5 11 2012
Certament, una matinal de sensacions estranyes, com la mateixa climatologia que ens va acompanyar diumenge.
D’una banda, amb el desig i la inquietud d’estar atent al tret de sortida de la mitja marató renovada de Lleida, i de l’altra, amb la nostàlgia de sentir-me culpable, juntament amb altres entusiastes (i sense pretendre ser visionaris) del Grup de joves de Balàfia, que ja fa tres dècades vam decidir donar la benvinguda a la primavera, celebrant una festa esportiva: una cursa popular, que tenia com a finalitat omplir de colors els carrers del nostre barri i de la ciutat, gaudint de l’esport i la salut.
Amb els anys, va néixer la mitja marató, van ser primaveres d’entusiasme i voluntarisme abnegat, temps en què no era popular sortir a córrer i aquest fet es limitava majoritàriament a clubs d’atletisme, no existia l’actual eclosió de l’esport com a concepte de temps lliure i del binomi esport/salut.
El temps s’ha convertit en jutge d’una cursa que a poc a poc s’ha anat apagant, l’associació de veïns no era una entitat merament esportiva, un circuit poc atractiu i calia renovar contundentment l’estructura organitzativa de l’esdeveniment atlètic.
És així com de la mà de la Fundació Renal Jaume Arnó i l’Associació Esportiva Ekke, ha nascut, amb un impuls determinant, amb plantejament professional i força voluntariat, una cursa que està cridada a ser un referent en el món de les mitges maratons.
693 atletes arribats a meta, diu molt de les expectatives generades en el conjunt del teixit social esportiu. Per fi hem gaudit d’un circuit urbà (una mica trencacames i amb 143 metres de desnivell positiu), potser dels millors circuits possibles i realistes, buscant un equilibri amb el disseny urbanístic de Lleida i les seves limitacions i racons, que no entorpís en excés l’intranquil i nerviós trànsit rodat de la ciutat.
Llarga vida a iniciatives actuals (amb futur) i que han tingut un dolç i entusiasta naixement en un grup de joves de barri, allà en el segle passat…
Font. – Juanjo Garra, Quimeres personals. 5 11 2012
Certament, una matinal de sensacions estranyes, com la mateixa climatologia que ens va acompanyar diumenge.
D’una banda amb el desig i el neguit d’estar atent al tret de sortida de la mitja marató renovada de Lleida, i de l’altra amb la nostàlgia de sentir-me culpable, juntament amb altres entusiastes (i sense pretendre ser visionaris) del Grup de Joves de Balàfia, que ja fa tres dècades vam decidir donar la benvinguda a la primavera, tot celebrant una festa esportiva: Una cursa popular, que tenia com a finalitat omplir de colors els carrers del nostre barri i de la ciutat, tot gaudint de l’esport i la salut.
Amb els anys, va néixer la mitja marató, van ser primaveres d’entusiasme i voluntarisme abnegat, temps on no era popular sortir a córrer i aquest fet es limitava en la seva majoria a clubs d’atletisme, no existia l’actual eclosió de l’esport com a concepte de temps lliure i del binomi esport/salut.
El temps ha esdevingut jutge d’una cursa que a poc a poc s’ha anat apagant, l’associació de veïns no era una entitat merament esportiva, un circuit poc atractiu i calia renovar contundentment l’estructura organitzativa de l’esdeveniment atlètic.
És així com de la mà de la Fundació Renal Jaume Arnó i l’Associació Esportiva Ekke, ha nascut, amb un impuls determinant, amb plantejament professional i força voluntariat, una cursa que està cridada a ser un referent en el món de les mitges maratons.
693 atletes arribats a meta, diu molt de les expectatives generades en el conjunt del teixit social esportiu. Per fi hem gaudit d’un circuit urbà (una mica trencacames i amb 143 metres de desnivell positiu), potser dels millors circuits possibles i realistes, cercant un equilibri amb el disseny urbanístic de Lleida i les seves limitacions i topants, que no entorpís en excés l’intranquil i nerviós trànsit rodat de la ciutat.
Llarga vida a iniciatives actuals (amb futur) i que han tingut un dolç i entusiasta naixement en un grup de joves de barri, allà en el segle
Font.- Juanjo Garra, Quimeres personals.
