Les normatives concedeixen un lloc a l’ètica del cas per cas?
L’Organització Mundial de la Salut (2001) va reconèixer la Síndrome Burn Out[1] (més coneguda com la síndrome d’estar cremat per la feina) com un risc ocupacional per a professionals de l’àrea de la salut, educació i serveis assistencials, que produeix malestar físic i psíquic i que compromet els resultats en el treball[2].
Fent referència a resultats concrets (Martin, 2015), s’ha pogut constatar que un 66,6% de les infermeres en actiu es troben cremades o molt cremades per la seva feina. Respecte al cansament emocional, el percentatge arriba al 58,5%. En el cas de la despersonalització[3], aquest arriba al 59% i a un 65% en baixa realització personal.[4]
A tall d’hipòtesi, cal comentar que segons un estudi del 2012, on es va relacionar la càrrega laboral i l’SB en infermeres d’Unitats de Diàlisi, no es van obtenir diferències significatives entre metges i infermeres. Aspecte que ens permet plantejar si hi hauria la possibilitat d’extrapolar aquests elements i conclusions també a l’equip mèdic[5].
Pel que fa a possibles conclusions, s’ha trobat que la manca de formació està relacionada amb major cansament emocional i menor realització personal. S’ha observat que existeix una relació significativa entre satisfacció i participació-supervisió, i el fet de realitzar reunions periòdiques d’equip[6].
D’aquesta manera, realitzat aquest plantejament, per què relacionar l’SB amb l’efecte que produeixen les normatives?
En l’actualitat, estem governats per una omnividència. Es promou una visibilitat dominadora i vigilant donant lloc a un imperatiu de transparència (aspecte que es troba tant a les xarxes socials com a les institucions hospitalàries).
Es permet menys espai per al fracàs i es fomenten els protocols per a cada situació conflictiva. D’aquesta manera, és més difícil deixar un lloc per a l’espontaneïtat, la responsabilitat, el saber fer particular de cada professional, i les respostes personalitzades –l’ètica del cas per cas. “Es té dret a tot però ningú pot autoritzar-se a res” [7].
Les normes són clares. Normalment, remeten a un funcionament d’un circuit intern, intentant tancar-lo. A diferència de la norma, la Llei falla.
Segons Kugler (2017)[8], les normes, aliança entre el capitalisme i la ciència, apunten a controlar i homogeneïtzar les maneres de gaudir. Quan es planteja dirigir-se a un més enllà de les normes, trobem una qüestió ètica i en l’ètica, un subjecte convocat a respondre.
Tot i que necessàries i essent que no podem ignorar les normes de qualsevol institució, tampoc podem fer cas omís al símptoma amb subjecte (ja que es pot tractar un símptoma sense tenir en compte el subjecte, vegeu-ho en els estudis científics quantitatius). Es tracta d’autoritzar-se a anar més enllà de la rigidesa de la norma, articular l’acte a una ètica en conseqüència al desig inconscient que ens orienta. I així, encara que més complicat, exercir la funció de la professió que ens concerneix, salvaguardant la dignitat particular de cada subjecte vivent.
[1] A partir d’ara, anomenada “SB”.
[2] Atance, J. C. (1997). Aspectos epidemiológicos del síndrome de burnout en el personal sanitario. Revista Española de Salud Pública. Vol.71 Núm.3. Maig 1997.
[3] En l’article esmentat, s’entén el terme “Despersonalització” com “sentiments, actituds i respostes negatives, distants, fredes, etc.”.
[4] Martín, R. A. (2015). Burnout en enfermería: prevalencia y factores relacionados en el medio hospitalario. Rev. Cient. Soc. Esp. Enferm. Neurol. Vol. 41. Núm. 1. Gener – Juny 2015.
[5] Barrios, S., Arechabala, M. C., Valenzuela, V. (2012). Relación entre carga laboral y burnout en enfermeras de unidades de diálisis. Enfermería Nefrológica. Vol.15 Núm.1 Gener –Març 2012.
[6] Ibid.4
[7] Barros, M. (Setembre 2015). “Transparencia de la norma y opacidad de la ley”. A E. Sinatra (Presidència), VII ENAPOL: El imperio de las imágenes. Congrés dut a terme per l’Escola d’Orientació Lacaniana a São Paulo, Brasil.
[8] Kugler, V. (2017). La clínica más allá de las normas. Argentina:
L’Organització Mundial de la Salut (2001) va reconèixer la Síndrome Burn Out[1] (més coneguda com la síndrome d’estar cremat per la feina) com un risc ocupacional per als professionals de l’àrea de la salut, educació i serveis assistencials, que produeix malestar físic, psíquic i que compromet els resultats de la feina realitzada[2].
Fent referència a resultats concrets (Martin, 2015), s’ha pogut constatar que un 66,6% de les infermeres en actiu es troben cremades o molt cremades a causa de la seva tasca professional. Respecte al cansament emocional, el percentatge arriba al 58,5%. En el cas de la despersonalització[3], aquest arriba al 59% i a un 65% en baixa realització personal.[4]
A tall d’hipòtesi, cal comentar que segons un estudi del 2012, on es va relacionar la càrrega laboral i l’SB en infermeres d’Unitats de Diàlisi, no es van obtenir diferències significatives entre metges i infermeres. Aspecte que ens permet plantejar si hi hauria la possibilitat d’extrapolar aquests elements i conclusions a l’equip mèdic. [5]
Pel que fa a les possibles conclusions, s’ha trobat que la manca de formació està relacionada amb un major grau de cansament emocional i una realització personal baixa. S’ha observat que existeix una relació significativa entre satisfacció, participació-supervisió i les reunions periòdiques d’equip[6].
D’aquesta manera, realitzat aquest plantejament, per què relacionar l’SB amb l’efecte que produeix l’excés de normatives?
En l’actualitat, ens trobem governats per una omnividència. Es promou una visibilitat dominadora i vigilant donant lloc a un imperatiu de transparència (aspecte que es troba tant a les xarxes socials com a les institucions hospitalàries).
Es permet menys espai per al fracàs i es fomenten els protocols per a cada situació conflictiva. D’aquesta manera, és més difícil deixar un lloc per a l’espontaneïtat, la responsabilitat, el saber fer particular de cada professional, i les respostes personalitzades –l’ètica del cas per cas. “Es té dret a tot però ningú es pot autoritzar a res”[7].
Les normes són clares. Normalment, remeten a un funcionament d’un circuit intern, intentant tancar-lo. A diferència de la norma, la Llei falla.
Segons Kugler (2017)[8], les normes, aliança entre el capitalisme i la ciència, apunten a controlar i homogeneïtzar les maneres de gaudir. Quan es planteja anar més enllà de les normes, ens trobem amb una qüestió ètica i en l’ètica, un subjecte convocat a respondre.
Tot i que siguin necessàries i essent que no podem ignorar les normes de qualsevol institució, tampoc podem fer cas omís al símptoma amb subjecte (ja que es pot tractar un símptoma sense subjecte, tal com es pot discernir en els estudis científics quantitatius). Es tracta d’autoritzar-se a anar més enllà de la rigidesa de la norma, articular l’acte a una ètica en conseqüència al desig inconscient que ens orienta. I així, encara que més complicat, exercir la funció de la professió que ens concerneix, salvaguardant la dignitat particular de cada subjecte vivent.
[1] A partir d’ara, anomenada “SB”.
[2] Atance, J. C. (1997). Aspectos epidemiológicos del síndrome de burnout en el personal sanitario. Revista Española de Salud Pública. Vol.71 Núm.3. Maig 1997.
[3] En l’article esmentat, s’entén el terme “despersonalització” com “sentiments, actituds i respostes negatives, distants, fredes, etc.”.
[4] Martín, R. A. (2015). Burnout en enfermería: prevalencia y factores relacionados en el medio hospitalario. Rev. Cient. Soc. Esp. Enferm. Neurol. Vol. 41. Núm. 1. Gener – Juny 2015.
[5] Barrios, S., Arechabala, M. C., Valenzuela, V. (2012). Relación entre carga laboral y burnout en enfermeras de unidades de diálisis. Enfermería Nefrológica. Vol.15 Núm.1 Gener –Març 2012.
[6] Ibid.4
[7] Barros, M. (Setembre 2015). “Transparencia de la norma y opacidad de la ley”. A E. Sinatra (Presidència), VII ENAPOL: El imperio de las imágenes. Congrés dut a terme per l’Escola d’Orientació Lacaniana a São Paulo, Brasil.
[8] Kugler, V. (2017). La clínica más allá de las normas. Argentina: El Sigma. Recuperat de http://www.elsigma.com/hospitales/la-clinica-mas-alla-de-las-normas/13307.
