Recientemente se han celebrado tanto el mundial de la obesidad como el del riñón. Estas dos enfermedades no son independientes, y usualmente son complementarias una con la otra. Se ha observado una relación causal entre la obesidad y la incidencia de enfermedad renal crónica. Esta relación ya se observa desde el sobrepeso. La población de Lleida no quedaría exenta de esta problemática y datos preliminares del Proyecto ILERVAS van en la misma dirección. Estos datos se presentaron en el último congreso de la Sociedad Española para el estudio de la Obesidad (SEEDO).
Las guías médicas más importantes a nivel mundial ya destacan la importancia de una dieta baja en proteínas ya que se puede retrasar la progresión de la enfermedad renal y puede mejorar la calidad de vida en pacientes. Seguir una alimentación con la cantidad adecuada de carnes, huevos y pescado disminuye la tensión renal, lo que tiene un impacto protector en los riñones. Los efectos de esta dieta son similares a los de los medicamentes antihipertensivos; obteniendo un efecto aditivo cuando se combinan ambos tratamientos. Por el contrario, un consumo alto de proteínas deteriora significativamente la función renal. Siendo conscientes de que la mayoría de la población de Cataluña ingiere más proteínas, y calorías de lo necesario, es interesante obtener supervisión médica y nutricional en las fases tempranas des de la aparición de cualquier de las dos enfermedades. Éste sería el primer pilar, de los 4 existentes, fundamental del tratamiento. Como no podría ser de otra manera, el segundo cimiento más sustancial sería incluir actividad física ya que esta puede evitar una rápida disminución de la función renal y puede ser beneficiosa para reducir el riesgo cardiovascular. En este sentido, existe una asociación dependiente de la dosis entre caminar y la mortalidad general. Es decir, se debería intentar caminar todos los días de la semana, y si no fuera posible, al menos tres. El tercer pilar capital para ambas enfermedades es el tratamiento farmacológico. En los últimos 2 años han llegado al mercado opciones farmacológicas seguras y con resultados claramente positivos. Ejemplo de ello es la semaglutida, una sustancia que consigue una pérdida de peso importante en las personas con exceso de peso. Por otro, la dapagliflozina que se puede prescribir en personas con enfermedad renal ya que su principio activo tiene un efecto nefroprotector. Lo más interesante es que ambos medicamentos son complementarios y se pueden tomar al mismo tiempo de forma segura y eficaz. La cuarta columna es el tratamiento psicológico. La salud mental en la obesidad y en la enfermedad renal es capital. Estas personas suelen requerir este tipo de terapia, especialmente cuando las enfermedades van progresando y se sienten abrumados por la situación. Por ello, la inclusión de profesionales de la psicología es esencial en los equipos de salud y debería ser por norma para lograr una atención sanitaria de excelente calidad.
Con la celebración de estos dos días mundiales es importante educar a la población que ambas enfermedades son indoloras, suelen pasar años desapercibidas, y progresan conjuntamente. El mejor tratamiento para ellas es la prevención y el diagnóstico temprano. Si no, es importante saber que ambas patologías son tratables con cambios de estilo de vida y medicamentos. Por ello la SEEDO recomienda la evaluación de la talla, el peso y el perímetro de cintura. Y en aquellas ocasiones que fuese posible, la medición de la grasa corporal mediante basculas de última generación. Por otro lado, la Asociación Renal Europea ya recomienda cambiar la práctica clínica y medir función renal y albuminuria, mediante analíticas de sangre y orina, como primer nivel de entrada en la evaluación del riesgo cardiovascular. La concienciación de la población general y el papel proactivo de todas las personas es básica para un estado de salud excelente en todas las etapas de la vida.
Dr. Enric Sánchez
Fundació Renal Jaume Arnó[:ca]Recentment s’han celebrat tant el Dia mundial de l’obesitat com el del ronyó. Aquestes dues malalties no són independents, i usualment són complementàries una amb l’altra. S’ha observat una relació causal entre l’obesitat i la incidència de malaltia renal crònica. Aquesta relació ja s’observa des del sobrepès. La població de Lleida no quedaria exempta d’aquesta problemàtica i dades preliminars del Projecte ILERVAS van en la mateixa direcció. Aquestes dades es van presentar en l’últim congrés de la Societat Espanyola per a l’estudi de l’Obesitat (SEEDO).
Les guies mèdiques més importants a nivell mundial ja destaquen la importància d’una dieta baixa en proteïnes ja que es pot retardar la progressió de la malaltia renal i pot millorar la qualitat de vida en pacients. Seguir una alimentació amb la quantitat adequada de carns, ous i peix disminueix la tensió renal, la qual cosa té un impacte protector en els ronyons. Els efectes d’aquesta dieta són similars als dels medicamentes antihipertensius; obtenint un efecte additiu quan es combinen tots dos tractaments. Per contra, un consum alt de proteïnes deteriora significativament la funció renal. Sent conscients que la majoria de la població de Catalunya ingereix més proteïnes, i calories del necessari, és interessant obtenir supervisió mèdica i nutricional en les fases primerenques des de l’aparició de qualsevol de les dues malalties. Aquest seria el primer pilar, dels 4 existents, fonamental del tractament. Com no podria ser d’una altra manera, el segon fonament més substancial seria incloure activitat física ja que aquesta pot evitar una ràpida disminució de la funció renal i pot ser beneficiosa per a reduir el risc cardiovascular. En aquest sentit, existeix una associació dependent de la dosi entre caminar i la mortalitat general. És a dir, s’hauria d’intentar caminar tots els dies de la setmana, i si no fos possible, almenys tres. El tercer pilar capital per a totes dues malalties és el tractament farmacològic. En els últims 2 anys han arribat al mercat opcions farmacològiques segures i amb resultats clarament positius. Exemple d’això és la semaglutida, una substància que aconsegueix una pèrdua de pes important en les persones amb excés de pes. Per un altre, la dapagliflozina que es pot prescriure en persones amb malaltia renal ja que el seu principi actiu té un efecte nefroprotector. El més interessant és que tots dos medicaments són complementaris i es poden prendre al mateix temps de manera segura i eficaç. La quarta columna és el tractament psicològic. La salut mental en l’obesitat i en la malaltia renal és capital. Aquestes persones solen requerir aquest tipus de teràpia, especialment quan les malalties van progressant i se senten aclaparades per la situació. Per això, la inclusió de professionals de la psicologia és essencial en els equips de salut i hauria de ser per norma per a aconseguir una atenció sanitària d’excel·lent qualitat.
Amb la celebració d’aquests dos dies mundials és important educar a la població que totes dues malalties són indolores, solen passar anys desapercebudes, i progressen conjuntament. El millor tractament per a elles és la prevenció i el diagnòstic primerenc. Si no, és important saber que totes dues patologies són tractables amb canvis d’estil de vida i medicaments. Per això la SEEDO recomana l’avaluació de la talla, el pes i el perímetre de cintura. I en aquelles ocasions que fos possible, el mesurament del greix corporal mitjançant bascules d’última generació. D’altra banda, l’Associació Renal Europea ja recomana canviar la pràctica clínica i mesurar funció renal i albuminuria, mitjançant analítiques de sang i orina, com a primer nivell d’entrada en l’avaluació del risc cardiovascular. La conscienciació de la població general i el paper proactiu de totes les persones és bàsica per a un estat de salut excel·lent en totes les etapes de la vida.
Dr. Enric Sánchez
Fundació Renal Jaume Arnó

 
 
							 
							