De la mitja de Balàfia a la Mitja Marató de Lleida

5 11 2012

Certament, una matinal de sensacions estranyes, com la mateixa climatologia que ens va acompanyar diumenge.

Per una banda amb el desig i el neguit d’estar atent al tret de sortida de la mitja marató renovada de Lleida, i per altra amb la nostàlgia de sentir-me culpable, juntament amb altres entusiastes (i sense pretendreu visionaris ) del Grup de Joves de Balàfia, que ja fa tres dècades decidirem donar la benvinguda a la primavera, tot celebrant una festa esportiva: Una cursa popular,  que tenia com a finalitat omplir de colors els carrers del nostre barri i de la ciutat, tot gaudint de l’esport i la salut.

Amb els anys, va néixer la mitja marató, varen ser primaveres d’entusiasme i voluntarisme abnegat, temps a on no  era popular sortir a córrer i aquest fet es limitava en la seva majoria a clubs d’atletisme, no existia l’actual eclosió de l’esport com a concepte de temps lliure i del binomi esport/salut.

El temps ha esdevingut jutge d’una cursa que a poc a poc s’ha anat apagant, l’associació de veïns no era una  entitat merament esportiva, un circuit poc atractiu i calia renovar contundentment l’estructura organitzativa de l’esdeveniment atlètic.

Es així com de la ma de la Fundació Renal Jaume Arnó i  l’Associació Esportiva Ekke, ha nascut, amb un impuls determinant, amb plantejament professional i força voluntariat, una cursa que està cridada a ser un referent en el món de les mitges maratons.

693 atletes arribats a meta, diu molt de les expectatives generades en el conjunt del teixit social esportiu. Per fi hem gaudit d’un circuit urbà (un xic trencacames i amb 143 metros de desnivell positiu), poder dels millors circuits possibles i realistes, cercant un equilibri amb el disseny urbanístic  de Lleida i les seves limitacions i topants, que no entorpís en demesia l’intranquil i nerviós transit rodat de la ciutat.

Llarga vida a iniciatives actuals (amb futur) i que han tingut una dolça i entusiasta naixença en un grup de joves de barri, allà en el segle

Font.- Juanjo Garra, Quimeres personals.