Una de las demandas más habituales en la atención psicológica en pacientes renales suele ser la dificultad para controlar la ingesta de líquidos.
Según la psicología básica, aquella que estudia el funcionamiento de las sensaciones, percepciones, aprendizaje, memoria, razonamiento y motivación de la conducta, se concibe dos tipos de bebida.
En primer lugar, la bebida primaria. Es decir, el déficit real de agua en el organismo.
En segundo lugar, la bebida secundaria la cual, sin que haya una carencia de agua, puede hacer beber cuando no tenemos sed. En este caso, existe una importante influencia de las variables ambientales, sociales y mentales (beber más cuando tenemos sensación de calor, la costumbre de beber 2L de agua al día, ir a tomar algo como elemento social, etc).
No obstante, desde cualquier rama del estudio del comportamiento, tenemos que tener en cuenta una variable fundamental: la del propio sujeto.
¿Qué queremos decir con ésto? Cada persona es singular. No todos los consejos sirven para todos ni tampoco por igual.
De este modo, ya hemos detectado los tres elementos importantes a tener en cuenta:
- La demanda biológica del cuerpo
- La influencia socioambiental
- Las particularidades de cada persona
Es un ejercicio complicado intentar tratar cada una de estas causas por separado dado que a menudo se encuentran entrelazadas en una misma situación, de ahí lo dificultoso del éxito.
Es por eso que a menudo se aconseja tener en cuenta diferentes variables para facilitar el control en la ingesta de líquidos.
- Tener claro la cantidad de agua que puedes beber entre las sesiones de diálisis
- Usar una única botella con la cantidad permitida (mejor si está muy fría, para beberla a pequeños sorbos)
- Aprovechar la recurrente sensación de menos sed después de diálisis y dosificar más cantidad de agua para el segundo día
- Pesarse durante el día para tener más controlado el aumento de peso
- Absorver un poco de limón, hielo, … para calmar puntualmente la demanda de agua
- Tomar la medicación durante las comidas y no con agua
- Seguir una dieta adaptada
- Estimular la secreción de saliva con caramelos o chicles
- Intentar mantener la mente y el cuerpo ocupado para así conseguir distraerlo
Cuando nos sentimos más sosegados con nuestras preocupaciones, disponemos de un mayor control y bienestar en relación a nuestro cuerpo. Es por eso, que hablar con la familia y amigos, consultar al psicólogo de referencia y al equipo sanitario, buscar consejos en los compañeros de hemodiálisis, etc. son elementos clave para conseguir un mayor rendimiento y logro en nuestros objetivos.
Esther Jiménez Garriga, psicóloga.
[:ca]
Una de les demandes més habituals en l’atenció psicològica en pacients renals és la dificultat per controlar la ingesta de líquids.
Segons la psicologia bàsica, la qual estudia el funcionament de les sensacions, percepcions, aprenentatge, memòria, raonament i motivació de la conducta, es conceben dos tipus de beguda.
La beguda primària, és a dir, el dèficit real d’aigua en l’organisme. I la beguda secundària la qual, sense que hi hagi una carència d’aigua, pot fer beure quan no tenim sed. En aquest cas, existeix una important influència de les variables ambientals, socials i mentals (beure més quan tenim sensació de calor, la costum de beure 2 litres d’aigua al dia, anar a fer una copa com element social, etc).
No obstant, des de qualsevol rama de l’estudi del comportament, hem de tenir en compte una variable fonamental: la del propi subjecte. És a dir, cada persona és singular. No tots els consells serveixen per tothom ni tampoc per igual.
D’aquesta manera, hem detectat els tres elements importants a tenir en compte:
- La demanda biològica de l’organisme
- La influència socioambiental
- Les particularitats de cada persona
És un exercici complicat intentar tractar cadascuna d’aquestes causes per separat donat que sovint, es troben entrellaçades en una mateixa situació, aspecte que dificulta l’assoliment de l’objectiu.
Així doncs, sovint s’aconsella tenir en compte diverses variables per tal de facilitar el control en la ingesta de líquids.
- Tenir clar la quantitat d’aigua que pots beure entre les sessions de diàlisi
- Utilitzar una única ampolla amb la quantitat permesa (millor si està molt freda per tal de beure-la en petits glops)
- Aprofitar la recurrent sensació de menys sed després de diàlisi i dosificar la quantitat d’aigua pel segon dia
- Pesar-se durant el dia per tal de tenir més controlat l’augment de pes
- Xuclar una mica de llimó, gel, … per calmar puntualment la demanda d’aigua
- Prendre la medicació durant les menjades i no amb aigua
- Seguir una dieta adaptada
- Estimular la secreció de saliva amb caramels o xiclets
- Intentar mantenir la ment i el cos ocupat per tal de mantenir-los distrets
Quan ens sentim més assossegats amb les nostres preocupacions, disposem d’un major control i benestar en relació al nostre cos. És per això, que parlar amb la família, amics, consultar tant al psicòleg de referència com a l’equip sanitari, buscar consells en els companys d’hemodiàlisi, etc. són elements clau per aconseguir un major rendiment i un augment en l’assoliment dels nostres objectius.
