Causa d’Honor, Dr. Rafael Matesanz: Honoris Causa

16 de novembre de 2015. Ignacio Gràcia
El passat dijous 19 de novembre, la nostra vicepresidenta segona la Dra. Elvira Fernández, va apadrinar i va realitzar la lectura de mèrits en la investidura com DOCTOR HONORIS CAUSA per la Universitat de Lleida, del Dr. Rafael Matesanz ànima mater de l’Organització Nacional de Trasplantaments – ONT-. Un reconeixement especial i merescut a la llarga llista de premis i honors rebuts per la seva dedicació al trasplantament a nivell mundial.
L’acte, original i curiós, em va semblar propi del segle XVI pel protocol, vestidures, eines i fórmules verbals que allà vam poder veure i sentir.
Però fora de la novetat i poc freqüent -veure als doctors amb birret és un puntazo-, el meu sentiment es va centrar en l’ingent treball del Dr. Matesanz en benefici dels que com jo, hem necessitat que ens trasplantaran un òrgan per sobreviure.
La meva malaltia renal, per malformació congènita, ha estat companya de fatigues tota la meva vida. Com imagineu, aquesta marató amb obstacles que suposa la malaltia renal crònica, m’ha ensenyat moltes coses. Una d’elles, que gràcies a l’interès i la passió per la feina de professionals com el Dr. Matesanz i altres, la nostra vida és més suportable. No podem confondre “el miracle dels trasplantaments” amb la vida eterna clar, el cos té un límit; però en el meu cas, amb dos trasplantaments de moment, el meu pensament va recórrer el suport rebut per part de tots els professionals de la salut que he rebut des de sempre.
Sòl comentar que una de les medicines que em sustenten és l’afecte dels que m’envolten. Com sabeu bé és vital per sobreviure a aquesta malaltia. Però també l’ajuda dels metges i infermeres, auxiliars, zeladors, treballadors socials, etc. és una cosa que per estar fora del nostre cercle íntim pot semblar aliè, però la majoria sabeu que nosaltres els sentim també propers a ells, tant com vaig sentir de prop el Dr. Matesanz. Sentia els seus mèrits, premis, honors … tot en benefici de persones que, com jo, necessitem d’aquesta vitalitat en el seu lliurament per sobreviure a unes circumstàncies determinades, ni millors ni pitjors que altres, simplement les nostres.

En acabar l’acte, em vaig acostar, per descomptat a felicitar-lo i donar-li les gràcies en nom meu i en el del nostre col·lectiu. Amb la seva serenitat habitual em va comentar:“tot això no importa massa, l’important és seguir fent trasplantaments i possibilitar treure a les persones de la diàlisi”.

Com veieu és un convençut del benefici que suposa el trasplantament per a la societat i especialment per al nostre col·lectiu.
Moltes gràcies Dr. Matesanz i altres que, fins i tot sense rebre l’Honoris Causa, són causa d’honor per a la majoria de nosaltres.