: adaptar les vacances, no aïllar-se, i buscar ajuda, entre d’altres.
  • Recuperar i/o incorporar nous hobbies
  • Fer activitat física i/o esport

 

Per acabar, els companys de Nefralia® conjuntament amb la Fundación Alicia han preparat les següents piràmides saludables per les persones amb MRC. Podeu trobar-ne més informació al següent enllaç.

 

D’altra banda, per obtenir més informació i estratègies per la ingesta de líquids, consulta el següent article. Per aprofundir en el tipus d’aliments aptes en la MRC, consulta aquest article. I per trencar mites sobre l’alimentació en la MRC, consulta aquest article.