12 de Mayo, Día Internacional de la Enfermería
Desde muy joven tengo enfermedades crónicas y especialmente insuficiencia renal. Explico una de mis anécdotas de vida que es ejemplo de su trabajo.
Un día acabada de trasplantar de riñón, que también tiene una historia aparte, yo dormida, parecía que todo iba bien. Una enfermera en la UCI del hospital Clínic de Barcelona, donde me llevaron para postoperatorio, me estuvo mirando con los ojos de la experiencia y avisó a todo el mundo, algo no veía bien. Los cirujanos urólogos y equipo de trasplante, ya de fin de semana, volvieron y corriendo por los pasillos me llevaron de nuevo a quirófano, dos operaciones seguidas necesité. Otro enfermero por la noche en la UCI me explicó que ya me había recuperado de dos paradas cardíacas y que por favor el sensor del corazón no se despegara que no quería más sobresaltos, haciendo ya bromita. La voluntad y la humanidad de todos me rescató literalmente. Ver la profesionalidad, buen hacer e implicación de enfermeras y auxiliares que siempre tienes a mano, me ha hecho luchar más para estar bien y no rendirme. No sé cómo agradecerlo y no puedo poner todos los nombres porque llevo mucho recorrido y ellas saben que las aprecio, me han curado, vigilado, cuidado y hecho todas las cosas que hiciera falta, algunas muy desagradables, es como la segunda casa el hospital, si acaso señalo a Anna y Sònia como las representantes veteranas y superenfermeres (eminencias en renal) de las personas que me atienden y me han atendido en el Clínic desde hace muchos años y también recuerdo a las de diálisis en Lleida. Gracias de corazón y salud para todas las/los profesionales de enfermería!
Marga Sales.[:ca]12 de maig Dia de Infermeria
Des de molt jove tinc malalties cròniques i especialment insuficiència renal. Explico una de les meves anècdotes de vida que és exemple del seu treball.
Un dia acabada de trasplantar de ronyó, que també té una història a part, jo dormida, semblava que tot anava bé. Una infermera a l’UCI de l’hospital Clínic de Barcelona, on em van portar per a postoperatori, em va estar mirant amb els ulls de l’experiència i va avisar tothom, alguna cosa no veia bé. Els cirurgians uròlegs i equip de trasplantament, ja de cap de setmana, van tornar i corrent pels passadissos em portaven de nou a quiròfan, dos operacions seguides vaig necessitar. Un altre infermer de nit de la UCI em va explicar que ja m’havia recuperat de dos parades cardíaques i que si us plau el sensor del cor que no es desempegués que no volia més sobresalts fent ja brometa. La voluntat i la humanitat de tots em va rescatar literalment. Veure la professionalitat, bon fer i implicació d’infermeres i auxiliars que sempre tens a mà, m’ha fet lluitar més per estar bé i no rendir-me. No sé com agrair-ho i no puc posar tots els noms perquè porto molt recorregut i elles saben que les aprecio, m’han curat, vigilat, cuida’t i fet totes les coses que calia, algunes molt desagradables, és com la segona casa l’hospital. Si de cas assenyalo l’Anna i la Sònia com les representants veteranes i superinfermeres (eminències en renal) de les persones que m’atenen i m’han atès al Clínic des de fa molts anys i també recordo a les de diàlisi a Lleida. Gràcies de cor i salut per a totes les/els professionals d’infermeria!
Marga Sales.
