Donants Vius: Altruisme que la nostra societat no correspon.
Revisant el Protocol de Priorització per a la vacunació contra la COVID-19, després que em comuniquessin que, com a trasplantada de ronyó, em vacunaran pròximament, em pregunto: per què qui a mi em va donar el ronyó ha de seguir el protocol normal? Per què s’han oblidat d’aquest grup, els donants d’òrgans en viu, que pel seu altruisme i per les repercussions importants que té per a la seva salut, haurien de ser prioritaris?
Les persones donants en vida, per norma general, són persones molt properes a les persones receptores i solen viure a la mateixa llar, per la qual cosa si les persones trasplantades seran vacunades, és de lògica que es vacuni la persona donant i convivent.
Les persones donants en vida han disminuït les llistes d’espera de les persones amb malaltia crònica, han reduït les despeses en prestacions a la sanitat com la diàlisi, la medicació, les consultes i han contribuït d’una manera generosa i altruista. No hauria de respondre de la mateixa manera la sanitat?
És necessari i urgent que es faci una reconsideració a l’hora de fer les llistes de les persones a vacunar amb prioritat i que s’inclogui aquest col·lectiu, el dels/les donants d’òrgans, de manera preferent. Per respecte, per la seva implicació i per la seva salut.
Francesca Lacasa
Donants vius: Altruisme que la nostra societat no correspon…
Revisant el Protocol de Priorització per la vacunació del COVID-19, i després de comunicar-me que em vacunaran pròximament perquè sóc trasplantada de ronyó, em pregunto: Per què la persona donant en vida ha de seguir els protocols normals?
Per què s’han oblidat d’un grup de persones que pel seu altruisme i per les repercussions que tenen per la seva salut, com són els donants d’òrgans en viu, no són prioritaris?
Les persones donants en vida, per norma general, són persones molt properes a les persones receptores i solen viure a la mateixa llar, aleshores si les persones trasplantades seran vacunades, és de lògica que es vacuni a la persona donant i convivent.
Les persones donants en vida han disminuït les llistes d’espera de les persones amb malaltia crònica, han reduït les despeses en prestacions a la sanitat com la diàlisi, la medicació, les consultes i han contribuït de una manera desinteressada, generosa i altruista. No hauria de respondre de la mateixa manera la sanitat?
És necessari i urgent que es faci una reconsideració alhora de fer les llistes de les persones que s’han de vacunar amb prioritat i que s’inclogui a aquest col·lectiu, el dels/ les donants d’òrgans, en les llistes de manera preferent. Per respecte, per la seva implicació i per la seva salut.
Francesca Lacasa
