Ara farà dos anys que vaig rebre “UN REGAL” i ho escric amb majúscules. La veritat és que no tinc paraules per descriure el que sento. 
Encara després de 10 anys negant-me a rebre el ronyó de la meva germana bessona, sento cert remordiment perquè sempre he cregut que no m’ho mereixia, ja que minvava la salut de la persona que més estimo i perquè no podria en la vida agrair prou aquest “REGAL”, donat amb tant d’amor. I he de dir que ella, des del primer moment que vam afrontar la decisió, no ho va dubtar. Va estar al meu costat incondicionalment; realment això és veritable estima.
Fins aquí la meva experiència.
Endavant, la vida és important.
Cesca Lacasa Falcó[:ca]Ara farà dos anys que vaig rebre “UN REGAL” i ho escric amb majúscules. La veritat és que no tinc paraules per descriure el que sento. Encara després de 10 anys negant-me a rebre el ronyó de la meva bessona, sento cert remordiment perquè sempre he cregut que no m’ho mereixia, ja què, minvava la salut de la persona que més estimo i perquè no podria en la vida agrair el suficient aquest “REGAL”, donat amb tant d’amor. I he de dir que ella, des del primer moment que es va tenir que prendre la decisió, no ho va dubtar. Va estar al meu costat incondicionalment; realment això es estimació.
Som com dues gotes d’aigua, una no sap viure sense l’altra i ara més que mai compartim no sols pensaments, si no també una part del cos.
Digueu-me, ¿com es pot agrair un fet com aquest?
Ara us explico que faig per cuidar “els meus ronyons”:
Primer vaig estudiar detalladament les funcions que realitzen, ara sé que filtren totes les toxines del cos, mantenen l’equilibri químic de la sang, produeixen hormones…
Segon, em vaig prendre al peu de la lletra tots els consells de la meva doctora i els de la dietista.
Tercer, mantinc un pes equilibrat, que no es fàcil, després d’haver portat una dieta severa durant deu anys. Ara, puc menjar de tot i per mi és un plaer assaborir tot allò que tenia prohibit.
Evito al màxim la sal, el sucre i sobretot els aliments processats com embotits, patates fregides de bossa, dolços dels supers… com a molt són de pastisseria. I no m’oblido de tenir una ampolla d’aigua (Bezoya) per saber la quantitat que bec durant el dia, mai m’han agradat les begudes dolces, això ha estat una sort.
Em vaig acostumar a menjar petites porcions de proteïnes, 100 g. Quan anava als restaurants no em volien servir 100 g de carn, havia de compartir el plat…
Evito al màxim els fregits, a més es que no em senten bé.
Pel que fa a les fruites, ara és tot un plaer no tenir que comptar-les; en soc una apassionada, a més soc de Lleida, la terra de la fruita dolça. Pomes de tota manera (crua, bullida, al forn, al microones), peres, síndries, pinyes, taronges, mandarines, figues, mores, mangranes…
Pel que fa a les verdures, a banda del pebrot roig i els alls, que no m’agraden gaire, des que no les he de posar en remull per reduir el potassi, en prenc tantes com puc.
Ahhh!!! I m’oblidava de l’exercici físic, com ara em canso menys, camino tot el que puc.I segueixo fent ioga que per mi va ser un exercici perfecte durant tot el procés.
Fins aquí la meva experiència.
Endavant, la vida és important.
Cesca Lacasa Falcó
