{"id":7272,"date":"2020-03-27T12:17:55","date_gmt":"2020-03-27T12:17:55","guid":{"rendered":"https:\/\/fjarno.org\/lanti-article-per-no-combatre-el-covid-19\/"},"modified":"2020-03-27T12:17:55","modified_gmt":"2020-03-27T12:17:55","slug":"lanti-article-per-no-combatre-el-covid-19","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/lanti-article-per-no-combatre-el-covid-19\/","title":{"rendered":"L’anti-article per no combatre el COVID-19"},"content":{"rendered":"

Si esperes llegir un article ple de consells per combatre el confinament, aquest no \u00e9s el lloc indicat. Millor et recomanem que visitis la Guia de gesti\u00f3 psicol\u00f2gica per a quarantenes per malalties infeccioses<\/a> realitzada pel Col\u00b7legi Oficial de Psicologia de Catalunya. \"\" <\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

Article<\/em><\/strong>
\nAccepci\u00f3 6 del Diccionario de la Real Academia Espa\u00f1ola
\n6. m. Cada una de las disposiciones numeradas de un tratado,
\nde una ley, de un reglamento, etc.<\/em><\/p>\n

Hora rere hora, al telenot\u00edcies, a Instagram, al diari, veiem apar\u00e8ixer missatges ennumerats amb recomanacions per fer front a aquesta situaci\u00f3 inaudita, v\u00eddeos en time-lapse<\/em> amb la rutina d’exercicis per acabar abra\u00e7ant el teu gos a terra, o compartint fotografies d’uns hyper<\/em> healthy<\/em> desdejunis.<\/p>\n

Per\u00f2\u2026 Qu\u00e8 pot provocar aquest exc\u00e9s d’informaci\u00f3<\/strong>, imatge<\/strong> i precisi\u00f3<\/strong> en les recomanacions <\/strong>que finalment, es tornen en directrius<\/strong>?<\/p>\n

Faig una proposta de resposta: Provoquen la dificultat de sostreure all\u00f2 propi<\/u>, ja que queda emmascarat per all\u00f2 social i per l’ideal d’all\u00f2 col\u00b7lectiu, i l’atr\u00f2fia de la creativitat<\/u>.<\/p>\n

Anem a argumentar-ho!<\/p>\n

 <\/p>\n

La normalitat com a vel a all\u00f2 particular<\/u><\/strong><\/p>\n

Sembla que en l’eco dels patis de llums i els balcons ressona un missatge a l’un\u00edson pels diferents canals de comunicaci\u00f3: La por \u00e9s una emoci\u00f3 normal. La por ens ajuda a sobreviure. Hi ha una por adaptativa i una altra de patol\u00f2gica.<\/em> Etc\u00e9tera, etc\u00e9tera, etc\u00e9tera.<\/p>\n

Per\u00f2, i si deixem de banda aquests nous mantres normalitzadors i <\/strong>per tant, homogenis <\/strong> i intentem anar una mica m\u00e9s enll\u00e0<\/strong>, cap a all\u00f2 heterogeni<\/strong>? I si ens preguntem quins records o situacions viscudes o imaginades, pr\u00f2pies, ens v\u00e9nen a la ment amb aquest confinament i angoixa pel contagi? <\/p>\n

La proposta prov\u00e9 de la seg\u00fcent l\u00f2gica: el discurs social t\u00e9 tend\u00e8ncia a tapar l’enigma de cadasc\u00fa.<\/p>\n

En psicoan\u00e0lisi, s’aposta per investigacions que diferenci\u00efn l’angoixa<\/strong> de la por<\/strong>. Tal com ens indica Daniela Aparicio en el seu article \u201cMiedo o angustia desde el psicoan\u00e1lisis\u201d [1]<\/strong><\/a><\/em>, la por tindria un objecte amena\u00e7ant extern, del qual cal fugir necess\u00e0riament per protegir-se, vegeu un incendi<\/em> (en aquest cas, un virus). L’angoixa, no t\u00e9 aquest objecte extern, l’amena\u00e7a procedeix de l’interior de cada subjecte. <\/em> <\/p>\n

En aquest cas, es tractaria d’una articulaci\u00f3 entre all\u00f2 intern i all\u00f2 extern, amb por i angoixa. Per molt que sigui normal angoixar-se per saber que no es pot sortir, per nom\u00e9s tenir contacte social amb una o dues persones, per no poder tenir contacte social amb ning\u00fa ja que vius sol o per precauci\u00f3 t’has hagut d’a\u00efllar, hi ha elements d’aquesta angoixa que el COVID-19 no pot discernir ni explicar<\/strong>. \u00c9s per aix\u00f2 que aquest moment pot ser l’indicat per afrontar i treballar tot all\u00f2 que ara es magnifica amb el pas dels dies de confinament. <\/p>\n

 <\/p>\n

Deconstrucci\u00f3 de consells<\/u><\/strong><\/p>\n

Vivim en l’\u00e8poca dels imperatius<\/strong>, de la hiperactivitat <\/strong>i del hiperconsum<\/strong>. Sembla ser, que les \u00e0rees de l’hum\u00e0 s’han contaminat de les orientacions del capitalisme<\/strong>, sent que fins i tot en el llenguatge entre psic\u00f2legs s’han adaptat termes econ\u00f2mics com la \u201cgesti\u00f3 emocional<\/strong>\u201d, la qual es pot enumerar, potenciar, positivitzar\u2026 <\/p>\n

Amb respecte pel treball realitzat per col\u00b7legues, la proposta d’aquest article \u00e9s agafar cadascuna de les recomanacions per foradar-les. Per passar dels imperatius generalitzadors<\/strong> al cas per cas<\/strong>, ja que hi ha tantes maneres de portar aquest proc\u00e9s com humans a la terra. <\/p>\n

    \n
  1. Informa’t b\u00e9 i informa b\u00e9 als altres<\/em>, o no: depenent del teu nivell de consci\u00e8ncia i de com de malament et senti con\u00e8ixer els n\u00fameros d’afectats, curats i morts.<\/li>\n
  2. Organitza’t <\/em>o deixa l’organitzar-te per a quan hagis de tornar a la rutina. L’\u201caprofitar el temps\u201d \u00e9s un imperatiu ferotge que serveix per alimentar l’angoixa i el sentiment d’inutilitat. <\/li>\n
  3. Mant\u00e9n la teva xarxa social activa<\/em>, dep\u00e8n del dia.<\/li>\n
  4. Cuida’t, protegeix-te<\/em> per\u00f2 no acabis amb les mans resseques per rentar-te-les tant estant sol a casa!<\/li>\n
  5. Relaxa’t, distreu-te<\/em>, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil dur-ho a terme si has d’estar pensant que toca relaxar-te i distreure’t.<\/li>\n
  6. Descobreix el costat positiu<\/em>, com totes les coses. Per\u00f2\u2026 no tinc dret a viure tot aix\u00f2 negativament? I si en lloc de Mr. Wonderful<\/a> s\u00f3c m\u00e9s de Mr. Puterful<\/a>? <\/li>\n<\/ol>\n

     <\/p>\n

    Fins a quin punt els professionals saben?<\/u><\/strong><\/p>\n

    Freq\u00fcentment, en treballar amb persones amb diferents diagn\u00f2stics, alguns d’ells cr\u00f2nics, i per tant, de llarg recorregut, provoca que el pacient <\/strong>en q\u00fcesti\u00f3 disposi d’un bagatge<\/strong> i experi\u00e8ncia cl\u00ednica<\/strong> en la qual \u00e9s capa\u00e7 de detectar la falta d’experi\u00e8ncia en el t\u00e8cnic, algun petit oblit per part de l’equip sanitari, entre d’altres. Aix\u00f2 no se sol contemplar en els simposis, per\u00f2 sovint, el pacient \u00e9s conscient de la seva nano-recepci\u00f3 cap a alguns medicaments, com controlar-se la tensi\u00f3 i com li fluctua la diabetis al llarg del dia. \u00c9s a dir, pot ser un dels millors aliats per a l’equip m\u00e8dic sempre que aquest \u00faltim l’accepti com a membre pensant i amb dret a decidir. <\/p>\n

    Per una banda, pel que fa al treball amb el pacient, la caiguda<\/strong> del saber m\u00e8dic <\/strong>\u00e9s tot un proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3<\/strong>, gaireb\u00e9 inevitable. Alhora, d’un empoderament del pacient en qu\u00e8 s’atreveixi a dir el que pensa a aquest Gran Altre Sanitari. <\/p>\n

    Un element crucial des del psicoan\u00e0lisi \u00e9s que el professional no caigui en la trampa de creure que sap<\/strong>. All\u00f2 social i els pacients li poden atorgar un saber suposat<\/strong>, per\u00f2 el seu lloc \u00e9s el del no-saber<\/strong> (que no \u00e9s equivalent a la ignor\u00e0ncia \u2013no voler saber. El no-saber implica una elaboraci\u00f3 del saber) i el de no donar res per obvi<\/strong>. Es tracta d’articular aquest no-saber del professional, amb el no-saber del pacient, que no acaba d’entendre per qu\u00e8 aquests afectes apareixen tan insistents, violents o parasitaris; perqu\u00e8 el proc\u00e9s terap\u00e8utic pugui tenir lloc. \u00c9s important que en tot aquest proc\u00e9s transiti una pregunta ja que els interrogants serveixen per frenar l’empenta d’all\u00f2 social i tamb\u00e9, per tenir l’oportunitat d’assumir la pr\u00f2pia responsabilitat; ajuden a construir la pr\u00f2pia resposta<\/strong>, l’\u00fanica que allibera<\/strong>. <\/p>\n

    <\/u><\/strong><\/p>\n

    No combatre el COVID-19<\/u><\/strong><\/p>\n

    Per qu\u00e8 no combatre? Sovint es parla de lluita, d’enemic, de v\u00e8ncer la malaltia. \u00c9s a dir, es crea un ens maligne <\/strong>i consistent<\/strong> al qual batallar. Aix\u00f2 no \u00e9s donar-li un lloc privilegiat i de reconeixement nuclear a la malaltia? <\/p>\n

    Potser all\u00f2 interessant seria aconseguir que el virus, la malaltia renal cr\u00f2nica o les possibles infeccions per a persones immunodeprimides, formin part acollida de la nostra realitat, per donar lloc a el saber-fer<\/strong>, saber-fer amb la malaltia, saber-fer amb el temps lliure, deixar-se fer<\/strong> per l’espontane\u00eftat del moment, etc.<\/p>\n

     <\/p>\n

    Articular all\u00f2 social, el covid i all\u00f2 particular<\/u><\/strong><\/p>\n

    El psicoan\u00e0lisi lacani\u00e0 s’inspira en el budisme per incorporar en la seva teoria les tres passions de l’\u00e0nima: l’amor<\/strong>, l’odi<\/strong> i la ignor\u00e0ncia<\/strong>. Aquests tres elements poden veure’s reflectits en el nus borromeu<\/strong> (i coronat) configurat per tres rodelles amb espais comuns. <\/p>\n

    \"\"<\/p>\n

    Cada concepte aplicat a una rodella \u00e9s una proposta <\/strong>que ens ajuda a pensar la relaci\u00f3 entre els elements<\/strong>, tenint en compte que l’articulaci\u00f3 particular d’aquests tres elements, \u00e9s el que ens far\u00e0 funcionar com a subjectes.<\/p>\n

    Aplicat a la situaci\u00f3 actual, intentar\u00edem escoltar i intervenir en especial, entre els lla\u00e7os del COVID-19<\/strong> i all\u00f2 particular<\/strong>. La relaci\u00f3 entre all\u00f2 social i el covid, o all\u00f2 social i all\u00f2 particular, poden tenir la funci\u00f3 de mascarada, de desangoixa<\/em>, necess\u00e0ria, per\u00f2 en algun punt obstaculitzadora del propi progr\u00e9s. Per altra banda, les possibles intervencions entre all\u00f2 social i all\u00f2 particular, podrien anar en la direcci\u00f3 de marcar un distanciament i difer\u00e8ncia entre mandat<\/strong> i desig<\/strong>. <\/p>\n

    Aleshores, \u00e9s en l’articulaci\u00f3 entre la rodella vermella<\/strong> i la blava<\/strong>, on podr\u00e0 emergir alguna cosa simptom\u00e0tica pr\u00f2pia<\/strong>, com pot ser escriure un anti-article sobre el covid-19, preparar un repertori de can\u00e7ons per cantar al balc\u00f3, o fer-se voluntari per realitzar la compra per a persones grans.<\/p>\n

     <\/p>\n

    Per concloure<\/strong>, tres reflexions<\/u><\/strong><\/p>\n

    Al llarg de la transcripci\u00f3 d’aquest anti-article, he com\u00e8s un mateix lapsus: escriure COVID-10<\/strong> en lloc de COVID-19. El n\u00famero 19 est\u00e0 a punt d’aconseguir ser un n\u00famero sencer, ideal. En canvi, el 10 \u00e9s el reflex de l’excel\u00b7l\u00e8ncia<\/strong>, la qual est\u00e0 constantment en joc en aquests moments. <\/p>\n

    Protegeix-te del contagi per\u00f2 no oblidis protegir el teu propi desig inconscient<\/strong>.<\/p>\n

    I recorda, Shakespeare<\/strong> va escriure Hamlet<\/strong> i Lady Macbeth <\/strong>en una quarantena <\/strong>i Newton<\/strong> va elaborar la seva teoria de la gravetat. <\/strong> <\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    Bibliografia<\/u><\/strong><\/p>\n

    COPC. (13 de mar\u00e7 de 2020). El Col\u00b7legi Oficial de Psicologia de Catalunya publica una guia de gesti\u00f3 psicol\u00f2gica davant quarantenes per malalties infeccioses. COPC:<\/em> https:\/\/www.copc.cat\/es\/noticias\/1040\/El-Col-legi-Oficial-de-Psicologia-de-Catalunya-publica-una-guia-de-gestio-psicol-gica-davant-quarantenes-per-malalties-infeccioses<\/a> <\/p>\n

    Aparicio, D. (24 d’octubre de 2011) Miedo o angustia desde el psicoan\u00e1lisis. Daniela Aparicio Blog<\/em>: https:\/\/danielaaparicio.wordpress.com\/2011\/10\/24\/miedo-o-angustia-desde-el-psicoanalisis\/<\/a><\/p>\n

    God\u00ednez, Rosa. Del proyecto a su construcci\u00f3n: la subjetividad de un grupo. L\u2019Interrogant Fundaci\u00f3 -Nou Barris per a la Salut Mental.<\/em> Vol. 13, 45-48. <\/p>\n

    Toh\u00e0, D. (2015). Abnegaci\u00f3n, lealtad y sacrificio (en pro de la excelencia). L\u2019Interrogant. Fundaci\u00f3 -Nou Barris per a la Salut Mental.<\/em> Vol. 13, 57-59. <\/p>\n

    Soler, C. (2016). Los afectos lacanianos.<\/em> Buenos Aires, Argentina, Letra Viva.<\/p>\n

    Ball, P. (4 de gener de 2020). \u00bfCu\u00e1n cierto es que a Isaac Newton se le ocurri\u00f3 la teor\u00eda de la Gravedad al ver una manzana caer? BBC Science Stories<\/em>: https:\/\/www.bbc.com\/mundo\/noticias-50948162<\/a> <\/p>\n

    PIJAMASURF. (16 de mar\u00e7 de 2020). Shakespeare escribi\u00f3 \u201cEl Rey Lear\u201d y \u201cMacbeth\u201d durante una cuarentena. Pijamasurf: <\/em>https:\/\/pijamasurf.com\/2020\/03\/shakespeare_escribio_rey_lear_y_macbeth_durante_una_cuarentena\/<\/a> <\/p>\n

     <\/p>\n

    [1]<\/a> https:\/\/danielaaparicio.wordpress.com\/2011\/10\/24\/miedo-o-angustia-desde-el-psicoanalisis\/<\/p>\n

    <\/h6>\n
    Esther Jim\u00e9nez Garriga,<\/em><\/h5>\n
    Psic\u00f2loga Sanit\u00e0ria i Psicoanalista<\/em><\/h5>\n

    Si esperes llegir un article ple de consells per combatre el confinament, aquest no \u00e9s el lloc indicat. Millor et recomanem que visitis la Guia de gesti\u00f3 psicol\u00f2gica per quarentenes per malalties infeccioses<\/a> realitzada pel Col\u00b7legi Oficial de Psicologia de Catalunya. \"\" <\/em><\/p>\n

    Article<\/strong>
    \nAccepci\u00f3 1 del Diccionari de Llengua Catalana \u2013 Institut d\u2019Estudis Catalans
    \n1 <\/em><\/strong>1 <\/em>m.<\/em> <\/em>[LC] [DR] <\/em>Disposici\u00f3 que en conjunt amb unes altres forma un estatut, un reglament, un tractat, un contracte, etc.<\/em><\/p>\n

    Minut rere minut, al telenot\u00edcies, a Instagram, al diari, van apareixent missatges ennumerats amb recomanacions per fer front a aquesta situaci\u00f3 inaudita, v\u00eddeos en time-lapse<\/em> amb la rutina d\u2019exercicis per acabar abra\u00e7ant el teu gos al terra, o compartint fotografies amb hyper healthy<\/em> esmorzars.<\/p>\n

    Per\u00f2\u2026 Qu\u00e8 pot provocar aquest exc\u00e9s d\u2019informaci\u00f3<\/strong>, imatge<\/strong> i precisi\u00f3 <\/strong>en les recomanacions<\/strong> que finalment, es tornen en directrius<\/strong>?<\/p>\n

    Faig una proposta en la resposta: Provoquen la dificultat de substraure lo propi<\/u>, ja que queda enmascarat pel social i per l\u2019ideal del col\u00b7lectiu, i l\u2019atrofia de la creativitat<\/u>.<\/p>\n

    Argumentem-ho!<\/p>\n

     <\/p>\n

    <\/u><\/strong>La normalitat com a vel del particular<\/u><\/strong><\/p>\n

    Sembla que en l\u2019eco dels patis de llums i dels balcons ressona un missatge a l\u2019un\u00edson pels diferents canals de comunicaci\u00f3: La por \u00e9s una emoci\u00f3 normal. La por ens permet sobreviure. Hi ha una por adaptativa i una altra de patol\u00f2gica<\/em>. Etc\u00e8tera i m\u00e9s! <\/p>\n

    Per\u00f2\u2026 I si deixem d\u2019un costat aquests nous mantres normalitzadors<\/strong> i per tant, homogenis<\/strong>, i intentem anar una mica m\u00e9s enll\u00e0<\/strong>, en direcci\u00f3 a l\u2019heterogeni<\/strong>? I si ens preguntem quins records i situacions viscudes o imaginades, pr\u00f2pies, ens venen a la ment amb aquest confinament i angoixa pel contagi? <\/p>\n

    La proposta prov\u00e9 de la seg\u00fcent l\u00f2gica: el discurs social t\u00e9 tend\u00e8ncia a tapar l\u2019enigma de cadasc\u00fa.<\/p>\n

    En psicoan\u00e0lisi, s\u2019aposta per investigacions que diferencien l\u2019angoixa<\/strong> de la por<\/strong>. Tal i com ens indica Daniela Aparicio en el seu article \u201cMiedo o angustia desde el psicoan\u00e1lisis\u201d [1]<\/strong><\/a><\/em>, la por tindria un objecte amena\u00e7ant extern, del qual s\u2019ha de fugir necess\u00e0riament per protegir-se, com per exemple un incendi <\/em>(en aquest cas, un virus). L\u2019angoixa, no t\u00e9 aquest objecte extern, l\u2019amena\u00e7a prov\u00e9 de l\u2019interior de cada subjecte.<\/em> <\/p>\n

    En aquest cas, es tractaria d\u2019una articulaci\u00f3 entre l\u2019intern i l\u2019extern, amb por i angoixa. Per molt que sigui normal angoixar-se per saber que no es pot sortir, per nom\u00e9s tenir contacte social amb una o dues persones, per no poder tenir vinculaci\u00f3 f\u00edsica amb ning\u00fa ja que vius sol o per precauci\u00f3, t\u2019has hagut d\u2019a\u00efllar, hi ha elements d\u2019aquesta angoixa que el COVID-19 no pot cernir ni explicar<\/strong>. Per aix\u00f2, aquest moment pot ser l\u2019indicat per fer front i treballar tot all\u00f2 que ara es magnifica amb el pas dels dies de confinament. <\/p>\n

     <\/p>\n

    Deconstrucci\u00f3 de consells<\/u><\/strong><\/p>\n

    Vivim en l\u2019\u00e8poca dels imperatius<\/strong>, la hiperactivitat<\/strong>, l\u2019hiperconsum<\/strong>. Sembla ser que les \u00e0rees de l\u2019hum\u00e0 s\u2019han contaminat per les orientacions capitalistes, essent que fins i tot el llenguatge entre psic\u00f2legs s\u2019ha adaptat a termes econ\u00f2mics com \u201cgesti\u00f3 emocional<\/strong>\u201d, la qual es pot ennumerar, potenciar, positivitzar\u2026 <\/p>\n

    Amb respecte per la feina realitzada per altres col\u00b7legues, la proposta d\u2019aquest article \u00e9s agafar cadascuna de les recomanacions per foradar-les. Per passar dels imperatius generalitzadors<\/strong> al cas per cas<\/strong>, ja que hi ha tantes maneres de dur a terme aquest proc\u00e9s com humans vivint a la terra. <\/p>\n

      \n
    1. Informa\u2019t b\u00e9 i informa b\u00e9 als altres<\/em>, o no: depenent del teu nivell de consci\u00e8ncia i del que et faci sentir malament con\u00e8ixer el nombre d\u2019afectats, curats i morts.<\/li>\n
    2. Organitza\u2019t<\/em> o deixa l\u2019organitzar-te per quan hagis de tornar a la rutina. L\u2019\u201daprofitar el temps\u201d \u00e9s un imperatiu ferotge que serveix per alimentar l\u2019angoixa i el sentiment d\u2019inutilitat. <\/li>\n
    3. Mant\u00e9n la teva xarxa social activa<\/em>, depenent del dia.<\/li>\n
    4. Cuida\u2019t, protegeix-te<\/em> per\u00f2 no acabis amb les mans resseques per rentar-te-les tant si est\u00e0s sol a casa!<\/li>\n
    5. Relaxa\u2019t, distreu-te<\/em> per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil d\u2019assolir si has d\u2019estar pensant que ara toca relaxar-se i distreure\u2019s.<\/li>\n
    6. Descobreix el costat positiu<\/em>, com totes les coses. Per\u00f2\u2026 No tinc dret a viure tot aix\u00f2 negativament? I si en lloc de Mr. Wonderful<\/a> s\u00f3c m\u00e9s de Mr. Puterful<\/a>? <\/li>\n<\/ol>\n

       <\/p>\n

      Fins a quin punt els professionals en saben?<\/u><\/strong><\/p>\n

      Freq\u00fcentment, en treballar amb persones amb diferents diagn\u00f2stics, alguns d\u2019ells cr\u00f2nics, i per tant, de llarg recorregut, provoca que el pacient<\/strong> en q\u00fcesti\u00f3 disposi d\u2019un bagatge<\/strong> i d\u2019una experi\u00e8ncia cl\u00ednica<\/strong> en la qual \u00e9s capa\u00e7 de detectar la falta d\u2019experi\u00e8ncia en el t\u00e8cnic, algun petit oblit per part de l\u2019equip sanitari, entre d\u2019altres. Aquest punt no se sol contemplar als simposis. No obstant aix\u00f2, sovint el pacient \u00e9s conscient de la seva nano-recepci\u00f3 cap a alguns medicaments, de com controlar-se la pressi\u00f3 arterial i com li fluctua la diabetis al llarg del dia. \u00c9s a dir, pot ser un dels millors aliats per a l\u2019equip m\u00e8dic sempre i quan aquest \u00faltim l\u2019accepti com a membre pensant i amb dret de decidir. <\/p>\n

      Per una banda, pel que fa a la feina amb el pacient, la caiguda<\/strong> del saber m\u00e8dic<\/strong> \u00e9s tot un proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3<\/strong>, gaireb\u00e9 inevitable. Alhora d\u2019un empoderament del pacient en qu\u00e8 s\u2019atreveixi a dir el que pensa a aquest Gran Altre Sanitari. <\/p>\n

      Un element crucial des de la psicoan\u00e0lisi \u00e9s que el professional no caigui en la trampa de creure que sap<\/strong>. El social i els pacients li poden atorgar un suposat saber<\/strong>, per\u00f2 el seu lloc \u00e9s el del no-saber<\/strong> (que no \u00e9s equivalent a la ignor\u00e0ncia \u2013no voler saber. El no-saber implica una elaboraci\u00f3 del saber) i el de no donar res per obvi<\/strong>. Es tracta d\u2019articular aquest no-saber del professional, amb el no-saber del pacient, que no acaba d\u2019entendre per qu\u00e8 aquells afectes apareixen tant insistents, violents o parasitaris; per tal que el proc\u00e9s terap\u00e8utic pugui tenir lloc. \u00c9s important que en tot aquest proc\u00e9s hi transiti una pregunta ja que els interrogants serveixen per refrenar l\u2019embranzida del social i tamb\u00e9, per disposar de l\u2019oportunitat d\u2019assumir la pr\u00f2pia responsabilitat; ajuden a construir la pr\u00f2pia resposta<\/strong>, l\u2019\u00fanica que allibera<\/strong>. <\/p>\n

       <\/p>\n

      No combatre el COVID-19<\/u><\/strong><\/p>\n

      Per qu\u00e8 no combatre? Sovint es parla de lluita, d\u2019enemic, de v\u00e8ncer la malaltia. \u00c9s a dir, es crea un ens maligne<\/strong> i consistent<\/strong> al qual batallar. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s donar a la malaltia un lloc privilegiat i de reconeixement nuclear? <\/p>\n

      Potser l\u2019interessant seria aconseguir que el virus, la malaltia renal cr\u00f2nica o les possibles infeccions en persones immunodeprimides, formin part acollida de la nostra realitat, per poder donar lloc al saber-fer<\/strong>, saber-fer amb la malaltia, saber-fer amb el temps lliure, deixar-se fer<\/strong> per l\u2019espontane\u00eftat del moment, etc.<\/p>\n

       <\/p>\n

      Articular el social, el covid i el particular<\/u><\/strong><\/p>\n

      La psicoan\u00e0lisi lacaniana s\u2019inspira en el budisme per incorporar en la seva teoria les tres passions de l\u2019\u00e0nima: l\u2019amor<\/strong>, l\u2019odi<\/strong> i la ignor\u00e0ncia<\/strong>. Aquests tres elements poden veure\u2019s reflectits en el nus borromeu<\/strong> (i conorat), configurat per tres cercles amb espais comuns. <\/p>\n

      \"\"<\/p>\n

      Cada concepte aplicat a un cercle \u00e9s una proposta<\/strong> que ens ajuda a pensar la relaci\u00f3 entre els elements<\/strong>, tenint en compte que l\u2019articulaci\u00f3 particular d\u2019aquests tres elements, \u00e9s el que ens far\u00e0 funcionar com a subjectes.<\/p>\n

      Aplicat a la situaci\u00f3 actual, intentar\u00edem escoltar i intervenir en especial, entre els lla\u00e7os del COVID-19 i el particular<\/strong>. La relaci\u00f3 entre el social i el covid, o el social i el particular poden tenir la funci\u00f3 de mascarada, de desangoixa, necess\u00e0ria, per\u00f2 en algun punt obstaculitzadora del propi progr\u00e9s. D\u2019altra banda, les possibles intervencions entre el social i el particular, podrien anar en la direcci\u00f3 de marcar una dist\u00e0ncia i poder diferenciar entre mandat<\/strong> i desig<\/strong>. <\/p>\n

      D\u2019aquesta manera, \u00e9s en l\u2019articulaci\u00f3 del cercle vermell<\/strong> i el blau<\/strong>, on hem de conquerir quelcom del saber, tallar la passi\u00f3 per la ignor\u00e0ncia, per tal que quelcom del simptom\u00e0tic propi<\/strong> sorgeixi, ja sigui escrivint un anti-article sobre el covid-19, preparant un repertori de can\u00e7ons per cantar al balc\u00f3 o fent-se voluntari per realitzar la compra a persones grans.<\/p>\n

       <\/p>\n

      A mode de conclusi\u00f3, tres reflexions<\/u><\/strong><\/p>\n

      He produ\u00eft un lapsus cada vegada que he hagut d\u2019escriure COVID-19, escrivint en el seu lloc COVID-10<\/strong>. El 19 est\u00e0 a punt d\u2019aconseguir ser un n\u00famero sencer, ideal. En canvi, el 10 \u00e9s el reflex de l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia<\/strong>, quelcom que est\u00e0 constantment en joc en aquests moments. <\/p>\n

      Protegeix-te del contagi per\u00f2 no oblidis protegir el teu propi desig inconscient<\/strong>.<\/p>\n

      I recorda, Shakespeare<\/strong> va escriure Hamlet<\/strong> i Lady Macbeth<\/strong> en una quarentena, i Newton<\/strong> va elaborar la seva teoria sobre la gravetat<\/strong>.<\/p>\n

       <\/p>\n

      Bibliografia<\/u><\/strong><\/p>\n

      COPC. (13 de mar\u00e7 del 2020). El Col\u00b7legi Oficial de Psicologia de Catalunya publica una guia de gesti\u00f3 psicol\u00f2gica davant de quarantenes per malalties infeccioses. COPC:<\/em> https:\/\/www.copc.cat\/ct\/noticias\/1040\/El-Col-legi-Oficial-de-Psicologia-de-Catalunya-publica-una-guia-de-gestio-psicol-gica-davant-quarantenes-per-malalties-infeccioses<\/a> <\/p>\n

      Aparicio, D. (24 d\u2019octubre del 2011). Miedo o angustia desde el psicoan\u00e1lisis. Daniela Aparicio Blog<\/em>: https:\/\/danielaaparicio.wordpress.com\/2011\/10\/24\/miedo-o-angustia-desde-el-psicoanalisis\/<\/a> <\/p>\n

      God\u00ednez, R. (2015). Del proyecto a su construcci\u00f3n: la subjetividad de un grupo. L\u2019Interrogant Fundaci\u00f3 Nou Barris per a la Salut Mental.<\/em> Vol. 13, 45-48. <\/p>\n

      Toh\u00e0, D. (2015). Abnegaci\u00f3n, lealtad y sacrificio (en pro de la excelencia). L\u2019Interrogant. Fundaci\u00f3 Nou Barris per a la Salut Mental.<\/em> Vol. 13, 57-59. <\/p>\n

      Soler, C. (2016). Los afectos lacanianos.<\/em> Buenos Aires, Argentina, Letra Viva.<\/p>\n

      Ball, P. (4 de gener del 2020). \u00bfCu\u00e1n cierto es que a Isaac Newton se le ocurri\u00f3 la teor\u00eda de la Gravedad al ver una manzana caer? BBC Science Stories<\/em>: https:\/\/www.bbc.com\/mundo\/noticias-50948162<\/a> <\/p>\n

      PIJAMASURF. (16 de mar\u00e7 del 2020). Shakespeare escribi\u00f3 \u201cEl Rey Lear\u201d y \u201cMacbeth\u201d durante una cuarentena. Pijamasurf:<\/em> https:\/\/pijamasurf.com\/2020\/03\/shakespeare_escribio_rey_lear_y_macbeth_durante_una_cuarentena\/<\/a> <\/p>\n

      <\/u><\/strong><\/p>\n

      [1]<\/a> https:\/\/danielaaparicio.wordpress.com\/2011\/10\/24\/miedo-o-angustia-desde-el-psicoanalisis\/<\/p>\n

      <\/h5>\n
      Esther Jim\u00e9nez Garriga<\/em><\/h5>\n
      Psic\u00f2loga Sanit\u00e0ria i Psicoanalista<\/em><\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      Si esperes llegir un article ple de consells per combatre el confinament, aquest no \u00e9s el lloc indicat. Millor et recomanem que visitis la Guia de gesti\u00f3 psicol\u00f2gica per a quarantenes per malalties infeccioses realitzada pel Col\u00b7legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Article Accepci\u00f3 6 del Diccionario de la Real Academia Espa\u00f1ola 6. m. Cada […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7273,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[110],"tags":[],"class_list":["post-7272","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","entry","has-media","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-horizontal","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7272","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7272"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7272\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7273"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7272"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7272"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7272"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}