
Martinho es un chico joven y enérgico que trabaja en Portugal de soldador. Le gusta su trabajo, se siente fuerte, no le duele nada. Así que cuando a los 43 años, en una revisión de empresa rutinaria descubre que tiene insuficiencia renal, sencillamente no se lo cree. Él sigue con su vida y continua trabajando. Le costó tres años aceptar que estaba enfermo. Empezó a sentir dolor muscular y cierta debilidad, un día incluso se desvaneció en la fábrica, y así poco a poco empieza su proceso de aceptación y adaptación.
Ahora, después de 4 años en diálisis y con una gran sonrisa nos cuenta que ha aceptado la enfermedad. Es realista y ha aprendido a vivir con ella. Nos recuerda que lo peor para él fue sentirse limitado y tener que dejar el trabajo. Y cuenta que si dejas que las emociones negativas te dominen, te conviertes en tu peor enemigo. ¿Cómo ha contrarrestado Martinho estos sentimientos? El deporte es su gran aliado. Sale a correr por las mañana junto al lecho del río. Hace ejercicio en casa y regresa de la diálisis caminando. A su mente viene una anécdota del primer día que fue a diálisis que nos deja claro que Martinho es un luchador. Se sentía muy fatigado y respiraba con dificultad pero se negó a coger un taxi, quiso regresar a casa a pie y eso ha seguido haciendo hasta el día de hoy.
“La actividad física me evade del dolor y me hace sentir bien”
Está en lista de espera, así que su ilusión es recibir un trasplante pronto, su sueño volver a trabajar y su recomendación para las personas con enfermedad renal crónica es que incorporen la actividad física en su rutina diaria. Los innumerables beneficios que de ello se derivan no son para leerlos sino para vivirlos!!
Nos conmueve cuando nos dice que es capaz de ver más allá de la máquina de diálisi. Él se ve en un futuro cercano trabajando, con su riñón funcionando y recuperado. Quizá sea éste el pensamiento positivo responsable de su gran sonrisa.[:ca]
Martinho és un noi jove I enèrgic que treballa a Portugal de soldador. Li agrada la seva feina, se sent fort, no li fa mal res. Així que quan als 43 anys, en una revisió d’empresa rutinària descobreix que té insuficiència renal, senzillament no s’ho creu. Ell segueix amb la seva vida i continua treballant. Li va costar tres anys acceptar que estava malalt. Va començar a sentir dolor muscular i certa debilitat, un dia fins i tot es va esvair a la fàbrica, i així poc a poc comença el seu procés d’acceptació i adaptació.
Ara, després de 4 anys en diàlisi i amb un gran somriure ens explica que ha acceptat la malaltia. És realista i ha après a viure amb ella. Ens recorda que el pitjor per a ell va ser sentir-se limitat i haver de deixar la feina. I ens explica que si deixes que les emocions negatives et dominin, esdevens el teu pitjor enemic. Com ha contrarestat Martinho aquests sentiments? L’esport és el seu gran aliat. Surt a córrer pels matins al costat del llit del riu. Fa exercici a casa i torna de la diàlisi caminant. A la seva ment ve una anècdota del primer dia que va anar a diàlisi que ens deixa clar que Martinho és un lluitador. Se sentia molt cansat i respirava amb dificultat però es va negar a agafar un taxi, va voler tornar a casa a peu i això ha seguit fent fins al dia d’avui.
“L’activitat física m’evadeix del dolor i em fa sentir bé”
Està en llista d’espera, així que la seva il·lusió és rebre un trasplantament aviat, el seu somni tornar a treballar i la seva recomanació per a les persones amb malaltia renal crònica és que incorporin l’activitat física en la seva rutina diària. Els innombrables beneficis que d’això se’n deriven no són per llegir-los sinó per viure’ls !!
Ens commou quan ens diu que és capaç de veure més enllà de la màquina de diàlisi. Ell es veu en un futur proper treballant, amb el seu ronyó funcionant i recuperat. Potser sigui aquest el pensament positiu responsable del seu gran somriure.
