C/ Enric Granados, 3, 1º 25006 - Lleida 973 241 041 - 638 187 503

Practicar la igualtat a partir de les diferències

Practicar la igualtat a partir de les diferències

El 2016, la Fundació Renal Jaume Arnó va detectar la necessitat d’actualitzar les dades sobre la població renal de la província de Lleida. En aquest, es va esclarir que el 60% de les persones diagnosticades de malaltia renal són homes vers el 40% de dones. No obstant, trobem que els percentatges en gènere de les persones que utilitzen el servei de psicologia va en direcció inversa. És a dir, són les dones qui més utilitzen aquest servei. Exactament, el 70% de les persones ateses.

 

Què ens passa a les dones? No només acudim més a les consultes de psicologia o psiquiatria, sinó que sostenim els tractaments durant més temps que els homes. És perquè estem pitjor?

 

Per molt que intentem identificar quin tipus de causa ho provoca, no es pot indicar que és degut únicament a un aspecte genètic, de construcció social del gènere, après de les nostres persones properes —amb qui hem crescut—, o simplement com a decisió autònoma i singular, independent de tota la resta. És, inevitablement, un compendi de tot l’anterior.

 

Els estudis feministes comparteixen un principi: el món s’ha construït en masculí. Com es tradueix això en la medicina? Fins fa relativament poc, les dones no eren incloses en els estudis mèdics ja que es considerava que la fluctuació de les hormones degut al cicle menstrual, invalidava els resultats (sense tenir en compte que finalment, el que estaven invalidant, eren a les dones).

 

Dins de la nefrologia, encara ara, les guies mèdiques funcionen amb paràmetres de la fisiologia masculina. Per exemple, una afectació comú en la malaltia renal és l’anèmia. En aquest cas, les dones estan sobrediagnosticades de la mateixa. La fisiologia femenina funciona amb menys hemoglobina que la masculina, no obstant, donat que la referència utilitzada és de tall únic, se’ls aplica un tractament d’eritropoyetina en excès. I bé sabem que disposar de substàncies en excès en un cos on els ronyons, encarregats de la secreció, no funcionen bé, no implica un bon pronòstic.

 

D’altra banda, en el terreny de la salut mental, trobem que es prescriuen més psicofàrmacs a les dones. De la mateixa manera que es diagnostica més depressió i ansietat a la població femenina, sense tenir en compte que sovint, el gènere masculí expressa aquestes afectacions a través del consum de substàncies i de conductes disruptives.

 

En definitiva, toca pensar i practicar la igualtat a partir de les nostres diferències.

 

Bibliografia

Arenas, M. D., Martin-Gómez, M. A., Carrero, J. J., Ruiz, M. T. (Septiembre-Octubre, 2018). La nefrología desde una perspectiva de género. Nefrología, 38, (5), 459-571.

 

Bacigalupe, A., Cabezas, A., Baza, M., Martín, U., (Enero, 2020) El género como determinante de la salud mental y su medicalización. Gaceta Sanitaria,34, (1), 61-67.

 

Jiménez, E. (2017). SUMEM. Detecció, prevenció i intervenció de necessitats psicològiques, mèdiques i socials en la població renal de la provincia de Lleida. Fundació Renal Jaume Arnó.

 

 

Esther Jiménez Garriga

Fundació Renal Jaume Arnó

Psicòloga sanitària i psicoanalista

Col. 21660

 

Amb la col·laboració de:

No Comments
Leave a Comment:

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies