Dissabte, 31 juliol 2021
MÉS
    Inici SALUT I CIÈNCIA OCATT Cicle “La donació d’òrgans i teixits”, una mirada CULTURAL i RELIGIOSA

    Cicle “La donació d’òrgans i teixits”, una mirada CULTURAL i RELIGIOSA

    Jorge Twose
    Comunicació i Promoció de la Donació
    OCATT

    L’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) és l’entitat del Departament de Salut, responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb l’extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l’intercanvi d’òrgans i teixits per utilitzar-los amb finalitats terapèutiques a Catalunya.

    També li correspon realitzar activitats informatives sobre la donació d’òrgans, teixits i cèl·lules, la coordinació d’intercanvi d’òrgans, el registre i seguiment dels pacients que han rebut un trasplantament, la garantia de qualitat en el procés de la donació, i l’assessorament al Departament de Salut en la presa de decisions sobre aquestes matèries.

    EL CICLE

    La situació del trasplantament d’òrgans al nostre entorn gaudeix de molt bona salut: 5.318 trasplantaments a Espanya l’any 2018, 1.151 dels quals a Catalunya.

    Aquests resultats han estat possibles gràcies als donants obtinguts, a l’aprofitament dels òrgans extrets, al baix nombre de negatives familiars (12-18%) o a l’intercanvi d’òrgans entre organitzacions. Malgrat això, les persones en llista d’espera per a trasplantament segueixen necessitant la generositat i la solidaritat de la societat per continuar tenint esperances de vida.

    La llei espanyola de donació és de consentiment presumpte, és a dir, tots som donants si en vida no hem expressat el contrari. En condicions reals, però, no es realitza l’extracció dels òrgans sense el consentiment expressat per la família del difunt.

    La confiança i la credibilitat de la societat en el sistema de trasplantaments és una de les claus del seu èxit. No obstant això, un nombre determinat de famílies continuen sense donar el consentiment a la donació. Entre els motius de negatives esgrimits trobem, en alguns casos, la cultura o la religió.

    Diferents estudis apunten, a més, una menor acceptació de la donació segons l’origen de les persones. La causa d’aquests fets, creiem, no és la manca de solidaritat i generositat, sinó el desconeixement o la informació inadequada. És important ser conscients que el trasplantament a partir de la donació de cadàver no és una realitat a bona part del món. El projecte es va dissenyar com una oportunitat de millora per donar resposta a aquesta necessitat.

    El repte, estava clar: Podem millorar la donació d’òrgans entre els diferents grups culturals de la nostra societat a través del coneixement? Els objectius plantejats, també: (1) Millorar la informació sobre la donació d’òrgans i teixits en els diferents col·lectius culturals i religiosos del nostre entorn i (2) conèixer aquells aspectes culturals o religiosos que poden influir positivament o negativament en la donació.

    El cicle de reflexió “Donació d’òrgans, una mirada cultural i religiosa”, va consistir en 7 activitats, de les quals dues van ser conferències obertes al públic general, i 5 seminaris tancats i específics de cada una de les confessions religioses (individuals o agrupades).

    PROGRAMA

    20-09-2018 Conferència inaugural: La donació i el trasplantament al nostre entorn, un model d’èxit que trenca barreres.

    09-10-2018 Seminari Cristianisme I (catolicisme)

    23-10-2018 Seminari Cristianisme II (confessions cristianes no catòliques)

    13-11-2018 Seminari Islam

    27-11-2018 Seminari Judaisme

    11-12-2018 Seminari Religions orientals (Budisme, Hinduisme, Sikhisme, Taoisme i Sintoisme)

    23-01-2019 Conferència clausura: Construint confiança i coneixement: La donació d’òrgans des d’una perspectiva cultural i religiosa.

    ALGUNES REFLEXIONS

    En general, cap de les religions majoritàries, les participants en els seminaris, està en contra o s’oposa a la donació d’òrgans i teixits, ans el contrari. El motiu principal són els valors que representen la donació. Valors com l’amor, la generositat o l’altruisme han estat molt presents en tots i cadascun dels tallers i es revelen com uns elements clau en una actitud favorable vers la donació. Són tan positius per la vida, que cap religió pot estar-hi en contra. La donació ha de ser, això sí, un acte just, voluntari i sense compensació econòmica ni de cap mena.

    D’altra banda, conceptes complexos, que poden ser difícils d’entendre, com la mort encefàlica, el temps i la cura del cos abans i després de la mort, la comprensió de l’equip sanitari de les necessitats familiars o l’equilibri entre espiritualitat i costum, poden determinar l’èxit o el fracàs d’una entrevista familiar sobre donació.

    En algunes cultures de tradició cristiana, la donació d’òrgans i teixits està àmpliament acceptada, inclús promoguda per les autoritats eclesiàstiques, com és el cas de la catòlica, on trobem declaracions a favor de la donació dels darrers tres Bisbes de Roma. En altres confessions cristianes és necessari iniciar un debat profund sobre el posicionament oficial vers aquest tema, amb implicació directa dels diferents líders religiosos. No obstat això, no veuen motius per oposar-s’hi i, en tot cas,  emparant-se en la llibertat de consciència, consideren que és una decisió personal i, per tant, donen llibertat absoluta de decisió a la persona.

    La doctrina islàmica dóna una gran importància a les accions de caritat, misericòrdia i clemència i, en general, a l’ajuda a aquells que es troben en situació de necessitat. De fet, la salvació d’una vida, és considerat com un dels actes més elevats que pot realitzar un musulmà. “Qui salva una vida salva a tota la humanitat” cita l’Alcorà. Hi ha un consens pràcticament absolut en la inexistència de qualsevol impediment religiós a l’hora de rebre òrgans i diferents líders musulmans s’han posicionat a favor de la donació d’òrgans. La pluralitat de l’islam i la manca d’una única autoritat reconeguda dificulta el reconeixement d’aquesta posició i molts reclamen establir un marc conceptual i normatiu en la doctrina sobre aquesta qüestió. A diferència de la donació de cadàver, la donació de viu està molt acceptada i normalitzada.

    En el judaisme té una importància cabdal el principi denominat pikuach nefesh, segons  el qual la preservació de la vida humana passa per davant de qualsevol altre precepte religiós. En aquest sentit la mateixa Torah, com en el cas de l’islam, estableix que “salvar una vida és una bona obra equivalent a salvar tota la humanitat”. Així mateix, hi ha un consens pràcticament absolut en la inexistència de qualsevol impediment religiós a l’hora de rebre òrgans i destacats líders jueus, com el gran rabí d’Israel, han expressat la seva posició en favor de la donació d’òrgans.

    Les confessions asiàtiques són les que presentarien, per tradició i costum (l’estat del “bardo” en el budisme n’és un exemple), una sèrie de dificultats relacionades amb el procés de la mort que poden determinar la no acceptació de la donació. No obstant això, els valors de la donació, l’amor en l’hinduisme, el servei en el sikhisme o la compassió en el budisme, un cop més, clarament poden afavorir-la. Per tant, és aquest equilibri entre tradició i valors que han de tenir present els familiars i professionals per poder decidir sobre la voluntat de donació.

    En general, i com en altres tradicions, la manca de textos sagrats sobre el tema i la pluralitat de creences i lideratges, dificulta trobar una postura definitiva i unitària en relació a la donació, que molts troben a faltar. Tot i això, destacats líders com el Dalai Lama o el Consell Mundial d’Hindús s’han mostrat a favor de la donació. La llibertat de consciència també ha de considerar-se a l’hora de prendre una decisió al respecte.

    El bahaisme, o la Fe Bahá’í, no considera que hi hagi res en contra de la donació, sempre que el cos es tracti amb respecte i hi hagi justícia a l’hora de distribuir o adjudicar els òrgans i teixits obtinguts. De fet, promulga l’harmonia entre ciència i religió i defensa un diàleg constant per prendre decisions i evitar el conflicte entre ambdues.

    CONCLUSIONS I VALORACIONS

    Els seminaris del cicle van permetre establir i compartir un espai de coneixement  bidireccional  que va ser ben acollit per a tots. Un diàleg agraït, interessant, ric i productiu entre dos àmbits a priori poc relacionats, que ha permès elaborar uns materials divulgatius per millorar el coneixement de la donació en els diferents col·lectius culturals i religiosos de la nostra societat, i facilitar l’aproximació de famílies i professionals sanitaris.

    Els seminaris han servit, a més, per aproximar els conceptes i valors de la donació i el trasplantament a moltes persones influents en els seus respectius entorns culturals. Haver tingut l’oportunitat d’explicar la donació i el trasplantament a més de 60 representants d’entitats culturals i religioses del nostre entorn, ja ha estat un èxit per si sol. Si, a més, sumem el compromís de realitzar activitats de promoció de la donació amb la col·laboració de moltes d’aquestes entitats, passa a ser un gran èxit col·lectiu pel bé de la nostra societat.

    Com es va comentar des de l’inici del cicle, no ens conformàvem únicament amb la millora del coneixement, sinó que volíem i esperàvem obtenir una sèrie de resultats tangibles. Ben aviat presentarem els materials que ens han d’ajudar a divulgar la donació d’òrgans i teixits a tots els col·lectius culturals de la nostra societat (tríptics), i que han de facilitar l’aproximació de famílies i professionals sanitaris durant una entrevista familiar en el procés de donació (guia). Un vídeo resum, les relatories del cicle, articles científics per revistes biomèdiques, o divulgatius, com en aquest cas, o entrevistes als ponents en els principals mitjans de comunicació impresos, han estat o seran altres resultats destacats del projecte.

    El cicle ha estat, a més, una experiència pionera en l’entorn sanitari i això ha fet que fos molt ben acollit pel món religiós. Noves vies de relació i col·laboració, així com la millora del servei d’atenció espiritual a les persones en el sistema sanitari haurien de tenir-se més en compte en una societat, la nostra, cada vegada més diversa.

    Com va apuntar la Dra. Lena de Bottom en el seminari del judaisme, “Émile Durkheim deia que una societat que no es coneix, necessita vincles i, en aquest cas, la donació i la confiança en el sistema ho és”.

    Des de l’OCATT volem destacar i agrair la participació de ponents i moderadors, tots ells professionals de reconegut prestigi que van participar en l’acte des del primer moment, de més de 60 representants d’entitats culturals o religioses, que van acceptar col·laborar-hi i posar llum sobre aquest tema, i de les persones de darrere de l’escenari, ja que sense la seva disposició i dedicació tot hauria estat molt més difícil. Moltes gràcies a tots!

    Article següentEl BUS de la salut

    FER UN COMENTARI

    Introduïu el vostre comentari.
    Introduïu el vostre nom aquí

    DARRERS ARTICLES

    ¿Qué nos motiva para donar?

    Información extraída del trabajo “Donación de órganos, una perspectiva antropológica” escrito por Esperanza Vélez Vélez a través de la Fundación Jiménez Díaz-Capio.   El agradecimiento a...

    Curiositats, La Ciclosporina.

    Sabies què...? La ciclosporina és un fàrmac immunosupressor d'acció ràpida i eficaç. És un fàrmac clàssicament utilitzat per evitar el rebuig en individus sotmesos a...

    Racó del Pacient, Hemodiàlisi domiciliària.

    NOU PROGRAMA D’HEMODIÀLISI DOMICILIÀRIA A LLEIDA Aquest 2021 El Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ha posat en marxa...

    Històries Renals, Oriol Arumí

    Oriol Arumí, i com l’art pot donar veu al que està a punt de ser oblidat L’Oriol arriba a la Fundació amb un aire àgil...

    L’ADJUDICACIÓ I DISTRIBUCIÓ D’ÒRGANS : UNA PART IMPORTANT DEL PROCÉS DE DONACIÓ I TRASPLANTAMENTS.

    Catalunya i tot l’Estat tenen unes xifres de donació i trasplantament d’entre les millors del món. L’elevada taxa de donació en la nostra societat, juntament...