Malaltia Renal Crònica (MRC) i DESNUTRICIÓ

0
140

Annabel Martínez Muñoz
Nutricionista-Dietista
CAT001373

La malaltia renal crònica (MRC) s’ha convertit en un problema de salut pública a Espanya, ja que ha crescut un 20% en l’última dècada, augmentant de forma progressiva amb l’edat.

Segons dades del Registre Espanyol de Malalts Renals de l’any 2016, la prevalença d’MRC és del 25% en majors de 64 anys i el 22% en majors de 75 anys.

La desnutrició és un factor de risc que augmenta notablement la mortalitat en la població amb MRC. S’estima que del 18 al 75% de la població la pateix, tant en insuficiència renal severa (filtrat glomerular <30 ml / min) com en estadis precoços. Entre la població espanyola, afecta un 75% a MRC avançada, en hemodiàlisi el 37,7%, i en diàlisi peritoneal, de l’11,3-71.5%.

La desnutrició es produeix quan no es cobreixen les necessitats nutricionals diàries. N’hi ha de tres tipus: calòrica, proteica i mixta (calòrica i proteica). La calòrica es produeix gradualment després de mesos o anys d’una ingesta calòrica insuficient, manifestant-se amb una notable pèrdua de pes i greix; la desnutrició proteica es produeix en menys temps i és el resultat d’una alteració de diferents funcions vitals de l’organisme que disminueixen les reserves de proteïna; mentre que, en la desnutrició mixta, hi ha una disminució de pes, múscul i greix.

En la MRC poden donar-se els tres tipus de desnutrició, però la més comuna és la mixta, també anomenada Protein Energy Wasting (PEW) per la International Society of Renal Metabolism and Nutrition (ISRMN) o Desgast Proteic-Energètic per la Societat Espanyola de Nefrologia. En els últims anys, s’està usant per englobar tots aquells canvis nutricionals i metabòlics que es produeixen en la persona que pateix MRC.

La causa principal de desgast és la falta de gana (anorèxia) i les enormes restriccions dietètiques que han d’acompanyar al tractament mèdic. Les dietes de protecció renal són les més restrictives per a qualsevol grup de pacient; moltes restriccions contradiuen les recomanacions actuals de dieta saludable.

A causa de la incapacitat de filtració que pateixen els ronyons, es produeix una acumulació de toxines i minerals a la sang (potassi, sodi i fòsfor, entre d’altres) que provoquen greus complicacions mèdiques i de salut. Per això, és imprescindible seguir una dieta adaptada a la MRC.

La dificultat de seguiment dietètic es deu al fet que hi ha d’haver un control exhaustiu de tots aquells aliments que portin proteïna animal o vegetal, que a la vegada contenen fòsfor (carn, ou, peix, fruita seca, llegums i cereals integrals); restricció i selecció d’aliments pel seu elevat contingut en potassi (fruites, verdures i hortalisses, llegums) amb la prèvia aplicació de tècniques culinàries com el congelat o el remull i el bull en abundant aigua per a la disminució d’aquest mineral; prescindir d’aliments amb sal (conserves, embotits, formatge, pa amb sal…) així com la reducció pràcticament total d’aliments precuinats i d’aquells que hagin sofert un procés industrial, pel seu alt contingut en additius derivats del fòsfor (embotits, salses o rebosteria, entre d’altres). També cal tenir en compte que la MRC pot anar acompanyada d’altres patologies com la diabetis, fent més restrictiva la dieta i augmentant el seu monitoratge.

Tenir en compte aquestes restriccions és vital, perquè la limitació proteica per controlar la urèmia i els nivells de fòsfor poden provocar una pèrdua de massa muscular, fatiga, calcificació de les artèries i fractures; un mal control del potassi pot desencadenar en rampes i fortes alteracions cardíaques i amb la limitació d’aliments vegetals i integrals és comú el restrenyiment. Un mal control del sodi pot agreujar la tensió o hipertensió de base, produir problemes vasculars i perjudicar la restricció de líquids en diàlisi, per l’augment de la set.

Un dels pilars fonamentals per a un bon control de la malaltia és l’adherència al tractament nutricional, és a dir, el percentatge de seguiment que es fa de les recomanacions. Això entra en conflicte tenint en compte les restriccions dietètiques, les complicacions que se’n deriven, la falta de gana, el dur tractament mèdic i la dificultat/rebel·lia per dur-ho a terme. La proposta preventiva recau en prescriure una dieta adaptada (a la MRC i a les patologies associades) i individualitzada, tenint en compte les preferències i aversions de la persona. Així, és possible aconseguir una major adherència, millorar el tractament mèdic i prevenir un desgast proteic-energètic.

La desnutrició defineix el curs futur de la malaltia renal, la qualitat de la vida de la persona i la mortalitat. És de vital importància una avaluació i seguiment nutricional i una bona adherència dietètica, per prevenir i detectar a temps el risc de desnutrició.