Segons Global Obesity Observatory (2019), el 53,8% de la població adulta es troba amb sobrepès o obesitat.
És cert que pot haver-hi una part genètica en la capacitat d’emmagatzemar greix. En part gràcies a ella, la nostra espècie va poder sobreviure en èpoques de fam amb llargues caminades a la intempèrie cercant aliments. No obstant això, aquesta genètica, que en el seu dia ens va salvar, no s’adapta a la vida moderna en la qual després d’una llarga jornada laboral asseguts a l’oficina, acabem el nostre dia asseguts en un sofà amb calefacció i la nevera plena. Per això, és important readequar el nostre estil de vida al nostre disseny fisiològic.
Per a això és necessari fer un descans digestiu nocturn intentant arribar a un mínim de 12 hores. Aprendre a diferenciar la gana real del que no ho és. Si tens gana de galetes, segurament no sigui gana real. Escolta’t i intenta saber si vols menjar per avorriment, un buit emocional, ansietat, autoconhort… Si aquest és el teu cas, treballa-ho.
També és important consumir aliments reals i no productes. Això, ho sabràs reconèixer per l’etiquetatge, els aliments reals (verdures, fruites, carn, peix, ous, cereals…) no solen necessitar una etiqueta que ens expliqui què porten, si un aliment té una etiqueta amb una llarga llista de paraules, segurament no sigui una bona opció alimentària.
Quelcom interessant seria reduir els aliments excessivament palatables, aquests aliments que ens aporten una explosió de sabor, ja que solen portar molts additius i ens fan menjar de més. En resum, no ens deixen escoltar les nostres sensacions corporals de sacietat.
Un altre bàsic seria afegir activitat física a la teva vida diària. La vida actual, amb treballs sedentaris, un sistema educatiu sedentari i un oci sedentari (televisió, XXSS, videojocs…) deixa poc espai per a l’activitat física, i aquesta és imprescindible per a una bona salut. Mou-te. Camina, puja escales, ajup-te, juga amb els teus amics, fills o nets, balla, surt a córrer o en bicicleta i practica algun exercici de força.
També hi ha la manca de son reparador. Dormir poc desregula hormones de sacietat, alhora que fa que cremem menys i tinguem més finestra horària menjant, tinguem més gana i estiguem més estressats. En conclusió, dormir poc, engreixa.
I per últim no podem oblidar-nos de la importància de l’estrès, quan alguna cosa ens sobrepassa de vegades responem menjant compulsivament, sovint productes o aliments dolços, per generar un pic de plaer que fàcilment es converteix en quelcom efímer i fins i tot, autodestructiu. Aprendre a treballar i gestionar el nostre estrès és clau per a una bona salut!
De la mateixa manera que no es pot resumir l’obesitat en un simple excés de calories i manca de voluntat dels qui la pateixen, no hem d’oblidar tots els altres factors que l’acompanyen, com la biologia, l’estil de vida en general, els aliments que triem, la salut mental, la gestió de l’estrès, el son, els esdeveniments de la vida i fins i tot l’accés a la sanitat i l’educació. Per això és vital deixar d’estigmatitzar i discriminar les persones amb obesitat i donar-los suport de manera integral. Treballant des de totes les àrees de la salut en el suport i ajuda a aquestes persones.
És per tot això que baixar de pes no hauria de ser un objectiu terapèutic, sinó una conseqüència, el resultat de tornar a un estil de vida que s’adeqüi més a la nostra fisiologia.
Kim Peter
Dietista-nutricionista
Amb la col·laboració de:
Segons Global Obesity Observatory (2019), el 53,8% de la població adulta es troba amb sobrepès o obesitat.
És cert que pot haver-hi una part genètica en la capacitat d’emmagatzemar greix. En part gràcies a ella, la nostra espècie va poder sobreviure en èpoques de fam amb llargues caminades a la intempèrie cercant aliments. No obstant això, aquesta genètica, que en el seu moment ens va salvar, no s’adapta a la vida moderna en la qual després d’una llarga jornada laboral asseguts a l’oficina, acabem el nostre dia asseguts en un sofà amb calefacció i la nevera plena. Per això, és important readequar el nostre estil de vida al nostre disseny fisiològic.
Per a això és necessari fer un descans digestiu nocturn intentant arribar a un mínim de 12 hores. Aprendre a diferenciar la gana real del que no ho és. Si tens gana de galetes, segurament no és gana real. Escolta’t i intenta saber si vols menjar per avorriment, un buit emocional, ansietat, autoconhort… Si aquest és el teu cas, treballa-ho!
També és important consumir aliments reals i no productes. Això, ho sabràs reconèixer per l’etiquetatge, els aliments reals (verdures, fruites, carn, peix, ous, cereals…) no solen necessitar una etiqueta que ens expliqui què porten, si un aliment té una etiqueta amb una llarga llista de paraules, segurament no és una bona opció alimentària.
Una cosa interessant seria reduir els aliments excessivament palatables, aquests aliments que ens aporten una explosió de sabor, ja que solen portar molts additius i ens fan menjar de més. En resum, no ens deixen escoltar les nostres sensacions corporals de sacietat.
Un altre bàsic seria afegir activitat física a la teva vida diària. La vida actual, amb treballs sedentaris, un sistema educatiu sedentari i un oci sedentari (televisió, XXSS, videojocs…) deixa poc espai per a l’activitat física, i aquesta és imprescindible per a una bona salut. Mou-te. Camina, puja escales, ajup-te, juga amb els teus amics, fills o nets, balla, surt a córrer o amb bicicleta i practica algun exercici de força.
També hi ha la manca de son reparador. Dormir poc desregula hormones de sacietat, alhora que fa que cremem menys i tinguem més finestra horària menjant, tinguem més gana i estiguem més estressats. En conclusió, dormir poc, engreixa.
I finalment no podem oblidar-nos de la importància de l’estrès, quan alguna cosa ens sobrepassa de vegades responem menjant compulsivament, sovint productes o aliments dolços, per generar un pic de plaer que fàcilment es converteix en quelcom efímer i fins i tot, autodestructiu. Aprendre a treballar i gestionar el nostre estrès és clau per a una bona salut!
Igual que no es pot resumir l’obesitat en un simple excés de calories i manca de voluntat dels qui la pateixen, no hem d’oblidar tots els altres factors que l’acompanyen, com la biologia, l’estil de vida en general, els aliments que triem, la salut mental, la gestió de l’estrès, el son, els esdeveniments de la vida i fins i tot l’accés a la sanitat i l’educació. Per això és vital deixar d’estigmatitzar i discriminar les persones amb obesitat i donar-los suport de manera integral. Treballant des de totes les àrees de la salut en el suport i ajuda a aquestes persones.
És per tot això que baixar de pes no hauria de ser un objectiu terapèutic, sinó una conseqüència, el resultat de tornar a un estil de vida que s’adeqüi més a la nostra fisiologia.
Kim Peter
Dietista-nutricionista
Amb la col·laboració de
