{"id":7239,"date":"2021-10-06T13:11:16","date_gmt":"2021-10-06T13:11:16","guid":{"rendered":"https:\/\/fjarno.org\/gracies\/"},"modified":"2021-10-06T13:11:16","modified_gmt":"2021-10-06T13:11:16","slug":"gracies","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/gracies\/","title":{"rendered":"GR\u00c0CIES"},"content":{"rendered":"

De lluny sento el meu nom, alg\u00fa em crida… de lluny. Veus molt conegudes em porten sense dificultat al conscient. Obro els ulls i la llum no m’of\u00e8n, em rep amb un blau dispers pel capvespre que em d\u00f3na comoditat a la vista, encara que no s\u00e0piga en quin moment ni on s\u00f3c despr\u00e9s de nou hores d’intervenci\u00f3 i quinze a la REA (Unitat de Reanimaci\u00f3). \"\"<\/a><\/p>\n

Per\u00f2, sobtadament, alguna cosa s’il\u00b7lumina en mi en veure les meves estimades Marta i Mari\u00e1n.<\/p>\n

Unes paraules de retrobament, en veu baixa, entrellacen la nostra alegria compartida. No hi ha temps per a m\u00e9s en l’ampli passad\u00eds\/sala d’espera on han estat esperant la meva sortida. Les meves primeres paraules s\u00f3n conseq\u00fcents: recordo les coses com si haguessin passat uns minuts. <\/p>\n

Les seves mirades, els seus somriures i les seves esperances han acariciat el meu cor sense deixar espai per als pensaments, deixant-lo en plenitud emocional. No hi ha dolor, romanc en la ingravidesa dels sentiments. Despr\u00e9s d’un breu comiat, el zelador condueix la llitera amb cura, per\u00f2 sense pausa cap a la meva nova i desconeguda ubicaci\u00f3. <\/p>\n

Un curt recorregut per arribar a la planta d’hospitalitzaci\u00f3 on em traslladen a la \u201cSala de Cures Interm\u00e8dies\u201d, un lloc molt il\u00b7luminat per llum de sala i per uns grans finestrals que tinc al costat del llit on em posen i monitoritzen les meves constants. Tots amb el nouvingut: zelador, infermeres i metges. Em sento molt at\u00e8s i tranquil, el nivell de mol\u00e8stia \u00e9s molt baix. Intento estar atent al que em diuen, per\u00f2 les restes de l’anest\u00e8sia i la intervenci\u00f3 em retornen al m\u00f3n del somni, sense somiar, nom\u00e9s per dormir pl\u00e0cidament fins que em desperten. <\/p>\n

La llum que entra pels finestrals indica que el mat\u00ed s’obre pas intensificant-se a poc a poc. Mentrestant, la llum artificial de la sala em sembla tan intensa com en el moment de la meva arribada. <\/p>\n

A partir d’aquest instant, alhora que vaig descobrint tot el que m’envolta, comen\u00e7o a pensar en el que ha passat i a ser conscient que cal abocar les meves poques forces f\u00edsiques i les meves moltes ganes an\u00edmiques a agrair aquesta oportunitat i, el primer, donar la benvinguda i emocionada rebuda al rony\u00f3 que acaben de trasplantar-me. Ja forma part del meu \u00e9sser. <\/p>\n

\u201cEl miracle dels trasplantaments\u201d, com titula el seu llibre el Dr. Matesanz, s’ha tornat a produir, en el meu cas, per tercera vegada gr\u00e0cies a la generositat d’una fam\u00edlia que, enmig del seu dolor, han estat tan altruistes i solidaris com per acceptar la donaci\u00f3 com a mitj\u00e0 d’allargar la vida del seu familiar en una altra persona amb necessitat i de millorar considerablement la meva i la de la meva fam\u00edlia. No hi ha paraules que puguin expressar tant d’agra\u00efment. Tenir cura d’aquest \u00f2rgan \u00e9s una obligaci\u00f3 que contrego, no sols pel meu benefici sin\u00f3, tamb\u00e9, per respecte i tribut al donant i la seva fam\u00edlia. <\/p>\n

Comen\u00e7a la fase de recuperaci\u00f3. Per\u00f2 aquesta \u00e9s una altra hist\u00f2ria que anir\u00e9 explicant m\u00e9s endavant. De moment, tot \u00e9s genial i la funci\u00f3 renal \u00e9s excel\u00b7lent. L’espera ha valgut la pena, ja que la compatibilitat, malgrat estar en una llista d’espera PATHI -amb el 100% d’anticossos-, ha resultat ser el m\u00e9s personalitzada possible. Moltes gr\u00e0cies a tots els que ho han fet possible.\"\"<\/a>
\nPer\u00f2, sobtadament, alguna cosa s’il\u00b7lumina en mi en veure a les meves estimades Marta i Mari\u00e1n.
\nUnes paraules de retrobament, en veu baixa, entrella\u00e7a la nostra alegria compartida. No hi ha temps per a m\u00e9s en l’ampli passad\u00eds\/sala d’espera on han estat esperant la meva sortida. Les meves primeres paraules s\u00f3n conseq\u00fcents: em recordo de les coses com si haguessin passat uns minuts.
\nLes seves mirades, els seus somriures i les seves esperances han acariciat el meu cor sense deixar espai per als pensaments, deixant-ho en plenitud emocional. No hi ha dolor, romanc en la ingravitaci\u00f3 dels sentiments. Despr\u00e9s d’un breu comiat, el zelador condueix el meu llit amb cura, per\u00f2 sense pausa cap a la meva nova i desconeguda ubicaci\u00f3.
\nUn curt recorregut per a arribar a la planta d’hospitalitzaci\u00f3 on em traslladen a la \u201cSala de Cures Interm\u00e8dies\u201d, un lloc molt il\u00b7luminat per llum de sala i per uns grans finestrals que tinc al costat del llit on em posen i monitoritzen les meves constants. Tots amb el nouvingut: zelador, infermeres i metges. Em sento molt at\u00e8s i tranquil, el nivell de mol\u00e8stia \u00e9s molt baixet. Intento estar atent al que em diuen, per\u00f2 les restes de l’anest\u00e8sia i la intervenci\u00f3 em retornen al m\u00f3n del somni, sense somiar, nom\u00e9s per a dormir pl\u00e0cidament fins que em desperten.<\/x>La llum que entra pels finestrals indica que el mat\u00ed s’obre pas intensificant-se a poc a poc. Mentrestant, la llum artificial de la sala em sembla tan intensa com en el moment de la meva arribada.<\/x>A partir d’aquest instant, alhora que vaig descobrint tot el que m’envolta, comen\u00e7o a pensar en el que ha passat i a ser conscient que cal bolcar les meves poques forces f\u00edsiques i les meves moltes ganes an\u00edmiques a agrair aquesta oportunitat i, el primer, donar la benvinguda i emocionada rebuda al rony\u00f3 que acaben de trasplantar-me. Ja forma part del meu ser.
\n\u201cEl miracle dels trasplantaments\u201d, com titula el seu llibre el Dr. Matesanz, s’ha tornat a produir, en el meu cas, per tercera vegada gr\u00e0cies a la generositat d’una fam\u00edlia que, enmig del seu dolor, han estat tan altruistes i solidaris com per a acceptar la donaci\u00f3 com a mitj\u00e0 d’allargar la vida del seu familiar en una altra persona amb necessitat i de millorar considerablement la meva i la de la meva fam\u00edlia. No hi ha paraules que puguin expressar tant d’agra\u00efment. Cuidar d’aquest \u00f2rgan \u00e9s una obligaci\u00f3 que contrec, no sols pel meu benefici sin\u00f3, tamb\u00e9, per respecte i tribut al donant i la seva fam\u00edlia.
\nComen\u00e7a la fase de recuperaci\u00f3. Per\u00f2 aquesta \u00e9s una altra hist\u00f2ria que anir\u00e9 explicant m\u00e9s endavant. De moment, tot \u00e9s genial i la funci\u00f3 renal \u00e9s molt bona. L’espera ha valgut la pena perqu\u00e8 la compatibilitat, malgrat estar en una llista d’espera PATHI -con el 100% d’anticossos-, ha resultat ser el m\u00e9s personalitzada possible. Moltes gr\u00e0cies a tots els que ho han fet possible. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De lluny sento el meu nom, alg\u00fa em crida… de lluny. Veus molt conegudes em porten sense dificultat al conscient. Obro els ulls i la llum no m’of\u00e8n, em rep amb un blau dispers pel capvespre que em d\u00f3na comoditat a la vista, encara que no s\u00e0piga en quin moment ni on s\u00f3c despr\u00e9s de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7241,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[110],"tags":[149,150],"class_list":["post-7239","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","tag-donacio-dorgans-2","tag-trasplantament-2","entry","has-media","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-horizontal","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7239","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7239"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7239\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7241"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7239"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7239"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7239"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}