Curiositats en la consulta de psicologia

Si alguna vegada t’has preguntat com funciona la consulta de psicologia especialitzada en psicoanàlisi, segueix llegint perquè això t’interessa.

L’inconscient està a la superfície

Es sol dir que l’inconscient està en les profunditats de la nostra ment però des de la psicoanàlisi lacaniana, s’entén que està en la superficie, donat que és el lloc on pot aparèixer. Trobem l’inconscient en tot allò que falla, volem dir una paraula i ens surt una altra, els nostres somnis estan plens d’aparent sense-sentit, ens oblidem de coses que volem recordar i recordem coses que volem oblidar. La proposta de la psicoanàlisi és intentar entendre’l, ja que els que ens intenta dir té a veure amb conflictes viscuts no resolts. La bona notícia és que sovint, es poden dirimir durant el treball terapèutic, sense la necessitat d’incloure terceres persones (almenys, físicament).

El temps entre sessions, compta

Si hi ha un bon vincle terapèutic, en el temps entre sessions, es segueix fent feina. Fins i tot quan aparentment s’ha deixat una teràpia, aquesta segueix funcionant. Seguim imaginant que li expliquem coses a la nostra terapeuta o fins i tot, tenim la certesa de què ens respondria ella. S’entén que la psicoanalista forma part de l’inconscient del pacient, i aquest és una maquinària que mai para i que a sobre, no funciona amb temps, per això, esdeveniments passats podem sentir-los tant actuals i no podem evitar viure les angoixes del futur en mode present.

No sabem quant dura una sessió

És impossible adivinar quant durarà una sessió. Una de les tècniques més efectives per generar efectes terapèutics és la sessió de temps variable. Això vol dir que depèn del que s’hagi dit, la psicoanalista farà aturar la sessió, no importa si passa als 5, 20 o 45 minuts després d’haver començat. Aquesta intervenció genera tal impacte, que permet tallar circuits que es repeteixen constantment en nosaltres mateixes i que justament, aquell dia han aparegut en teràpia.

El divà és una porta, no un sofà

Encara que el divà sembla part del mobiliari, utilitzar-lo facilita que la persona pacient pugui obrir-se més i accedir a records o parlar de temàtiques que generen més resistència inconscientment. Per això, a la Fundació entenem que tumbar-se al divan és més travessar o obrir una porta que no asseure’s en un seient.

Fins aquí!
I fins quan dura una teràpia? Doncs fins que la persona en tingui suficient. Des de la psicoanàlisi no es dona l’alta. La porta de la consulta (gairebé) sempre està oberta, només cal concretar dia i hora amb antel·lació. S’acompanya fins on la persona desitgi.

Esther Jiménez Garriga
Psicòloga sanitària
Col. 21660
Fundació Renal Jaume Arnó