Malaltia Renal i pobresa
Recapitulant i fent recerca d’informació d’antigues creences sobre l’origen de les malalties. Abans del segle XIX es creia que les malalties infeccioses eren conseqüència de la descomposició del cos en vida, les no infeccioses eren un misteri, i la majoria de les persones no creien que hi hagués relació entre condicions de vida i salut. Es creia que les persones pobres que estaven malaltes era perquè eren inferiors. Al segle XIX es van eliminar alguns d’aquests conceptes i mites, però en els casos de malalties no contagioses com el càncer, diabetis o malalties coronàries es van seguir considerant tabú i misterioses. I fins gairebé als últims decennis del segle XX no es van poder aportar proves dels orígens ambientals o del comportament de les malalties no contagioses.
Avui dia el panorama que visualitzem respecte a la salut podem agrair-lo a una sèrie de descobriments importants: la constitució genètica de l’esser humà, els avenços tecnològics, l’origen de les infeccions amb la possibilitat de prevenir-les i inclòs reduir-les, i el reconeixement que canviant comportaments i condicions de vida pot millorar significativament la salut.
Arran d’aquest últim, descartant factors genètics i sabent que hi ha quatre necessitats bàsiques per mantenir un mínim de salut: oxigen, calor, aliment i aigua, arribem a la conclusió que la deficiència alimentària afecta directa o indirectament en l’estat de salut. Per tant, podríem parlar de malalties de la pobresa i malalties de la riquesa? I tan que sí!
Les malalties provocades per deficiències i riscos de caràcter natural són en essència les malalties de la pobresa, que avui afecten a una part molt extensa del món que vivim, mentre que les malalties provocades per defectes i riscos d’adaptació són malalties de la riquesa, que com a conseqüència dels avenços i els ràpids canvis en les condicions de vida i el comportament associat a la era de la industrialització i del menjar ”basura” no ha permès al esser humà, segons Thomas Mckeonwn (Los origenes de las enfermedades humanes, Barcelona 1990), una adaptació genètica d’aquesta magnitud.
Pel que fa a les causes de la malaltia renal també podem parlar de l’existència d’una complexa desigualtat entre països rics i països pobres. Generalment les dues causes de malaltia renal crònica en països rics són: les derivades de malalties comuns com hipertensió , diabetis, etc., o per causes genètiques. No obstant això, s’alerta un lleuger increment degut a complicacions post cirurgia, deshidratació, efectes tòxics de les drogues, tabaquisme, obesitat, medicaments de contrast radiològic. En països pobres incloses les zones tropicals, en canvi, la causa sol venir de malalties comunes que afecten a persones joves prèviament sanes, com per exemple diarrees, infeccions comuns degudes a malalties tropicals, picades de serps, medicaments tradicionals o infeccions causades pel VHI/sida.
Tot i que en els països desenvolupats, una tercera part del món, vivim en una cursa continua i incansable d’avenços mèdics per millorar la qualitat de vida de les persones i reduir malalties, notem que els riscos a desenvolupar malaltia renal afecten a tot tipus d’aspecte socioeconòmic, des de la pobresa fins la riquesa, des de la desnutrició fins l’obesitat, en contextos agraris fins a post industrials, des de recent nascuts fins a la tercera edat. La diferència radica en l’accés a l’atenció mèdica i als recursos que cada país inverteix en salut i en educació per la salut. La millor prevenció és l’educació.
No Comments