{"id":7449,"date":"2024-02-22T10:37:16","date_gmt":"2024-02-22T10:37:16","guid":{"rendered":"https:\/\/fjarno.org\/practicar-la-igualtat-a-partir-de-les-diferencies\/"},"modified":"2024-02-22T10:37:16","modified_gmt":"2024-02-22T10:37:16","slug":"practicar-la-igualtat-a-partir-de-les-diferencies","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/practicar-la-igualtat-a-partir-de-les-diferencies\/","title":{"rendered":"Practicar la igualtat a partir de les difer\u00e8ncies"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n

El 2016, la Fundaci\u00f3 Renal Jaume Arn\u00f3 va detectar la necessitat d’actualitzar les dades sobre la poblaci\u00f3 renal de la prov\u00edncia de Lleida. En aquest, \"\"<\/a>es va esclarir que el 60% de les persones diagnosticades de malaltia renal s\u00f3n homes vers el 40% de dones. No obstant aix\u00f2, trobem que els percentatges en g\u00e8nere de les persones que utilitzen el servei de psicologia van en direcci\u00f3 inversa. \u00c9s a dir, s\u00f3n les dones qui m\u00e9s utilitzen aquest servei. Exactament, el 70% de les persones ateses. <\/p>\n

Qu\u00e8 ens passa a les dones? No nom\u00e9s acudim m\u00e9s a les consultes de psicologia o psiquiatria, sin\u00f3 que sostenim els tractaments durant m\u00e9s temps que els homes. \u00c9s perqu\u00e8 estem pitjor? <\/p>\n

Per molt que intentem identificar quin tipus de causa ho provoca, no es pot indicar que \u00e9s degut \u00fanicament a un aspecte gen\u00e8tic, de construcci\u00f3 social del g\u00e8nere, apr\u00e8s de les nostres persones properes \u2014amb qui hem crescut\u2014, o simplement com a decisi\u00f3 aut\u00f2noma i singular, independent de tota la resta. \u00c9s, inevitablement, un compendi de tot l’anterior. <\/p>\n

Els estudis feministes comparteixen un principi: el m\u00f3n s’ha constru\u00eft en mascul\u00ed. Com es tradueix aix\u00f2 en la medicina? Fins fa relativament poc, les dones no eren incloses en els estudis m\u00e8dics ja que es considerava que la fluctuaci\u00f3 de les hormones degut al cicle menstrual, invalidava els resultats (sense tenir en compte que finalment, el que estaven invalidant, eren a les dones). <\/p>\n

Dins de la nefrologia, encara ara, les guies m\u00e8diques funcionen amb par\u00e0metres de la fisiologia masculina. Per exemple, una afectaci\u00f3 comuna en la malaltia renal \u00e9s l’an\u00e8mia. En aquest cas, les dones estan sobrediagnosticades de la mateixa. La fisiologia femenina funciona amb menys hemoglobina que la masculina, no obstant aix\u00f2, at\u00e8s que la refer\u00e8ncia utilitzada \u00e9s de tall \u00fanic, se’ls aplica un tractament d’eritropoetina en exc\u00e9s. I b\u00e9 sabem que un exc\u00e9s de subst\u00e0ncies en un cos on els ronyons, encarregats de la secreci\u00f3, no funcionen b\u00e9, no implica un bon pron\u00f2stic. <\/p>\n

D’altra banda, en el terreny de la salut mental, trobem que es prescriuen m\u00e9s psicof\u00e0rmacs a les dones. De la mateixa manera que es diagnostica m\u00e9s depressi\u00f3 i ansietat a la poblaci\u00f3 femenina, sense tenir en compte que sovint, el g\u00e8nere mascul\u00ed expressa aquestes afectacions a trav\u00e9s del consum de subst\u00e0ncies i de conductes disruptives. <\/p>\n

En definitiva, toca pensar i practicar la igualtat a partir de les nostres difer\u00e8ncies.<\/p>\n<\/div>\n

\n

Bibliografia
\nArenas, M. D., Martin-G\u00f3mez, M. A., Carrero, J. J., Ruiz, M. T. (Setembre-Octubre, 2018). La nefrologia des d’una perspectiva de g\u00e8nere. Nefrolog\u00eda, 38, (5), 459-571. <\/p>\n

Bacigalupe, A., Cabezas, A., Baza, M., Mart\u00edn, U., (Gener, 2020) El g\u00e8nere com a determinant de la salut mental i la seva medicalitzaci\u00f3. Gaceta Sanitaria,34, (1), 61-67.<\/p>\n

Jim\u00e9nez, E. (2017). SUMEM. Detecci\u00f3, prevenci\u00f3 i intervenci\u00f3 de necessitats psicol\u00f2giques, m\u00e8diques i socials en la poblaci\u00f3 renal de la prov\u00edncia de Lleida. Fundaci\u00f3 Renal Jaume Arn\u00f3. <\/p>\n

Esther Jim\u00e9nez Garriga<\/em><\/strong>
\nFundaci\u00f3 Renal Jaume Arn\u00f3<\/em><\/strong>
\nPsic\u00f2loga sanit\u00e0ria i psicoanalista<\/em><\/strong>
\nCol\u00b7l. 21660<\/em><\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de:<\/h6>\n

\"\"<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

El 2016, la Fundaci\u00f3 Renal Jaume Arn\u00f3 va detectar la necessitat d\u2019actualitzar les dades sobre la poblaci\u00f3 renal de la prov\u00edncia de Lleida. En \"\"<\/a>aquest, es va esclarir que el 60% de les persones diagnosticades de malaltia renal s\u00f3n homes vers el 40% de dones. No obstant, trobem que els percentatges en g\u00e8nere de les persones que utilitzen el servei de psicologia va en direcci\u00f3 inversa. \u00c9s a dir, s\u00f3n les dones qui m\u00e9s utilitzen aquest servei. Exactament, el 70% de les persones ateses. <\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 ens passa a les dones? No nom\u00e9s acudim m\u00e9s a les consultes de psicologia o psiquiatria, sin\u00f3 que sostenim els tractaments durant m\u00e9s temps que els homes. \u00c9s perqu\u00e8 estem pitjor? <\/p>\n

 <\/p>\n

Per molt que intentem identificar quin tipus de causa ho provoca, no es pot indicar que \u00e9s degut \u00fanicament a un aspecte gen\u00e8tic, de construcci\u00f3 social del g\u00e8nere, apr\u00e8s de les nostres persones properes \u2014amb qui hem crescut\u2014, o simplement com a decisi\u00f3 aut\u00f2noma i singular, independent de tota la resta. \u00c9s, inevitablement, un compendi de tot l\u2019anterior. <\/p>\n

 <\/p>\n

Els estudis feministes comparteixen un principi: el m\u00f3n s\u2019ha constru\u00eft en mascul\u00ed. Com es tradueix aix\u00f2 en la medicina? Fins fa relativament poc, les dones no eren incloses en els estudis m\u00e8dics ja que es considerava que la fluctuaci\u00f3 de les hormones degut al cicle menstrual, invalidava els resultats (sense tenir en compte que finalment, el que estaven invalidant, eren a les dones). <\/p>\n

 <\/p>\n

Dins de la nefrologia, encara ara, les guies m\u00e8diques funcionen amb par\u00e0metres de la fisiologia masculina. Per exemple, una afectaci\u00f3 com\u00fa en la malaltia renal \u00e9s l\u2019an\u00e8mia. En aquest cas, les dones estan sobrediagnosticades de la mateixa. La fisiologia femenina funciona amb menys hemoglobina que la masculina, no obstant, donat que la refer\u00e8ncia utilitzada \u00e9s de tall \u00fanic<\/em>, se\u2019ls aplica un tractament d\u2019eritropoyetina<\/em> en exc\u00e8s. I b\u00e9 sabem que disposar de subst\u00e0ncies en exc\u00e8s en un cos on els ronyons, encarregats de la secreci\u00f3, no funcionen b\u00e9, no implica un bon pron\u00f2stic. <\/p>\n

 <\/p>\n

D\u2019altra banda, en el terreny de la salut mental, trobem que es prescriuen m\u00e9s psicof\u00e0rmacs a les dones. De la mateixa manera que es diagnostica m\u00e9s depressi\u00f3 i ansietat a la poblaci\u00f3 femenina, sense tenir en compte que sovint, el g\u00e8nere mascul\u00ed expressa aquestes afectacions a trav\u00e9s del consum de subst\u00e0ncies i de conductes disruptives. <\/p>\n

 <\/p>\n

En definitiva, toca pensar i practicar la igualtat a partir de les nostres difer\u00e8ncies.<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n

Arenas, M. D., Martin-G\u00f3mez, M. A., Carrero, J. J., Ruiz, M. T. (Setembre-Octubre, 2018). La nefrologia des d’una perspectiva de g\u00e8nere. Nefrolog\u00eda, <\/em>38, (5), 459-571. <\/p>\n

 <\/p>\n

Bacigalupe, A., Cabezas, A., Baza, M., Mart\u00edn, U., (Gener, 2020) El g\u00e8nere com a determinant de la salut mental i la seva medicalitzaci\u00f3. Gaceta Sanitaria<\/em>,34, (1), 61-67.<\/p>\n

 <\/p>\n

Jim\u00e9nez, E. (2017). SUMEM. Detecci\u00f3, prevenci\u00f3 i intervenci\u00f3 de necessitats psicol\u00f2giques, m\u00e8diques i socials en la poblaci\u00f3 renal de la prov\u00edncia de Lleida<\/em>. Fundaci\u00f3 Renal Jaume Arn\u00f3. <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Esther Jim\u00e9nez Garriga<\/p>\n

Fundaci\u00f3 Renal Jaume Arn\u00f3<\/strong><\/p>\n

Psic\u00f2loga sanit\u00e0ria i psicoanalista<\/p>\n

Col\u00b7l. 21660<\/p>\n

 <\/p>\n

Amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de:<\/h6>\n

\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 2016, la Fundaci\u00f3 Renal Jaume Arn\u00f3 va detectar la necessitat d’actualitzar les dades sobre la poblaci\u00f3 renal de la prov\u00edncia de Lleida. En aquest, es va esclarir que el 60% de les persones diagnosticades de malaltia renal s\u00f3n homes vers el 40% de dones. No obstant aix\u00f2, trobem que els percentatges en g\u00e8nere de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7451,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[110],"tags":[],"class_list":["post-7449","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","entry","has-media","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-horizontal","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7449","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7449"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7449\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7451"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7449"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7449"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7449"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}