CONSEQÜÈNCIES EN L’EQUIP SANITARI

¿Les normatives concedeixen un lloc a l’ètica del cas per cas?

L’Organització Mundial de la Salut (2001), va reconèixer la Síndrome Burn Out[1] (més coneguda com la síndrome d’estar cremat degut a la feina) com un risc ocupacional pels professionals de l’àrea de la salut, educació i serveis assistencials, que produeix malestar físic, psíquic i que compromet els resultats de la feina realitzada[2].

Fent referència a resultats concrets (Martin, 2015), s’ha pogut constatar que un 66,6% de les infermeres en actiu es troben cremades o molt cremades degut a la seva tasca professional. Respecte el cansament emocional, el percentatge arriba al 58,5%. En el cas de la despersonalització[3], aquest arriba al 59% i a un 65% en baixa realització personal.[4]

A mode d’hipòtesi, cal comentar que segons un estudi del 2012, on es va relacionar la càrrega laboral i la SB en infermeres d’Unitats de Diàlisi, no foren obtingudes diferències significatives entre metges i infermeres. Aspecte que ens permet plantejar si cabria la possibilitat d’extrapolar aquests elements i conclusions a l’equip mèdic.[5]

Respecte les possibles conclusions, s’ha trobat que la falta de formació està relacionada amb un major grau de cansament emocional i una realització personal baixa. S’ha observat que existeix una relació significativa entre satisfacció, participació-supervisió i les reunions periòdiques d’equip[6].

D’aquesta manera, realitzat aquest plantejament, per què relacionar la SB amb l’efecte que produeix l’excés de normatives?

En l’actualitat, ens trobem governats per una omnividència. Es promou una visibilitat dominadora i vigilant donant lloc a un imperatiu de transparència (aspecte que es troba tant en les xarxes socials com en institucions hospitalàries).

Es permet menys espai pel fracàs i es fomenten els protocols per cada situació conflictiva. D’aquesta manera, es més difícil deixar un lloc per l’espontaneïtat, la responsabilitat, el saber fer particular de cada professional, i les respostes personalitzades –l’ètica del cas per cas. “Es té dret a tot però ningú es pot autoritzar a res”[7].

Les normes són clares. Normalment, remeten a un funcionament d’un circuit intern, intentant-lo tancar. A diferència de la norma, la Llei falla.

Segons Kugler (2017)[8],  les normes, aliança entre el capitalisme i la ciència, apunten a controlar i homogeneïtzar les maneres de gaudir. Quan es planteja anar a un més enllà de les normes, ens trobem amb una qüestió ètica i en l’ètica, un subjecte convocat a respondre.

 

Malgrat siguin necessàries i essent que no podem ignorar les normes de qualsevol institució, tampoc podem fer cas omís al símptoma amb subjecte (ja que es pot tractar un símptoma sense subjecte, tal i com es pot discernir en els estudis científics quantitatius). Es tracta d’autoritzar-se a anar més lluny de la rigidesa de la norma, articular l’acte a una ètica en conseqüència al desig inconscient que ens orienta. I així, encara que més complicat, exercir la funció de la professió que ens concerneix, salvaguardant la dignitat particular de cada subjecte vivent.

 

[1] A partir d’ara, anomenat “SB”.

[2] Atance, J. C. (1997). Aspectos epidemiológicos del síndrome de burnout en el personal sanitario. Revista Española de Salud Pública. Vol.71 Núm.3. Mayo 1997.

[3] En l’article esmentat, s’entén el terme “despersonalització” com “sentiments, actituts i respostes negatives, distants, fredes, etc.”.

[4] Martín, R. A. (2015). Burnout en enfermería: prevalencia y factores relacionados en el medio hospitalario. Rev. Cient. Soc. Esp. Enferm. Neurol. Vol. 41. Núm. 1. Enero – Junio 2015.

[5] Barrios, S., Arechabala, M. C., Valenzuela, V. (2012). Relación entre carga laboral y burnout en enfermeras de unidades de diálisis. Enfermería Nefrológica. Vol.15 Núm.1 Enero –Marzo 2012.

[6] Ibid.4

[7] Barros, M. (Septiembre 2015). “Transparencia de la norma y opacidad de la ley”. En E. Sinatra (Presidencia), VII ENAPOL: El imperio de las imágenes. Congrés dut a terme per l’Escuela d’Orientació Lacaniana a San Pablo, Brasil.

[8] Kugler, V. (2017). La clínica más allá de las normas. Argentina: El Sigma. Recuperat de  http://www.elsigma.com/hospitales/la-clinica-mas-alla-de-las-normas/13307.