Dia Mundial del Ronyó i de l’Obesitat

Recentment s’han celebrat tant el Dia mundial de l’obesitat com el del ronyó. Aquestes dues malalties no són independents, i usualment són complementàries una amb l’altra. S’ha observat una relació causal entre l’obesitat i la incidència de malaltia renal crònica. Aquesta relació ja s’observa des del sobrepès. La població de Lleida no quedaria exempta d’aquesta problemàtica i dades preliminars del Projecte ILERVAS van en la mateixa direcció. Aquestes dades es van presentar en l’últim congrés de la Societat Espanyola per a l’estudi de l’Obesitat (SEEDO).
Les guies mèdiques més importants a nivell mundial ja destaquen la importància d’una dieta baixa en proteïnes ja que es pot retardar la progressió de la malaltia renal i pot millorar la qualitat de vida en pacients. Seguir una alimentació amb la quantitat adequada de carns, ous i peix disminueix la tensió renal, la qual cosa té un impacte protector en els ronyons. Els efectes d’aquesta dieta són similars als dels medicamentes antihipertensius; obtenint un efecte additiu quan es combinen tots dos tractaments. Per contra, un consum alt de proteïnes deteriora significativament la funció renal. Sent conscients que la majoria de la població de Catalunya ingereix més proteïnes, i calories del necessari, és interessant obtenir supervisió mèdica i nutricional en les fases primerenques des de l’aparició de qualsevol de les dues malalties. Aquest seria el primer pilar, dels 4 existents, fonamental del tractament. Com no podria ser d’una altra manera, el segon fonament més substancial seria incloure activitat física ja que aquesta pot evitar una ràpida disminució de la funció renal i pot ser beneficiosa per a reduir el risc cardiovascular. En aquest sentit, existeix una associació dependent de la dosi entre caminar i la mortalitat general. És a dir, s’hauria d’intentar caminar tots els dies de la setmana, i si no fos possible, almenys tres. El tercer pilar capital per a totes dues malalties és el tractament farmacològic. En els últims 2 anys han arribat al mercat opcions farmacològiques segures i amb resultats clarament positius. Exemple d’això és la semaglutida, una substància que aconsegueix una pèrdua de pes important en les persones amb excés de pes. Per un altre, la dapagliflozina que es pot prescriure en persones amb malaltia renal ja que el seu principi actiu té un efecte nefroprotector. El més interessant és que tots dos medicaments són complementaris i es poden prendre al mateix temps de manera segura i eficaç. La quarta columna és el tractament psicològic. La salut mental en l’obesitat i en la malaltia renal és capital. Aquestes persones solen requerir aquest tipus de teràpia, especialment quan les malalties van progressant i se senten aclaparades per la situació. Per això, la inclusió de professionals de la psicologia és essencial en els equips de salut i hauria de ser per norma per a aconseguir una atenció sanitària d’excel·lent qualitat.
Amb la celebració d’aquests dos dies mundials és important educar a la població que totes dues malalties són indolores, solen passar anys desapercebudes, i progressen conjuntament. El millor tractament per a elles és la prevenció i el diagnòstic primerenc. Si no, és important saber que totes dues patologies són tractables amb canvis d’estil de vida i medicaments. Per això la SEEDO recomana l’avaluació de la talla, el pes i el perímetre de cintura. I en aquelles ocasions que fos possible, el mesurament del greix corporal mitjançant bascules d’última generació. D’altra banda, l’Associació Renal Europea ja recomana canviar la pràctica clínica i mesurar funció renal i albuminuria, mitjançant analítiques de sang i orina, com a primer nivell d’entrada en l’avaluació del risc cardiovascular. La conscienciació de la població general i el paper proactiu de totes les persones és bàsica per a un estat de salut excel·lent en totes les etapes de la vida.

Dr. Enric Sánchez
Fundació Renal Jaume Arnó