L’objectiu  d’un estudi fet per Lola Andreu-Periz,  Montserrat Puig-Llobet i  Aleix Cases-Amenós, a Catalunya, va ser conèixer el grau de dependència de les persones en hemodiàlisi (HD) segons criteris de la Llei sobre promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència o Llei de Dependència (LD), ja que l’edat de molts pacients en hemodiàlisi  i la mateixa malaltia sovint son factor determinant que dificulta la seva autonomia funcional.  

 

De 3.702 pacients de 40 unitats de Catalunya es va seleccionar com a possibles dependents a 806, segons el criteri del personal sanitari que els atenia. Es van valorar: grau de dependència segons els criteris de la LD, edat, temps en HD, patologia associada, característiques del tractament i situació familiar. Els resultats van ser que segons la LD, no presentaven dependència 137 pacients, 350 presentaven dependència de grau 1; 237 de grau 2, i 82 de grau 3. Vivien en residència  121. La mitjana d’edat va ser de 74,9 anys. Destaca la prevalença de diabetis (35,7%) i malaltia cardiovascular (29,1%); les alteracions musculoesquelètiques (87%) i neurològiques (38%) com a principals causes de dependència.

 

Necessitats dels dependents i necessitats dels cuidadors

 

Aquestes xifres ens aboquen a 669 pacients amb unes necessitats concretes i amb uns cuidadors amb unes necessitats similars, per estrany que sembli. Parlem d’unes necessitats agrupades en tres grans àrees: Sentir-se segur, Sentir-se un més i Sentir-se be.

 

La felicitat del col·lectiu de dependents i cuidadors comença quan es té coberta la necessitat de sentir-se segur, des de tenir controlada la discapacitat o malaltia fins poder assegurar-se el futur en el sentit de garantir o preveure el mitjà de vida, en el cas dels cuidadors. Després vindrà la necessitat  de sentir-se un més, que per als cuidadors seria sentir-se protegit per un sistema de treball que promogués diferents formes d’integració laboral activa en funció de les situacions i circumstàncies, i per als dependents seria poder establir diferents interaccions mitjançant processos socialitzadors que permetin l’establiment de vincles, xarxes socials de suport i sobretot poder-se relacionar. Finalment, un cop aquestes necessitats  estan cobertes entra el desig pel benestar físic i mental, és el sentir-se be, una necessitat de contrarestar els efectes negatius, psicològics, emocionals i físics dels efectes generats per les situacions de dependència amb l’objectiu de obtenir una qualitat de vida individual (física i emocional) digna.

 

Es interesant remarcar que a tots els nivells trobem que existeix una necessitat comú de sentir-se informat, de tenir informació correcta, exhaustiva i fàcilment accessible sobre els serveis públics i privats relacionats amb allò que ens afecta (per exemple: cobertures, requeriments, ajudes, prestacions. Per això des del Servei d’Atenció Psicosocial de la Fundació Renal Jaume Arnó volem donar respostes a aquestes necessitats i promoure una millor qualitat de vida per a dependents i cuidadors.

 

Cristina Puñet. (Treballadora social)