Cristina Puñet
Treballadora social
Se sol dir que “sempre plou sobre mullat” quan passen coses que n’empitjoren altres que ja eren dolentes. La crisi del coronavirus no ha estat ben rebuda per ningú, però menys per aquells que anomenem persones en situació de risc. I en aquest grup hi ha les persones que pateixen malaltia renal cònica en qualsevol de les seves fases.
Pel que fa al sistema econòmic i social, aquesta crisi està produint canvis que fan trontollar el nostre actual estat del benestar, que ja de per si deixava molt a desitjar i, malgrat que s’ha parlat molt de mesures ràpides, noves prestacions d’urgència…, la veritat és que l’escenari no ha canviat gaire els últims mesos, ans al contrari, no solament seguim tenint les mateixes demandes i sol·licituds, sinó que hi ha l’afegit que durant aquest temps no s’han pogut tramitar o bé en alguns casos hi hagut qui ha deixat de cobrar les prestacions sense poder fer cap reclamació pertinent.
Per molt que es parli de teletreball, no hi estàvem preparats. La magnitud del problema i el seu impacte és difícil de preveure amb exactitud, només el temps ens anirà indicant el camí. Les respostes socials aniran segons les prioritats polítiques i el grau de compromís dels polítics territorials amb els serveis socials.
D’altra banda, pel que fa als sentiments i les emocions que ha generat la pandèmia i el confinament en el col·lectiu de pacients renals, ha plogut sobre mullat. Si ja de per si, quan parlem de malaltia renal, diàlisi, hospitals, analítiques, proves, ingressos…, la cosa no està “per tirar coets”, hi afegim el fet de no sortir de casa, les visites anul·lades al metge, no poder tenir contacte físic amb familiars com els fills i els nets —i especialment tenint en compte que la mitjana d’edat si situa en els 68 anys—, la por i l’angoixa pel contagi, el temor a la mort…, es fa molt difícil seguir endavant.
Davant d’aquest malestar afegit a la malaltia, preocupa, i molt, l’impacte que pot tenir en la salut mental. Els sentiments de soledat, ansietat, la depressió i la preocupació perquè les llistes d’espera per a trasplantaments han quedat en un segon pla mentre tot el món mira cap al coronavirus i la seva vacuna han deixat aquest col·lectiu molt desprotegit. Cal actuar sense haver de dependre solament dels interessos polítics. Entre alguns dels canvis que ens pot deixar aquesta pandèmia, hi ha valors com l’altruisme, la generositat, la mobilització ciutadana i el voluntariat que darrerament ja s’han pogut veure en acció.
Les organitzacions, les entitats, les associacions i les fundacions som, en aquests moments, elements fonamentals per oferir informació fiable i reduir les preocupacions que causa el fet de sentir-se desinformat i promoure serveis d’ajuda pràctica.
Com a conseqüència d’aquestes projeccions, el nostre objectiu com a entitat privada al servei del col·lectiu renal és aconseguir recursos per incentivar projectes a fi de poder millorar la situació socioeconòmica. El repte és afavorir la qualitat de vida física, emocional i mental de les persones amb malaltia renal, que en aquests últims mesos han vist com les seves circumstàncies canviaven negativament sense poder-hi fer res.
Per aconseguir aquests objectius, comptem amb el treball en xarxa, la implicació professional en un grau màxim, el suport econòmic tant de l’àmbit públic com de l’empresa privada, empreses solidàries del nostre territori que han apostat per cobrir aquestes necessitats i les de la nostra gent. La suma d’esforços farà possible que no plogui més sobre mullat.
TOT ANIRÀ BÉ.
