{"id":7446,"date":"2024-02-21T13:44:26","date_gmt":"2024-02-21T13:44:26","guid":{"rendered":"https:\/\/fjarno.org\/comite-de-vida-o-mort\/"},"modified":"2024-02-21T13:44:26","modified_gmt":"2024-02-21T13:44:26","slug":"comite-de-vida-o-mort","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/comite-de-vida-o-mort\/","title":{"rendered":"Comit\u00e8 de Vida o Mort"},"content":{"rendered":"

Imagina’t que vas al metge per un control rutinari i et diu que els teus ronyons no funcionen b\u00e9. Potser encara no entens l’abast d’aquesta not\u00edcia, o et capfiques pensant \u201csi jo em trobo b\u00e9\u201d, o tal vegada quedes completament impactat pel diagn\u00f2stic.
\nTotes aquestes reaccions s\u00f3n del tot comprensibles. Com b\u00e9 sabem, el rony\u00f3 \u00e9s un \u00f2rgan vital, per tant, la falla del mateix t\u00e9 greus complicacions per a la salut. Ara, per un moment, oblida que \u00e9s 2024, i pensa que vius en 1960. \"\"<\/a>
\nFins aquell any, l’hemodi\u00e0lisi estava limitada al tractament de falla renal aguda, per\u00f2 gr\u00e0cies a l’invent de Scribner i els seus col\u00b7legues a Washington, que van desenvolupar una derivaci\u00f3 que permetia tractar f\u00e0cilment als pacients 3 cops per setmana, s’obria la porta a tractar pacients cr\u00f2nics. Aquest invent, per\u00f2, venia embolicat amb un gran dilema moral.
\nLa malaltia renal estava matant unes 100.000 persones cada any als Estats Units. El nou sistema permetia tractar nom\u00e9s 1 de cada 50 pacients. Com decidir qui viu i qui mor? <\/p>\n

 <\/p>\n

El Comit\u00e8 de D\u00e9u<\/strong><\/p>\n

La Societat M\u00e8dica de Seattle va crear \u201cThe Admissions and Policies Comitee of the Artificial Kidney Center at Swedish Hospital\u201d, col\u00b7loquialment anomenat el Comit\u00e8 de D\u00e9u, o el Comit\u00e8 de Vida o Mort. Aquest Comit\u00e8 estava format per set membres; set persones corrents: Un advocat, un ministre religi\u00f3s, un banquer, una mestressa de casa, un funcionari de l’Estat, un l\u00edder sindical i un cirurgi\u00e0. Sense cap formaci\u00f3 ni guia moral tret de les seves consci\u00e8ncies individuals, convencions socials i prejudicis, aquestes set persones, que van demanar romandre en l’anonimat, i que no rebien remuneraci\u00f3 per aquest treball, decidien quins candidats optarien al tractament, \u00e9s a dir, sobreviurien, i quins no. Per la seva part, els metges ja feien una selecci\u00f3 basant-se en criteris \u201cm\u00e8dics\u201d. Per exemple, rebutjaven autom\u00e0ticament pacients de m\u00e9s de 45 anys ja que a partir d’aquesta edat existeix m\u00e9s propensi\u00f3 a desenvolupar altres patologies. Tamb\u00e9 es descartava als infants, argumentant que el tractament era molt dur i els podria aterrir, i que les restriccions diet\u00e8tiques pr\u00f2pies del mal renal no els permetria cr\u00e9ixer normalment. Aix\u00f2 facilitava la tasca del comit\u00e8 que es fixaria en factors com l’edat, el g\u00e8nere, persones dependents a c\u00e0rrec, estat civil, ingressos econ\u00f2mics, estabilitat emocional, formaci\u00f3 acad\u00e8mica, ocupaci\u00f3, valor social, etc\u2026 No cal dir que els candidats escollits s’assemblaven bastant als membres del comit\u00e8. <\/p>\n

Tornem a 2024, i respirem alleujats\u2026 Ara<\/strong> i Aqu\u00ed<\/strong>, tothom t\u00e9 acc\u00e9s al tractament de la di\u00e0lisi. \u00c9s un tractament dur, per\u00f2 garanteix la superviv\u00e8ncia i ofereix el temps necessari per optar al trasplantament, un tractament molt m\u00e9s amable.
\nCom ens va dir en una ocasi\u00f3 un amic de la Fundaci\u00f3: <\/p>\n

\u201cLa m\u00e0quina de di\u00e0lisi, \u00e9s com l’amor de la meva vida, no puc viure sense ella\u201d<\/strong><\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Raquel Maya<\/em>
\nComunicaci\u00f3<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

S. Alexander. They Decide Who Lives, Who Dies. Life 53 (November 9, 1962): 102\u2013125. <\/p>\n

 <\/p>\n

Amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de:<\/h6>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 Imagina’t que vas al metge per un control rutinari i et diu que els teus ronyons no funcionen b\u00e9. Potser encara no entens l’abast d’aquesta not\u00edcia, o et capfiques pensant \u201csi jo em trobo b\u00e9\u201d, o tal vegada quedes completament impactat pel diagn\u00f2stic. \"\"<\/a><\/p>\n

Totes aquestes reaccions s\u00f3n del tot comprensibles. Com b\u00e9 sabem, el rony\u00f3 \u00e9s un \u00f2rgan vital, per tant, la falla del mateix t\u00e9 greus complicacions per a la salut. Ara, per un moment, oblida que \u00e9s 2024, i pensa que vius en 1960. <\/p>\n

Fins aquest any, l’hemodi\u00e0lisi estava limitada al tractament de falla renal aguda, per\u00f2 gr\u00e0cies a l’invent de Scribner i els seus col\u00b7legues a Washington, que van desenvolupar una derivaci\u00f3 que permetia tractar f\u00e0cilment als pacients 3 cops per setmana, s’obria la porta a tractar pacients cr\u00f2nics. Aquest invent, per\u00f2, venia embolicat amb un gran dilema moral. <\/p>\n

La malaltia renal estava matant unes 100.000 persones cada any als Estats Units. El nou sistema permetia tractar nom\u00e9s 1 de cada 50 pacients. Com decidir qui viu i qui mor? <\/p>\n

 <\/p>\n

El Comit\u00e8 de D\u00e9u<\/i><\/b><\/p>\n

 <\/p>\n

La Societat M\u00e8dica de Seattle va crear \u201cThe Admissions and Policies Comitee of the Artificial Kidney Center at Swedish Hospital\u201d, <\/i>col\u00b7loquialment anomenat el Comit\u00e8 de D\u00e9u, o el Comit\u00e8 de Vida o Mort. Aquest Comit\u00e8 estava format per set membres; set persones corrents: Un advocat, un ministre religi\u00f3s, un banquer, una mestressa de casa, un funcionari de l’Estat, un l\u00edder sindical i un cirurgi\u00e0. Sense cap formaci\u00f3 ni guia moral tret de les seves consci\u00e8ncies individuals, convencions socials i prejudicis, aquestes set persones, que van demanar romandre en l’anonimat, i que no rebien remuneraci\u00f3 per aquest treball, decidien quins candidats optarien al tractament, \u00e9s a dir, sobreviurien, i quins no. Per la seva part, els metges ja feien una selecci\u00f3 basant-se en criteris \u201cm\u00e8dics\u201d<\/i>. Per exemple, rebutjaven autom\u00e0ticament pacients de m\u00e9s de 45 anys ja que a partir d’aquesta edat existeix m\u00e9s propensi\u00f3 a desenvolupar altres patologies. Tamb\u00e9 es descartava als infants, argumentant que el tractament era molt dur i els podria aterrir, i qu\u00e8 les restriccions diet\u00e8tiques pr\u00f2pies del mal renal no els permetria cr\u00e9ixer normalment. Aix\u00f2 facilitava la tasca del comit\u00e8 que es fixaria en factors com l’edat, el g\u00e8nere, persones dependents a c\u00e0rrec, estat civil, ingressos econ\u00f2mics, estabilitat emocional, formaci\u00f3 acad\u00e8mica, ocupaci\u00f3, valor social, etc\u2026 No cal dir que els candidats escollits s’assemblaven bastant als membres del comit\u00e8. <\/p>\n

 <\/p>\n

Tornem a 2024, i respirem alleujats\u2026 Ara<\/i><\/b> i Aqui<\/i><\/b>, tothom t\u00e9 acc\u00e9s al tractament de la di\u00e0lisi. \u00c9s un tractament dur, per\u00f2 garanteix la superviv\u00e8ncia i ofereix el temps necessari per optar al trasplantament, un tractament molt m\u00e9s amable. <\/p>\n

Com ens va dir en una ocasi\u00f3 un amic de la Fundaci\u00f3:<\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cLa m\u00e0quina de di\u00e0lisi, \u00e9s com l’amor de la meva vida, no puc viure sense ella\u201d<\/i><\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n