![\"\"](\"https:\/\/fjarno.org\/revista-renal\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/Esther-Jimenez-Psicologa-200x300.jpg\")
<\/i><\/p>\n<\/i><\/p>\n
Esther J. Garriga<\/span> La detecci\u00f3 de la Malaltia Renal Cr\u00f2nica sol apar\u00e8ixer en una edat avan\u00e7ada.<\/i><\/p>\n Trobem que a Lleida, 7 de cada 10 pacients tenen m\u00e9s de 60 anys1<\/sup>. \u00c9s a dir, treballem per i amb una poblaci\u00f3 que ha obtingut la jubilaci\u00f3 i la discapacitat2<\/sup> gaireb\u00e9 al mateix temps.<\/i><\/p>\n Quins efectes produeix en la persona aquest redoblament de la incapacitaci\u00f3? Com influeix l\u2019edat en el tractament psicol\u00f2gic? \u00c9s veritat el mite que les persones grans s\u00f3n m\u00e9s r\u00edgides? Es pot fer ter\u00e0pia amb alg\u00fa de 70 o 80 anys? Definitivament, s\u00ed.<\/i><\/p>\n En l\u2019actual cultura occidental, va haver-hi un temps en el qual la vellesa ocup\u00e0 un lloc de reconeixement en la societat, encarnant la saviesa i l\u2019autoritat. Actualment, aquest estadi nom\u00e9s es mant\u00e9 en algunes cultures aix\u00ed com en algunes professions, on la tercera edat equival a major experi\u00e8ncia i, per tant, a un millor saber fer. Sabem que un punt crucial per mantenir el nostre benestar emocional \u00e9s el sentiment d\u2019utilitat. \u00datil per la parella, la fam\u00edlia, la societat… Quan un t\u00e9 l\u2019etiqueta de jubilat o discapacitat, pot ser que passi del sentiment d\u2019utilitat al d\u2019inutilitat. \u00c9s a dir, de subjecte a… objecte. Per aix\u00f2 mateix, activitats com cuidar als n\u00e9ts, preparar el dinar pels familiars o prestar-se a fer serveis de voluntariat, poden seguir suplint aquesta funci\u00f3 d\u2019utilitat. La di\u00e0lisi, amb les seves hores setmanals de tractament, o el cansament posttractament, pot dificultar aquest imp\u00e0s. Els valors socials d\u2019avui en dia recauen en una empesa persistent cap a un m\u00e0ximum vital: feli\u00e7, jove i incansable. Tot i la presumpta benevol\u00e8ncia de l\u2019objectiu, aquest implica un sentiment immediat de culpabilitat per la mateixa impossibilitat d\u2019assumir-lo. \u00c9s a dir, en l\u2019actualitat, patir implica tamb\u00e9, la culpabilitat de fer-ho.<\/p>\n En un sentit metaf\u00f2ric, sovint la persona gran, no es reconeix en el reflex que veu en el mirall. En l\u2019edat avan\u00e7ada es produeix una p\u00e8rdua de la imatge de la joventut i, justament, aquesta sol funcionar com un vel que cobreix la fi de l\u2019exist\u00e8ncia<\/span>3<\/sup><\/span>.<\/span><\/p>\n Hi ha l\u00edmits corporals que sorgeixen amb l\u2019edat per\u00f2 aquests han de ser interrogats: tenen a veure amb impossibilitats del cos o funcionen com a resist\u00e8ncies per justificar la seva passivitat?<\/span><\/p>\n S\u2019han de considerar possibilitats com el deteriorament de la mem\u00f2ria, l\u2019alteraci\u00f3 de la capacitat d\u2019abstracci\u00f3, l\u2019alteraci\u00f3 de l\u2019orientaci\u00f3 en temps i espai, tenint en compte que aquests elements no s\u00f3n patol\u00f2gics, sin\u00f3 propis de l\u2019evoluci\u00f3 vital.<\/span><\/p>\n P\u00e1ez et al. (2009) ja ens ho confirmen en el seu estudi, on indiquen que a major edat dels pacients amb malaltia renal cr\u00f2nica, els nivells d\u2019ansietat i depressi\u00f3 augmenten<\/span>4<\/sup><\/span>.<\/span><\/p>\n La sensaci\u00f3 d\u2019inutilitat i culpabilitat poden provocar una caiguda del desig. On la persona, en lloc d\u2019assumir les actuals limitacions i adaptar-s\u2019hi, adopta una actitud generalitzada de ren\u00fancia.<\/span><\/p>\n \u00a0 Concebre la persona amb qui parlem com un subjecte de ple dret, \u00e9s a dir, convocar-la a fer-se responsable dels seus dits i dels seus actes, ja provoca efectes reparadors. La proposta de treball no va tan dirigida a racionalitzar la vida sin\u00f3 a deixar que aparegui el sense sentit, o el que \u00e9s en definitiva, l\u2019inconscient. Ja que, tal com ens va advertir Freud, \u201cel jo no \u00e9s l\u2019amo de la seva pr\u00f2pia casa\u201d. S\u00f3n els aspectes que desconeixem de nosaltres mateixos, els que ens governen la vida. Aquells somnis que es repeteixin o les mateixes pedres amb qu\u00e8 seguim ensopegant entre d\u2019altres, ens ofereixen pistes de les coordenades que regeixen el nostre comportament que, de vegades, \u00e9s nociu per nosaltres mateixos. Si acceptem que hi ha una part inconscient en el nostre comportament, tenim una bona not\u00edcia: l\u2019inconscient \u00e9s atemporal o, dit d\u2019una altra manera, no t\u00e9 edat i, per tant, no envelleix. El m\u00e9s important en qualsevol tractament \u00e9s que hi hagi una demanda d\u2019aquest. Que la persona en q\u00fcesti\u00f3 estigui disposada a realitzar canvis en la seva vida, a renunciar al plaer que comporta el desplaer5. Un cop aquest punt est\u00e0 conquerit, el millor est\u00e0 per venir.<\/p>\nBIBLIOGRAFIA<\/strong> Esther J. Garriga Psicl\u00f2loga Sanit\u00e0ria Atenci\u00f3 Psicol\u00f2gica i Projectes d’Investigaci\u00f3 Psicosocial a la FRJA La detecci\u00f3 de la Malaltia Renal Cr\u00f2nica sol apar\u00e8ixer en una edat avan\u00e7ada. Trobem que a Lleida, 7 de cada 10 pacients tenen m\u00e9s de 60 anys1. \u00c9s a dir, treballem per i amb una poblaci\u00f3 que ha obtingut la jubilaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":184,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,6],"tags":[19],"class_list":{"0":"post-92","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-featured","8":"category-psicologia","9":"tag-numero-1"},"yoast_head":"\n
\nPsicl\u00f2loga Sanit\u00e0ria<\/span>
\nAtenci\u00f3 Psicol\u00f2gica i Projectes d’Investigaci\u00f3 Psicosocial a la FRJA<\/span><\/b><\/span><\/p>\nEL VALOR SIMB\u00d2LIC DE LA VELLESA<\/strong><\/h4>\n
LA VIV\u00c8NCIA DEL COS<\/b><\/span><\/h4>\n
EL TRACTAMENT<\/b><\/span><\/h4>\n
![\"\"](\"https:\/\/fjarno.org\/revista-renal\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/revista-vellesa-bn.jpg\")
<\/p>\nQuin paper juguem els t\u00e8cnics?<\/strong><\/h3>\n
\n1. Segons \u201cJim\u00e9nez, E. (2017). Sumem: Detecci\u00f3, prevenci\u00f3 i intervenci\u00f3 de necessitats psicol\u00f2giques, m\u00e8diques i socials. Lleida: Fundaci\u00f3 Renal Jaume Arn\u00f3<\/i>\u201d, el 25% dels pacients enquestats tenen m\u00e9s de 80 anys.
\n2. Quan una persona es troba sota tractament d\u2019hemodi\u00e0lisi, rep un m\u00ednim del 65% de discapacitat.
\n3. Cena, D. (2006). Cap\u00edtulo V. Intervenci\u00f3n psicoanal\u00edtica en la vejez. In: P. Rivarola, E. Berenguer, R. Casalprim, D. Cena, G. Garc\u00eda, A. G\u00f3mez-Franco, G. Grubert, M. Puig y J. Ubierto. Ed., Teor\u00eda psicoanal\u00edtica: reflexiones para la intervenci\u00f3n cl\u00ednica,<\/i> 1\u00aa ed. Barcelona: UOC, pp. 183-208.
\n4. P\u00e1ez, Amelia E.; Jofr\u00e9, Marcos J.; Azpiroz, Carmen R.; Bortoli, Miguel Angel De (2009). Ansiedad y depresi\u00f3n en pacientes con insuficiencia renal cr\u00f3nica en tratamiento de di\u00e1lisis. Universitas Psychologica. <\/i>Vol. 8, n\u00fam. 1, pp. 117-124.
\n5. Biancotti, M. C (2004). \u00bfEs posible la pr\u00e1ctica del psicoan\u00e1lisis en adultos mayores? Argentina: El Sigma.<\/i> http:\/\/www.elsigma.com\/introduccion-al-psicoanalisis\/es-posible-la-practica-del-psicoanalisis-en-adultos-mayores\/6206.<\/span>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"