El teletreball ha estat una eina que per a molts ha resultat en la clau per a seguir treballant i fer-ho amb cert grau de comoditat, no obstant , per a altres, per un subsector de la poblaci\u00f3 amb dificultats econ\u00f2miques importants, \u00a0el teletreball ha suposat\u00a0 quedar-se sense l\u2019atenci\u00f3 presencial per resoldre assumptes de m\u00e0xima import\u00e0ncia en aquests moments tan dif\u00edcils, com per exemple:\u00a0 demanar un renda garantida de ciutadania, una pensi\u00f3 no contributiva o l\u2019ingr\u00e9s m\u00ednim vital. Per a aquests grups de persones el teletreball de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica ha suposat una llarga espera, insuportable en moltes ocasions.<\/p>\n
M\u00e9s digitalitzaci\u00f3 menys persones.<\/strong><\/p>\n Ens estem dirigint i\u00a0 ho estem fent sense frens, cap a l\u2019era de la digitalitzaci\u00f3 . Tot i que despr\u00e9s de l\u2019estiu vam tornar, a all\u00f2 que vam anomenar \u201cnova normalitat\u201d, l\u2019atenci\u00f3 presencial en moltes oficines de l\u2019administraci\u00f3 publica va seguir sent\u00a0 redu\u00efda, deixant a molts usuaris dels serveis socials sense opci\u00f3 a rebre l\u2019atenci\u00f3 personalitzada tan esperada. Em refereixo a aquelles persones que per \u00a0l\u2019escletxa \u00a0digital\u00a0 han quedat\u00a0 fora de d\u2019aquesta \u201cnova normalitat\u201d i per tant excloses per accedir digitalment als formularis de sol\u00b7licituds, tal i com la \u201cnova normalitat\u201d requereix . Son grups vulnerables, que no disposen d\u2019ordinador o tel\u00e8fon intel\u00b7ligent, i molt menys Internet.<\/p>\n Tr\u00e0mits telem\u00e0tics <\/strong><\/p>\n Com a treballadora social, tamb\u00e9 he hagut d\u2019adaptar-me a la \u201cnova normalitat\u201d. Una de les tasques m\u00e9s habituals durant la pand\u00e8mia ha estat\u00a0 \u00a0la de poder \u00a0posar l\u2019individu, i em refereixo amb l\u2019individu a aquells que han quedat fora del sistema digital, \u00a0en contacte amb l\u2019administraci\u00f3, i en el millor dels casos poder-ho aconseguir, ja que en algunes ocasions pot resultar conf\u00f3s fins i tot pels que tenim algun coneixement en la mat\u00e8ria.<\/p>\n Visites m\u00e8diques per tel\u00e8fon<\/strong><\/p>\n Tamb\u00e9 han esdevingut habituals darrerament. Durant el llarg confinament, alguns usuaris han patit danys colaterals a la seva situaci\u00f3 de malaltia renal cr\u00f2nica. La manca de diners per posar un plat a taula, o per no poder pagar el lloguer… a fet patir de mals de panxa, angoixa, \u00a0insomni, mals de cap… La visita al metge de fam\u00edlia no es podia fer si no es tractava d\u2019un cas greu. Contenir\u00a0 aquest\u00a0 estr\u00e8s per mitj\u00e0 de fer escolta activa, demostrar empatia, donar suport emocional ha esdevingut una altra de les tasques que durant el confinament hem dut a terme a la Fundaci\u00f3, per intentar pal\u00b7liar , un cop m\u00e9s els efectes de la nova normalitat. La Covid ha ocupat un lloc prioritari, i no n\u2019hi ha per menys, per\u00f2 sembla que se\u2019ns escapa de les mans que no sol es pot morir de covid. La gana tamb\u00e9 mata.<\/p>\n M\u2019atreviria a dir que aquesta manera de treballar a vingut per quedar-se i un cop m\u00e9s posa de manifest aquest calaix de sastre<\/strong> que caracteritza a la<\/p>\n atenci\u00f3 social, un calaix on anar a buscar tot all\u00f2 que no trobem\u00a0 en cap altre lloc, on anem a buscar remeis, per pal\u00b7liar les mancances d\u2019una part de la poblaci\u00f3, que l\u2019administraci\u00f3 vol amagar perqu\u00e8 posa de manifest\u00a0 el frac\u00e0s de les pol\u00edtiques socials.<\/p>\n Els que treballem amb persones que no s\u2019han adaptat a aquets canvis, sigui perqu\u00e8 no han pogut o perqu\u00e8 no n\u2019han sabut, ens hem trobat amb un gran canvi de paradigma. Em plantejo si la meva tasca com a treballadora social d\u2019atenci\u00f3 especialitzada, est\u00e0 canviant els par\u00e0metres de l\u2019atenci\u00f3 social, esdevenint un treball m\u00e9s administratiu que altra cosa. Em pregunto si caldr\u00e0 fer canvis dels canvis, que enlloc de sumar, resten.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En el context\u00a0 de la crisis sanit\u00e0ria que ens ha tocat viure, un escenari que mai ens hagu\u00e9ssim pogut imaginar, som molts els que ens preguntem: Quines coses canviaran a partir d\u2019ara? Quines coses han vingut \u00a0per quedar-se? Cap on anem? Com podem abordar, des del treball social, les problem\u00e0tiques que ha causat la Covid […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":1435,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[25,5],"tags":[34],"class_list":{"0":"post-1434","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-frja","8":"category-social","9":"tag-numero-4"},"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/fjarno.org\/revista-renal\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Cris-Marga-min.png\")
<\/p>\nCristina Pu\u00f1et Boira<\/em><\/h5>\n
treballadora social<\/em><\/h5>\n