Continuant amb les “eines” més adequades per a l’aprenentatge de la resiliència i que aquesta ens sigui el resultat del nostre canvi cap a la superació i el benestar, malgrat la circumstància que suposa la malaltia renal crònica, podem dir que les persones resilients
Confien en les seves capacitats.
Aquells que tenen confiança en si mateixos i són conscients del que són capaços de fer i on estan els seus límits, són conscients del seu potencial i del que són capaços de fer.
Però no per mera confiança en una autoestima vanitosa i falsa, sinó perquè tenen objectius clars, concrets i no els perden de vista, lluitant i mantenint la il·lusió i la força en ells amb la seguretat que els poden assolir.
I, malgrat la seva confiança en si mateixos, reconeixen i saben de la importància i el valor de treballar en equip fent quelcom molt important i interessant per a tots en la vida: no tancar-se en si mateixos per més que estiguin segurs i confiats; i coneixen el valor de sortir de si mateixos i la necessitat de demanar ajuda quan es precisa. Aquesta última idea és vital per sortir airós de qualsevol empresa. Més encara d’una com la malaltia renal crònica on la màxima “tots ens necessitem” es fa més real que mai.
Ignacio Gracia[:ca]
Continuant amb les “eines” més adequades pel aprenentatge de la resilència i que aquesta ens sigui el resultat del nostre canvi envers la superació i el benestar, malgrat la malaltia renal crónica i els seus efectes, podem dir que les persones resilents:
Confíen en les seves capacitats.
Aquells que tenen confiança en sí mateixos i coneixen els ses límits, són conscients del seu potencial i del que son capaços de fer.
Però aixó no està basat en confiança cega i en autoestima vanidosa i falsa, sinó en objectius clars, concrets que no es perden de vista, lluitant i mantenint la il·lusió i la força en ells amb la seguretat de que els poden assolir.
I, malgrat la confiança en ells mateixos, reconeixen la importància i el valor de treballar en equip fent quelcom molt important i interessant per tots en la nostra vida: No tancar-nos en nosaltres mateixos per molt segurs i confiats que ens sentim; i coneixen el valor de sortir d’ells mateixos i la necessitat de demanar ajuda quan cal. Aquesta última idea és vital per sortir ben parat de qualssevol empresa. Especialment d’una com la malaltia renal crónica on la màxima “tots ens necessitem” esdevé més real que mai.
Ignacio Gracia
