Una de les demandes més habituals en l’atenció psicològica en pacients renals és la dificultat per controlar la ingesta de líquids.

 

Segons la psicologia bàsica, la qual estudia el funcionament de les sensacions, percepcions, aprenentatge, memòria, raonament i motivació de la conducta, es conceben dos tipus de beguda.

La beguda primària, és a dir, el dèficit real d’aigua en l’organisme. I la beguda secundària la qual, sense que hi hagi una carència d’aigua, pot fer beure quan no tenim sed. En aquest cas, existeix una important influència de les variables ambientals, socials i mentals (beure més quan tenim sensació de calor, la costum de beure 2 litres d’aigua al dia, anar a fer una copa com element social, etc).

 

No obstant, des de qualsevol rama de l’estudi del comportament, hem de tenir en compte una variable fonamental: la del propi subjecte. És a dir, cada persona és singular. No tots els consells serveixen per tothom ni tampoc per igual.

 

D’aquesta manera, hem detectat els tres elements importants a tenir en compte:

• La demanda biològica de l’organisme
• La influència socioambiental
• Les particularitats de cada persona

 

És un exercici complicat intentar tractar cadascuna d’aquestes causes per separat donat que sovint, es troben entrellaçades en una mateixa situació, aspecte que dificulta l’assoliment de l’objectiu.

 

Així doncs, sovint s’aconsella tenir en compte diverses variables per tal de facilitar el control en la ingesta de líquids.

 

• Tenir clar la quantitat d’aigua que pots beure entre les sessions de diàlisi
• Utilitzar una única ampolla amb la quantitat permesa (millor si està molt freda per tal de beure-la en petits glops)
• Aprofitar la recurrent sensació de menys sed després de diàlisi i dosificar la quantitat d’aigua pel segon dia
• Pesar-se durant el dia per tal de tenir més controlat l’augment de pes
• Xuclar una mica de llimó, gel, … per calmar puntualment la demanda d’aigua
• Prendre la medicació durant les menjades i no amb aigua
• Seguir una dieta adaptada
• Estimular la secreció de saliva amb caramels o xiclets
• Intentar mantenir la ment i el cos ocupat per tal de mantenir-los distrets

Quan ens sentim més assossegats amb les nostres preocupacions, disposem d’un major control i benestar en relació al nostre cos. És per això, que parlar amb la família, amics, consultar tant al psicòleg de referència com a l’equip sanitari, buscar consells en els companys d’hemodiàlisi, etc. són elements clau per aconseguir un major rendiment i un augment en l’assoliment dels nostres objectius.

Esther Jiménez Garriga. Psicóloga