
Discapacidad es una palabra muy genérica que incluye déficits, limitaciones o restricciones en la participación de actividades cotidianas de la vida. Además informa sobre aspectos negativos de salud, pudiendo ser física, mental o sensorial.
Solicitar un reconocimiento de discapacidad sirve para detectar con precisión el tipo y el grado. Como resultado obtenemos un documento administrativo que acredita legalmente el grado de discapacidad y facilita el acceso a diversos derechos, servicios, programas y prestaciones que tienen por objeto compensar las desventajas sociales derivadas de la discapacidad o de las barreras sociales que limitan la participación plena y efectiva en la sociedad de las personas que las presentan.
Las personas que padecen enfermedad renal crónica en estado avanzado, por lo que están recibiendo tratamiento de hemodiálisis, a menudo originan deficiencias de carácter previsiblemente permanente que conllevan una restricción o una ausencia de la capacidad para realizar las actividades de la vida diaria, dentro del margen que se considera normal.
Cuando la enfermedad está previamente diagnosticada por los organismos competentes y documentada con un informe médico, es cuando se puede solicitar el reconocimiento de grado.
El trasplante de riñón es una alternativa independiente al tratamiento de hemodiálisis, sin embargo, solo una minoría de pacientes se pueden beneficiar de este tratamiento ya que intervienen muchos factores para hacerlo posible, como son por ejemplo la falta de donantes, problemas de compatibilidad u otras patologías o circunstancias del paciente que lo puedan dificultar.
La fase postoperatoria del trasplante renal implica un seguimiento médico muy exhaustivo, tratamiento y cuidados que son incompatible, en numerosas ocasiones, en según qué tipo de trabajos y trabajos donde se exigen unos rendimientos por parte de la empresa por considerar rentable o competitivo el trabajo del operario. Por lo tanto, el grado de discapacidad y de invalidez debería seguir siendo el mismo, mientras no se pudiera prever una curación total.
A partir de este momento sería cuando se podría plantear una revisión de grado para modificarlo o incluso en algunos casos hacerlo desaparecer. Sin embargo es importante señalar que la calidad de vida de un enfermo renal, a pesar de estar trasplantado, la gran variedad de sintomatología y las complicaciones prácticas a todos los niveles, justifican sobradamente el hecho de estar ante una enfermedad grave, que es muy invalidante y de carácter crónico.
Por todo ello, el grado a otorgar debería estar en armonía con las circunstancias, tolerancia del tratamiento o complicaciones surgidas de cada paciente a nivel individual.
Cristina Puñet (Trabajadora Social)[:ca]
Discapacitat es una paraula molt genèrica que inclou dèficits, limitacions o restriccions en la participació en activitats quotidianes de la vida. A més informa sobre aspectes negatius de salut, tan pot ser física, mental o sensorial.
Sol·licitar un reconeixement de discapacitat serveix per detectar amb precisió el tipus i el grau. Com a resultat obtenim un document administratiu que acredita legalment el grau de discapacitat i facilita l’accés a diversos drets, serveis, programes i prestacions que tenen com a objecte compensar els desavantatges socials derivats de la discapacitat o de les barreres socials que limiten la participació plena i efectiva en la societat de les persones que les presenten.
Les persones que pateixen malaltia renal crònica en estat avançat, i per aquest motiu estan reben tractament d’hemodiàlisis, sovint originen deficiències de caràcter previsiblement permanent que comporten una restricció o una absència de la capacitat per realitzar les activitats de la vida diària, dins del marge que es considera normal.
Quan la malaltia està prèviament diagnosticada pels organismes competents i documentada amb un informe mèdic, es quan es pot sol·licitar el reconeixement de grau.
El trasplantament de ronyó és una alternativa independent al tractament de hemodiàlisis, no obstant això, sol una minoria de pacients es poden beneficiar d’aquest tractament ja que intervenen molts factors per fer-ho possible, com son per exemple la manca de donants, problemes de compatibilitat o altres patologies o circumstàncies del pacient que ho puguin dificultar.
La fase postoperatòria del trasplantament renal implica un seguiment mèdic molt exhaustiu, tractament i cures que son incompatible, en nombroses ocasions, en segons quins tipus de feines i treballs on s’exigeixen uns rendiments per part de l’empresa per considerar rentable o competitiu el treball de l’operari. Per tant, el grau de discapacitat i d’invalidesa hauria sent el mateix, mentre no es pogués preveure una curació total.
A partir d’aquest moment es quan es planteja una revisió de grau per modificar-lo o inclús en alguns casos desaparèixer. No obstant això és important senyalar que la qualitat de vida d’un malalt renal, tot i estar trasplantat, la gran varietat de simptomatologia i les complicacions pràctiques a tots els nivells, justifiquen sobradament el fet d’estar davant d’una malaltia greu, que és molt invalidant i de caràcter crònic.
Per tot això, el grau a atorgar hauria d’estar amb harmonia amb les circumstàncies, tolerància del tractament o complicacions sorgides de cada pacient a nivell individual.
Cristina Puñet (Treballadora Social)
