Unes paraules pel Dia de Infermeria

12 de maig Dia de Infermeria

Des de molt jove tinc malalties cròniques i especialment insuficiència renal. Explico una de les meves anècdotes de vida que és exemple del seu treball.
Un dia acabada de trasplantar de ronyó, que també té una història a part, jo dormida, semblava que tot anava bé. Una infermera a l’UCI de l’hospital Clínic de Barcelona, on em van portar per a postoperatori, em va estar mirant amb els ulls de l’experiència i va avisar tothom, alguna cosa no veia bé. Els cirurgians uròlegs i equip de trasplantament, ja de cap de setmana, van tornar i corrent pels passadissos em portaven de nou a quiròfan, dos operacions seguides vaig necessitar. Un altre infermer de nit de la UCI em va explicar que ja m’havia recuperat de dos parades cardíaques i que si us plau el sensor del cor que no es desempegués que no volia més sobresalts fent ja brometa. La voluntat i la humanitat de tots em va rescatar literalment. Veure la professionalitat, bon fer i implicació d’infermeres i auxiliars que sempre tens a mà, m’ha fet lluitar més per estar bé i no rendir-me. No sé com agrair-ho i no puc posar tots els noms perquè porto molt recorregut i elles saben que les aprecio, m’han curat, vigilat, cuida’t i fet totes les coses que calia, algunes molt desagradables, és com la segona casa l’hospital. Si de cas assenyalo l’Anna i la Sònia com les representants veteranes i  superinfermeres (eminències en renal) de les persones que m’atenen i m’han atès al Clínic des de fa molts anys  i també recordo a les de diàlisi a Lleida. Gràcies de cor i salut per a totes les/els professionals d’infermeria!

Marga Sales.