Discapacitat és una paraula molt genèrica que inclou dèficits, limitacions o restriccions en la participació d’activitats quotidianes de la vida. A més, informa sobre aspectes negatius de salut, podent ser física, mental o sensorial.
Sol·licitar un reconeixement de discapacitat serveix per detectar amb precisió el tipus i el grau. Com a resultat, obtenim un document administratiu que acredita legalment el grau de discapacitat i facilita l’accés a diversos drets, serveis, programes i prestacions que tenen per objecte compensar els desavantatges socials derivats de la discapacitat o de les barreres socials que limiten la participació plena i efectiva en la societat de les persones que les presenten.
Les persones que pateixen malaltia renal crònica en estat avançat, per la qual cosa estan rebent tractament d’hemodiàlisi, sovint originen deficiències de caràcter previsiblement permanent que comporten una restricció o una absència de la capacitat per realitzar les activitats de la vida diària, dins del marge que es considera normal.
Quan la malaltia està prèviament diagnosticada pels organismes competents i documentada amb un informe mèdic, és quan es pot sol·licitar el reconeixement de grau.
El trasplantament de ronyó és una alternativa independent al tractament d’hemodiàlisi, no obstant això, només una minoria de pacients es poden beneficiar d’aquest tractament, ja que intervenen molts factors per fer-ho possible, com són per exemple la manca de donants, problemes de compatibilitat o altres patologies o circumstàncies del pacient que ho puguin dificultar.
La fase postoperatòria del trasplantament renal implica un seguiment mèdic molt exhaustiu, tractament i cures que són incompatibles, en nombroses ocasions, segons quin tipus de treballs i treballs on s’exigeixen uns rendiments per part de l’empresa per considerar rendible o competitiu el treball de l’operari. Per tant, el grau de discapacitat i d’invalidesa hauria de continuar sent el mateix, mentre no es pogués preveure una curació total.
A partir d’aquest moment seria quan es podria plantejar una revisió de grau per modificar-lo o, fins i tot, en alguns casos fer-lo desaparèixer. No obstant això, és important assenyalar que la qualitat de vida d’un malalt renal, malgrat estar trasplantat, la gran varietat de simptomatologia i les complicacions pràctiques a tots els nivells, justifiquen àmpliament el fet d’estar davant d’una malaltia greu, que és molt invalidant i de caràcter crònic.
Per tot això, el grau a atorgar hauria d’estar en harmonia amb les circumstàncies, la tolerància del tractament o les complicacions sorgides de cada pacient a nivell individual.
Cristina Puñet (Trabajadora Social)[:ca]
Discapacitat és una paraula molt genèrica que inclou dèficits, limitacions o restriccions en la participació en activitats quotidianes de la vida. A més informa sobre aspectes negatius de salut, tan pot ser física, mental o sensorial.
Sol·licitar un reconeixement de discapacitat serveix per detectar amb precisió el tipus i el grau. Com a resultat obtenim un document administratiu que acredita legalment el grau de discapacitat i facilita l’accés a diversos drets, serveis, programes i prestacions que tenen com a objecte compensar els desavantatges socials derivats de la discapacitat o de les barreres socials que limiten la participació plena i efectiva en la societat de les persones que les presenten.
Les persones que pateixen malaltia renal crònica en estat avançat, i per aquest motiu estan reben tractament d’hemodiàlisis, sovint originen deficiències de caràcter previsiblement permanent que comporten una restricció o una absència de la capacitat per realitzar les activitats de la vida diària, dins del marge que es considera normal.
Quan la malaltia està prèviament diagnosticada pels organismes competents i documentada amb un informe mèdic, es quan es pot sol·licitar el reconeixement de grau.
El trasplantament de ronyó és una alternativa independent al tractament de hemodiàlisis, no obstant això, sol una minoria de pacients es poden beneficiar d’aquest tractament ja que intervenen molts factors per fer-ho possible, com son per exemple la manca de donants, problemes de compatibilitat o altres patologies o circumstàncies del pacient que ho puguin dificultar.
La fase postoperatòria del trasplantament renal implica un seguiment mèdic molt exhaustiu, tractament i cures que son incompatible, en nombroses ocasions, en segons quins tipus de feines i treballs on s’exigeixen uns rendiments per part de l’empresa per considerar rentable o competitiu el treball de l’operari. Per tant, el grau de discapacitat i d’invalidesa hauria sent el mateix, mentre no es pogués preveure una curació total.
A partir d’aquest moment es quan es planteja una revisió de grau per modificar-lo o inclús en alguns casos desaparèixer. No obstant això és important senyalar que la qualitat de vida d’un malalt renal, tot i estar trasplantat, la gran varietat de simptomatologia i les complicacions pràctiques a tots els nivells, justifiquen sobradament el fet d’estar davant d’una malaltia greu, que és molt invalidant i de caràcter crònic.
Per tot això, el grau a atorgar hauria d’estar amb harmonia amb les circumstàncies, tolerància del tractament o complicacions sorgides de cada pacient a nivell individual.
Cristina Puñet (Treballadora Social)
