Cristina Puñet
Treballadora Social
Coordinadora de Projectes
Sir Michael Marmot, professor d’Epidemiologia i Salut Pública a la University College de Londres, escriu en el seu llibre Un repte en un món desigual (2015) que, com a estudiant de medicina va aprendre que posseir un títol de metge no suposava entendre solament què és la salut. Si volia comprendre per què la salut es reparteix de la forma en què ho fa, el que s’havia d’entendre era la societat.
La salut es crea on les persones viuen, aprenen i treballen. Per aquest motiu, el 80% dels factors que la determinen estan fora del sistema sanitari. És a dir, depenen de cadascú de nosaltres o de les desigualtats del territori on residim. Sabem que, en l’actualitat, 20 km de distància poden suposar un canvi de fins a 8 anys en la durada de vida d’una persona.
“…en l’actualitat, 20 km de distància poden suposar un canvi de fins a 8 anys en la durada de vida d’una persona.”
En la nostra demarcació, comptem amb un magnífic sistema sanitari i amb una de les majors esperances de vida. Com que la natalitat no segueix creixent en la mateixa mesura que ho fa l’esperança de vida, la nostra piràmide poblacional és constrictiva, hi predomina una “població envellida”.
Tenint això en compte, des de la Fundació Renal Jaume Arnó, treballem per prevenir diferències en la distribució dels determinants socials que provoquen les desigualtats de salut, especialment en la salut renal.
Treballem en diferents projectes a fi d’atendre i prevenir tant la malaltia renal com altres patologies associades. Aquest abordatge permet una actuació transversal: social, psicològica, nutricional, en educació física, prevenció a les escoles i investigació científica.
Per poder dur a terme aquests projectes, comptem amb la implicació de diversos agents socials i entitats públiques com ara la Diputació de Lleida. Aquest suport, ens permet apostar per tres eixos, que es tradueixen en la millora de la salut física, mental i emocional.
Aquests eixos són:
1. La prevenció de malalties cardiovasculars mitjançant proves de diagnòstic i hàbits de vida saludables.
2. L’increment de la qualitat de vida de les persones amb malaltia renal crònica.
3. La sensibilització de la població vers la importància de la donació d’òrgans.
Des de la FRJA, estem molt implicats perquè aquests compromisos es duguin a terme i desencadenin canvis en el comportament i en les condicions de vida, que provoquin un impacte en aquest 80% de factors que estan fora del sistema sanitari. Tenint en compte que la millor prevenció és una població ben informada.
