{"id":7428,"date":"2022-11-14T10:00:52","date_gmt":"2022-11-14T10:00:52","guid":{"rendered":"https:\/\/fjarno.org\/lleida-al-capdavant-de-la-recerca-en-diabetis-i-malaltia-renal\/"},"modified":"2022-11-14T10:00:52","modified_gmt":"2022-11-14T10:00:52","slug":"lleida-al-capdavant-de-la-recerca-en-diabetis-i-malaltia-renal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/lleida-al-capdavant-de-la-recerca-en-diabetis-i-malaltia-renal\/","title":{"rendered":"Lleida al capdavant de la recerca en diabetis i malaltia renal"},"content":{"rendered":"

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’IRBLleida han participat el darrer any en un important assaig cl\u00ednic per avaluar l’efecte d’un f\u00e0rmac experimental. El servei d’Endocrinologia i Nutrici\u00f3, conjuntament amb el servei de Cardiologia, ha estat el centre m\u00e9s reclutador d’Espanya amb 14 pacients. Cal destacar que Espanya ha estat un dels pa\u00efsos m\u00e9s reclutadors de tot el m\u00f3n. Aquest assaig cl\u00ednic va aleatoritzar 225 subjectes de diversos pa\u00efsos. \"\"<\/a>
\nTotes les persones que han participat en l’estudi patien de Diabetis tipus 2, una malaltia que es caracteritza per l’augment de glucosa a la sang que provoca m\u00faltiples afectacions a tot el cos. Els nivells alts de sucre a la sang poden danyar els vasos sanguinis dels ronyons. Quan aquests vasos sanguinis es fan malb\u00e9 no poden filtrar la sang com haurien. Aix\u00f2 pot fer que els productes de rebuig s’acumulin al cos. Per aquest motiu, un dels \u00f2rgans m\u00e9s afectats per la Diabetis tipus 2 \u00e9s el rony\u00f3. \u00c9s conegut que al voltant d’un de cada quatre adults amb diabetis t\u00e9 malaltia renal. Per aix\u00f2 es recomana a totes les persones amb prediabetis i diabetis que, un cop a l’any o amb la freq\u00fc\u00e8ncia que indiqui el seu metge, facin controls de salut mitjan\u00e7ant anal\u00edtiques de sang i d’orina aix\u00ed com avaluaci\u00f3 del pes corporal i de la tensi\u00f3 arterial.
\nEl f\u00e0rmac que s’ha utilitzat es coneix des del 2020 amb el nom cient\u00edfic de Cotadutida. Aquest \u00e9s un f\u00e0rmac que compr\u00e8n 2 medicaments; receptor del p\u00e8ptid similar al glucag\u00f3-1 i agonista del glucag\u00f3. El primer \u00e9s un medicament molt utilitzat en les persones amb Diabetis tipus 2 a causa del seu important efecte en la disminuci\u00f3 de la glucosa en sang i en la p\u00e8rdua de pes que provoca. El segon, pot promoure la p\u00e8rdua de pes mitjan\u00e7ant la supressi\u00f3 de la gana i la despesa energ\u00e8tica augmentada. El glucag\u00f3 tamb\u00e9 pot fomentar un retard en el temps de buidatge g\u00e0stric, que pot tenir efectes favorables sobre els nivells de glucosa despr\u00e9s dels \u00e0pats. En determinades condicions, el glucag\u00f3 tamb\u00e9 potencia la secreci\u00f3 d’insulina. La combinaci\u00f3 d’aquestes dues mol\u00e8cules \u00e9s molt innovadora i ara el 2022 s’ha descrit la farmacocin\u00e8tica de la Cotadutida. Aquest model farmacocin\u00e8tic s’utilitzar\u00e0 per avaluar les relacions exposici\u00f3-resposta per a l’efic\u00e0cia i la seguretat en diferents indicacions que s’estan estudiant per a la Cotadutida. Aquest mes de juliol, s’han publicat dades inicials on es mostra que amb pacients amb albumin\u00faria, aquesta millorava en un 51%. L’albumin\u00faria \u00e9s un signe de malaltia renal i significa que el pacient t\u00e9 exc\u00e9s d’alb\u00famina a l’orina. L’alb\u00famina \u00e9s una prote\u00efna que es troba a la sang. Un rony\u00f3 sa no permet que l’alb\u00famina passi de la sang a l’orina, mentre que un rony\u00f3 danyat s\u00ed que deixa passar una mica d’alb\u00famina a l’orina. Com menys alb\u00famina hi hagi a l’orina, millor. Aquest efecte es coneix com albumin\u00faria o prote\u00efn\u00faria. Aquest assaig cl\u00ednic que es va dur a terme entre Alemanya i Regne Unit va donar precedents per iniciar l’assaig cl\u00ednic que s’ha dut a terme a Lleida i m\u00faltiples ciutats d’arreu del m\u00f3n. Ara a l’estiu de 2022 ja s’ha finalitzat l’estudi despr\u00e9s que les persones esmentades s’hagin medicat un cop al dia durant 26 setmanes i hagin fet les visites m\u00e8diques corresponents. Ara s’haur\u00e0 d’esperar que surtin els resultats oficials de l’estudi per saber si la Cotadutida ha tingut un efecte benefici\u00f3s en l’albumin\u00faria dels pacients. Aquest seria un fet molt important a causa que la malaltia renal es classifica mitjan\u00e7ant dos valors, el filtrat glomerular, i l’esmentada albumin\u00faria. Per tant, un benefici en aquest biomarcador podria donar una petita esperan\u00e7a als pacients amb malaltia renal i ser una eina m\u00e9s per als metges que tracten aquesta patologia. Per aix\u00f2 volem agrair enormement als pacients que han participat de forma desinteressada.
\nDe cara al 2023 ja s’han iniciat els tr\u00e0mits per dur a terme un nou assaig cl\u00ednic amb aquest f\u00e0rmac per avaluar el seu efecte en el fetge, un altre \u00f2rgan diana de la Diabetis tipus 2. <\/p>\n

Dr. S\u00e1nchez, Investigador del servei d’Endocrinologia i Nutrici\u00f3 de l’HUAV<\/em> \"\"<\/a><\/p>\n

Totes les persones que han participat a l’estudi patien de Diabetis tipus 2, una malaltia que es caracteritza per la pujada de glucosa en la sang que provoca m\u00faltiples afectacions a tot el cos. Els nivells alts de sucre a la sang poden danyar els vasos sanguinis dels ronyons. Quan aquests vasos sanguinis es fan malb\u00e9 no poden filtrar la sang com haurien de fer. Aix\u00f2 pot fer que els productes de rebuig s’acumulin al cos. Per aquest motiu, un dels \u00f2rgans m\u00e9s afectats per la Diabetis tipus 2, \u00e9s el rony\u00f3. \u00c9s conegut que al voltant d’un de cada quatre adults amb diabetis t\u00e9 malaltia renal. Per aix\u00f2 es recomana a totes les persones amb prediabetis i diabetis que, un cop a l’any o el que indiqui el seu metge, facin controls de salut mitjan\u00e7ant anal\u00edtiques de sang i d’orina aix\u00ed com avaluaci\u00f3 del pes corporal i de la tensi\u00f3 arterial. <\/p>\n

El f\u00e0rmac que s’ha utilitzat es coneix des del 2020 amb el nom cient\u00edfic de Cotadutida. Aquest \u00e9s un f\u00e0rmac que compr\u00e8n 2 medicaments; receptor del p\u00e8ptid semblant al glucag\u00f3-1 i agonista del glucag\u00f3. El primer \u00e9s un medicament molt utilitzat en les persones amb Diabetis tipus 2 degut al seu important efecte en la disminuci\u00f3 de la glucosa en sang i en la p\u00e8rdua de pes que provoca. El segon, pot promoure la p\u00e8rdua de pes mitjan\u00e7ant la supressi\u00f3 de la gana i la despesa energ\u00e8tica augmentada. El glucag\u00f3 tamb\u00e9 pot fomentar un retard en el temps de buidatge g\u00e0stric, que pot tenir efectes favorables sobre els nivells de glucosa despr\u00e9s dels \u00e0pats. En determinades condicions, el glucag\u00f3 tamb\u00e9 potencia la secreci\u00f3 d’insulina. La combinaci\u00f3 d’aquestes dues mol\u00e8cules \u00e9s molt innovadora i ara al 2022 s’ha descrit la farmacocin\u00e8tica de la Cotadutida. Aquest model farmacocin\u00e8tic s’utilitzar\u00e0 per avaluar les relacions exposici\u00f3-resposta per a l’efic\u00e0cia i la seguretat en diferents indicacions que s’estan estudiant per a la Cotadutida. Aquest mateix juliol, s’han publicat dades inicials on es mostra que amb pacients amb albumin\u00faria, aquesta millorava en un 51%. L’albumin\u00faria \u00e9s un signe de malaltia renal i significa que el pacient t\u00e9 exc\u00e9s d’alb\u00famina a l’orina. L’alb\u00famina \u00e9s una prote\u00efna que es troba a la sang. Un rony\u00f3 sa no permet que l’alb\u00famina passi de la sang a l’orina, mentre que un rony\u00f3 danyat s\u00ed que deixa passar una mica d’alb\u00famina a l’orina. Com menys alb\u00famina hi hagi a l’orina, millor. Aquest efecte es coneix com albumin\u00faria o prote\u00efn\u00faria. Aquest assaig cl\u00ednic que es va dur a terme entre Alemanya i Regne Unit va donar precedents per iniciar l’assaig cl\u00ednic que s’ha dut a terme a Lleida i m\u00faltiples ciutats d’arreu del m\u00f3n. Ara a l’estiu del 2022 ja s’ha finalitzat l’estudi despr\u00e9s que les persones esmentades s’hagin medicat un cop al dia durant 26 setmanes i hagin fet les visites m\u00e8diques corresponents. Ara s’haur\u00e0 d’esperar a que surtin els resultats oficials de l’estudi per saber si la Cotadutida ha tingut un efecte benefici\u00f3s en l’albumin\u00faria dels pacients. Aquest seria un fet molt important degut a que la malaltia renal es classifica mitjan\u00e7ant dos valors, el filtrat glomerular, i l’esmentada albumin\u00faria. Per tant, un benefici en aquest biomarcador podria donar una petita esperan\u00e7a als pacients amb malaltia renal i ser una eina m\u00e9s pels metges que tracten aquesta patologia. Per aix\u00f2 volem agrair enormement als pacients que han participat de forma desinteressada. <\/p>\n

De cara al 2023 ja s’han iniciat els tr\u00e0mits per dur a terme un nou assaig cl\u00ednic amb aquest f\u00e0rmac per avaluar el seu efecte en el fetge, un altre \u00f2rgan diana de la Diabetis tipus 2.<\/p>\n

 <\/p>\n

Dr. S\u00e1nchez, Investigador del servei d’Endocrinologia i Nutrici\u00f3 de l’HUAV<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’IRBLleida han participat el darrer any en un important assaig cl\u00ednic per avaluar l’efecte d’un f\u00e0rmac experimental. El servei d’Endocrinologia i Nutrici\u00f3, conjuntament amb el servei de Cardiologia, ha estat el centre m\u00e9s reclutador d’Espanya amb 14 pacients. Cal destacar que Espanya ha estat un dels pa\u00efsos m\u00e9s reclutadors […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7429,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[110],"tags":[],"class_list":["post-7428","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","entry","has-media","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-horizontal","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7428","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7428"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7428\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7429"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7428"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7428"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7428"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}