L’ADJUDICACIÓ I DISTRIBUCIÓ D’ÒRGANS : UNA PART IMPORTANT DEL PROCÉS DE DONACIÓ I TRASPLANTAMENTS.

0
61
Doanció i Trasplantament d'òrgans en imatges per OCATT

Catalunya i tot l’Estat tenen unes xifres de donació i trasplantament d’entre les millors del món.

L’elevada taxa de donació en la nostra societat, juntament amb altres factors, com  l’alt nivell qualitatiu dels nostres equips professionals  (tant de l’àmbit de la donació com del trasplantament) són la raó principal d’aquestes xifres.

Es parla sovint de la tasca del coordinador hospitalari de trasplantaments, figura clau en el nostre model que, a més de detectar els possibles donants i treballar per tal de garantir la qualitat i viabilitat dels òrgans i teixits obtinguts, coordina el procés dins de l’hospital, on la participació de gran nombre de professionals i unitats del mateix, és un dels exemples més clars del caràcter multidisciplinar d’aquest àmbit de la medicina.

Es parla també sovint del paper dels equips trasplantadors dels diferents òrgans, equips pioners i d’altíssim nivell, que han incorporat, al llarg de la història del trasplantament, tècniques quirúrgiques de gran especialització, així com avenços fonamentals per tal de millorar l’aprofitament dels òrgans.

Però el procés de donació i trasplantament sobrepassa l’àmbit estrictament hospitalari, ja que és necessària la col.laboració d’altres professionals i institucions tant de l’àmbit sanitari com no sanitari.

Aquest caràcter multidisciplinar del procés donació-trasplantament fa imprescindible que  es gestioni i coordini des d’una organització que, entre d’altres funcions vetlli, tant pel compliment de la normativa que regula la donació i el trasplantament i dels protocols clínics en la matèria, com per la gestió en l’adjudicació i distribució dels òrgans que s’obtenen.

Aquesta és una de les funcions de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) dins de Catalunya. Per això, l’OCATT, pionera en la creació d’un model organitzatiu a l’Estat, compta amb la Unitat de Coordinació d’Intercanvi d’Òrgans.

La Unitat de Coordinació de l’OCATT funciona les 24 hores i té, com a funcions principals, la gestió de les llistes de pacients que esperen un trasplantament a Catalunya, l’adjudicació dels òrgans que s’obtenen dels donants dels hospitals de Catalunya, així com l’organització de la logística necessària per fer possible la mobilització dels equips i òrgans per a trasplantament.

En aquest procés, és fonamental la gestió coordinada amb altres organitzacions de trasplantament, ja que no sempre els òrgans que es generen a un hospital de Catalunya, s’acaben trasplantant a un pacient de les nostres llistes. De la mateixa manera, Catalunya rep també ofertes d’òrgans que no es poden trasplantar on s’han originat i ho acaben fent a Catalunya.

Aquest fet és el que s’anomena intercanvi d’òrgans i es produeix, no sols en l’àmbit de Catalunya, en l’àmbit estatal amb la coordinació entre l’OCATT i l’ONT (Organització Nacional de Trasplantaments) sinó que, en ocasions,  també es produeix amb altres països, sobretot en els més propers del nostre entorn, amb els quals és possible garantir el trasllat d’òrgans vetllant per la conservació i la màxima viabilitat dels mateixos.

Fem una breu descripció de les funcions de la Unitat de Coordinació i d’Intercanvi d’Òrgans :

1-Gestió de les llistes d’espera: juntament amb els hospitals trasplantadors implicats, la Unitat de Coordinació gestiona les inclusions i exclusions dels pacients, per tal de tenir actualitzades les llistes de les persones que esperen un trasplantament a Catalunya.

D’altra banda, manté també actualitzades, en coordinació amb l’ONT, les llistes de pacients que, per motius concrets, es troben en situació d’urgència vital (urgència 0) i requereixen una priorització en tot l’Estat i als quals, per tant, s’oferirà el primer òrgan compatible disponible arreu de l’Estat.

2-Adjudicació dels òrgans: una de les complexitats del trasplantament vé donada per la impossibilitat de disposar d’òrgans suficients per a trasplantar a tots els pacients que esperen un òrgan. En aquest sentit, els  criteris a l’hora d’adjudicar els òrgans, s’inspiren en principis ètics com l’equitat i la justícia distributiva, i són de caràcter objectiu, basats en raons exclusivament mèdiques, essent consensuats i revisats de manera periòdica, per si és necessari modificar-los en algun sentit.

D’altra banda, aquests criteris són públics i, per tant, poden ser coneguts pels ciutadans. La transparència en aquesta part del procés és fonamental per a garantir la confiança de la societat en el sistema de trasplantaments. El procés donació-trasplantament l’inicia una persona que fa donació i finalitza amb el trasplantament a un o més ciutadans. És obligació del sistema garantir, en tot moment, que aquest procés s’ha dut a terme de manera equitativa, justa i seguint els criteris mèdics establerts per a garantir al màxim l’èxit del procediment.

Els criteris d’adjudicació d’òrgans a Catalunya i a l’Estat, periòdicament revisats i consensuats entre les organitzacions de l’Administració sanitària i els professionals experts, estableixen diferents nivells d’adjudicació, en funció d’uns criteris mèdics:

  • Urgència 0: prioritat del receptor en tot l’Estat per risc vital, ja que aquests pacients poden morir en dies si no reben un òrgan.
  • Prioritat per zona: pacients que no compleixen criteris d’urgència 0 però es troben en una situació clínica compromesa, als quals es dóna prioritat en un àmbit territorial menor (sempre que no hi hagi una urgència 0).
  • Trasplantament electiu: la resta de pacients en llista que no compleixen els criteris anteriors (però que també depenen d’un òrgan per a seguir vivint).

A aquests criteris s’hi afegeixen uns criteris territorials, que impliquen que l’adjudicació dels òrgans es realitzi primer als hospitals, ciutats, zones o països on s’ha produït la donació, per tal de minimitzar al màxim el temps d’isquèmia (temps des del moment de l’extracció de l’òrgan del cos del donant fins el trasplantament al receptor), ja que aquest és important per al funcionament posterior de l’òrgan. En cas de no disposar però, de receptors dins de l’hospital, ciutat, comunitat o del propi país, es realitza l’oferta a d’altres països, per tal d’intentar que l’òrgan donat pugui ser trasplantat allà on sigui possible.

D’altra banda, que els òrgans es trasplantin al lloc més proper on s’ha produït la donació (si no hi ha situacions de priorització clínica) facilita la logística del procés.

3-Suport logístic a l’intercanvi d’òrgans: quan la Unitat de Coordinació de l’OCATT ha adjudicat els òrgans als hospitals corresponents, cal organitzar tota la logística necessària, per tal que els equips que han de realitzar l’extracció i el posterior trasplantament dels òrgans puguin fer-ho en el mínim temps possible i amb les millors garanties.

Per això, un cop fixada l’hora de l’inici de l’extracció en l’hospital donant, cal posar en marxa els mitjans logístics adients. Les situacions poden ser diverses, ja que pot ser que l’hospital donant i els hospitals trasplantadors es trobin en la mateixa ciutat o dins de Catalunya i, en aquest cas, caldrà activar únicament mitjans de transport terrestre, és a dir, ambulàncies.

Pot ser però, que l’hospital donant i els hospitals que han de trasplantar els òrgans no siguin de la mateixa ciutat, comunitat o fins i tot país, i llavors caldrà mobilitzar recursos terrestres i també aeris, en funció de la distància.

En qualsevol cas, en aquesta fase del procés és imprescindible l’actuació d’altres institucions i professionals que no formen part de l’organització de trasplantaments, però sense els quals tot el procés realitzat fins aquest moment seria impossible de finalitzar amb èxit.

En aquest sentit, a Catalunya, els mitjans logístics terrestres i els aeris per al trasllat d’òrgans vitals, es coordinen i gestionen amb la participació del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEMSA). Quan l’OCATT  precisa efectius terrestres, el SEM mobilitza les ambulàncies necessàries i en el cas del transport aeri per a òrgans vitals (pel poc temps d’isquèmia permès), mobilitza vols d’empreses aèries privades, amb els quals es trasllada als equips i òrgans.

El ronyó (que és l’òrgan que permet un major temps d’isquèmia), en l’intercanvi entre Catalunya i la resta de l’Estat o amb altres països, es pot traslladar en vols de  línies aèries regulars. Això és possible gràcies als acords de col.laboració entre les organitzacions -ONT i companyies aèries de vols regulars, AENA i aeroports d’arreu de l’Estat i OCATT amb aeroport de Barcelona principalment i altres aeroports de Catalunya-.

El nostre reconeixement a la col.laboració de totes aquestes institucions i professionals que donen suport al procés donació-trasplantament.

I finalment, volem transmetre el nostre agraïment més sincer als donants i a les famílies, en primer lloc, per fer possible que els pacients que esperen un òrgan puguin salvar la seva vida o millorar-ne la qualitat, i també als professionals amb els quals habitualment es desenvolupa la nostra feina, no sempre fàcil, de coordinar tot el procés de donació i trasplantament. És una tasca realment enriquidora i ens sentim orgullosos de poder-ne formar part.

 

Marga Sanromà 
Responsable de la Unitat de Donació i Coordinació d’Intercanvi d’Òrgans
Organització Catalana de Trasplantaments