Lleida al capdavant de la investigació en diabetis i malaltia renal

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’IRBLleida, han participat l’últim any en un important assaig clínic per avaluar l’efecte d’un fàrmac experimental. El servei d’Endocrinologia i Nutrició, conjuntament amb el servei de Cardiologia,  ha sigut el centre més reclutador d’Espanya amb 14 pacients. També destacar que Espanya ha sigut un dels països més reclutadors de tot el món. Aquest assaig clínic va aleatoritzar 225 subjectes de diversos països.

Totes les persones que han participat a l’estudi patien de Diabetis tipus 2, una malaltia que es caracteritza per la pujada de glucosa en la sang que provoca múltiples afectacions a tot el cos. Els nivells alts de sucre a la sang poden danyar els vasos sanguinis dels ronyons. Quan aquests vasos sanguinis es fan malbé no poden filtrar la sang com haurien de fer. Això pot fer que els productes de desfeta s’acumulin al cos. Per aquest motiu, un dels òrgans més afectats per la Diabetis tipus 2, és el ronyó. És conegut que al voltant d’un de cada quatre adults amb diabetis té malaltia renal. Per això es recomana a totes les persones amb prediabetis i diabetis que, un cop a l’any o el que indiqui el seu metge, facin controls de salut mitjançant analítiques de sang i d’orina així com avaluació del pes corporal i de la tensió arterial.

El fàrmac que s’ha utilitzat es coneix des del 2020 amb el nom científic de Cotadutida. Aquest és un fàrmac que comprèn 2 medicaments; receptor del pèptid semblant al glucagó-1 i agonista del glucagó. El primer és un medicament molt utilitzat en les persones amb Diabetis tipus 2 degut al seu important efecte en la disminució de la glucosa en sang i en la pèrdua de pes que provoca. El segon, pot promoure la pèrdua de pes mitjançant la supressió de la gana i la despesa energètica augmentada. El glucagó també pot fomentar un retard en el temps de buidatge gàstric, que pot tenir efectes favorables sobre els nivells de glucosa després de les menjades. En determinades condicions, el glucagó també potencia la secreció d’insulina. La combinació d’aquestes dues molècules és molt innovadora i ara al 2022 s’ha descrit la farmacocinètica de la Cotadutida. Aquest model farmacocinètic s’utilitzarà per avaluar les relacions exposició-resposta per a l’eficàcia i la seguretat en diferents indicacions que s’estan estudiant per a la Cotadutida. Aquest mateix Juliol, s’han publicat dades inicials on es mostra que amb pacients amb albuminúria, aquesta millorava en un 51%. L’albuminúria és un signe de malaltia renal i significa que el pacient té excés d’albúmina a l’orina. L’albúmina és una proteïna que es troba a la sang. Un ronyó sa no permet que l’albúmina passi de la sang a l’orina, mentre que un ronyó danyat sí que deixa passar una mica d’albúmina a l’orina. Com menys albúmina hi hagi a l’orina, millor. Aquest efecte es coneix com albuminúria o proteïnúria. Aquest assaig clínic que es va dur a terme entre Alemanya i Regne Unit va donar precedents per iniciar l’assaig clínic que s’ha dut a terme a Lleida i múltiples ciutats d’arreu del mon. Ara a l’estiu del 2022 ja s’ha finalitzat l’estudi després que les persones esmentades s’hagin medicat un cop al dia durant 26 setmanes i hagin fet les visites mèdiques corresponents. Ara s’haurà d’esperar a que surtin els resultats oficials de l’estudi per saber si la Cotadutida ha tingut un efecte beneficiós en l’albuminúria dels pacients. Aquest seria un fet molt important degut a que la malaltia renal es classifica mitjançant dos valors, el filtrat glomerular, i la esmentada albuminúria. Per tant, un benefici en aquest biomarcador podria donar una petita esperança als pacients amb malaltia renal i ser una eina més pels metges que tracten aquesta patologia. Per això volem agrair enormement als pacients que han participat de forma desinteressada.

De cara al 2023 ja s’han iniciat els tràmits per dur a terme un nou assaig clínic amb aquest fàrmac per avaluar el seu efecte en el fetge, un altre òrgan diana de la Diabetis tipus 2.

Dr Sánchez, Investigador del servei d’Endocrinologia i Nutricio del HUAV