Com hem adaptat l’assistència nefrològica durant la pandèmia?

0
149
Com hem adaptat l'assitencianefrològica a la pandèmia?

Mercè Borràs Sans
Dra. Mercè Borràs Sans
Cap del Servei de Nefrologia de l’hospital Joan XXIII de Tarragona

La Fundació Renal Jaume Arnó m’ha convidat a explicar l’organització del Servei de Nefrologia durant la pandèmia del coronavirus, SARS Covid-19, una situació molt excepcional perquè, entre altres raons, mai havíem viscut una pandèmia, el germen era desconegut i les informacions que es rebien sovint eren contradictòries.

En la fase inicial preparatòria, la incertesa i la por eren les emocions a flor de pell, però ben aviat van quedar definits dos objectius: assegurar l’assistència i garantir la seguretat dels pacients i els professionals.

Per assegurar l’assistència, vam dividir l’equip mèdic en dos grups: un treballava des de casa atenent telefònicament els pacients ambulatoris i l’altre ho feia presencialment a l’hospital: persones en hemodiàlisi crònica, ingressats i diagnosticats de Covid-19. Cada setmana es canviaven les tasques sense tenir cap tipus de contacte presencial entre els professionals per assegurar, en cas d’infecció d’algun membre del grup i del confinament dels seus contactes, que es disposava de l’altre grup.

L’equip d’infermeria també es va dividir en dos grups, amb torns de 12 hores, 3 dies a la setmana, sense possibilitat de canvi i sempre atenent els mateixos malalts. Tampoc tenien cap contacte entre els dos grups pels mateixos motius.

Pel que fa a garantir la seguretat, des del primer moment vam seguir les recomanacions generals del hospital i les específiques de les societats científiques nefrològiques adaptades a les característiques del centre.

El més efectiu era el confinament: evitar venir a l’hospital i entrar en contacte amb altres afectats i professionals. Per això tota la consulta l’hem anat fent per via telefònica. No hem deixat de fer cap consulta programada i així hem evitat una llista d’espera llarga.

En el cas dels pacients de diàlisi peritoneal i amb trasplantament renal, l’atenció sempre ha estat telefònica i només han vingut a l’hospital en cas d’urgència. Les persones trasplantades, atès el risc elevat d’infecció pel tractament immunosupressor, no feien el control analític si estaven estables i, per tant, se les tornava a citar més endavant.

Pel que fa als pacients d’hemodiàlisi crònica, es van aplicar una sèrie de mesures, com ara prendre’ls la temperatura abans d’entrar per evitar que un malalt amb infecció o sospitós d’infecció de Covid-19 entrés a la sala de diàlisi; es van extremar les mesures d’higiene (rentat de mans obligatori abans d’entrar i neteja després de la connexió, entre d’altres); les de protecció (mascareta), i es van evitar situacions de risc (com la retirada de la mascareta per menjar).

A la Unitat d’Hemodiàlisi, vam designar un espai exclusiu per a malalts amb infecció i un per a malalts amb sospita. A més, les persones ingressades amb infecció també es dialitzaven a la unitat, per tant, vam haver de traslladar temporalment o definitivament alguns malalts als centres d’hemodiàlisi o a la unitat de l’hospital Pius de Valls.

Ja en aquesta fase inicial organitzativa es va fer evident que tots érem part d’un mateix equip: tot l’equip del Servei de Nefrologia, el dels centres de diàlisi de Reus i Llevant i el del Pius de Valls van col·laborar en tot moment amb l’objectiu d’assegurar la millor assistència possible. Es van crear els circuits assistencials i de derivació necessaris en cada moment, i remarco “en cada moment”, perquè ha estat un procés que hem anat modificant en funció dels requeriments i les poques evidències que anaven sorgint.

Una situació d’incertesa, por i canvis ràpids i continus és el pitjor escenari per a les persones amb malaltia renal i, malgrat tot, la resposta ha estat molt bona. Ells han completat l’equip col·laborant amb tots els canvis i fent un ús racional dels recursos sanitaris.

Tal com resumia una professional del servei un cop acceptat el risc de contagi i l’absència de certeses, hem vist que, més enllà de les nostres individualitats, som capaços de col·laborar tots a una, pacients i professionals, pel bé comú.

La pandèmia no ha acabat i hem de continuar alerta, també és l’hora d’analitzar tot el que ha passat. A hores d’ara podem afirmar que la SARS Covid-19 pot provocar insuficiència renal aguda que requereix diàlisi i que es recupera si l’evolució és favorable.

Pel que fa als malalts en tractament renal substitutiu, al Registre de la Societat Espanyola de Nefrologia, hem registrat 1.710 casos d’infecció, en què el percentatge més elevat correspon als malalts en hemodiàlisi crònica de centre o hospital; en segon lloc, als malalts amb trasplantament renal i, finalment, als malalts en diàlisi peritoneal. Pel que fa a l’evolució, també segueix aquest ordre de pitjor resultat a millor.

I el futur? Les recomanacions actuals són promoure l’atenció telemàtica i les tècniques de tractament domiciliàries. En nefrologia, tant els professionals com les persones amb malaltia renal hem de trobar la millor manera i la més segura d’incorporar aquestes eines que han demostrat ser efectives en la reducció del risc de contagi.

Per acabar, el treball en equip ens ha permès superar la crisi aguda, i de ben segur que ens permetrà adoptar les estratègies per superar aquest repte i els que puguin sorgir.