A l’estiu de 2006 es van registrar r\u00e8cords hist\u00f2rics de temperatura. Per\u00f2 quan en Joaqu\u00edn recorda aquell estiu, pensa en el temps en termes molt diferents, ja que a ell, se li va aturar per moments. <\/p>\n
Permeteu-me que us expliqui la seva hist\u00f2ria de superaci\u00f3…<\/p>\n
En Joaquin porta una vida ocupada, \u00e9s pare de fam\u00edlia nombrosa i gerent en funcions d’una empresa constructora amb 70 persones al seu c\u00e0rrec. \u00c9s diab\u00e8tic des de petit, i \u00e9s conscient que aquesta malaltia pot afectar la vista i els ronyons, per\u00f2 no viu massa pendent d’aix\u00f2. Fins que un dia, un mal de cap intens i persistent l’obliga a anar al centre d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, on detecten que t\u00e9 la pressi\u00f3 molt alta i el deriven a Urg\u00e8ncies. All\u00e0 s’activa el protocol, i finalment, no s\u00f3n bones not\u00edcies. Li comuniquen que pateix una insufici\u00e8ncia renal greu. En aquests moments t\u00e9 33 anys i tres fills petits. No \u00e9s del tot conscient de l’abast de la not\u00edcia que rep. Poc a poc, per\u00f2, l’equip de nefrologia el va informant i ell va assimilant el que t\u00e9 al davant. Sense perdre l’\u00e0nim, intenta \u201cnormalitzar\u201d al m\u00e0xim la situaci\u00f3 i ser positiu, per protegir la fam\u00edlia. Es sotmet a di\u00e0lisi peritoneal, fet que li permet continuar amb les seves activitats laborals i aix\u00ed sentir-se m\u00e9s lliure i no tan pendent de la malaltia. <\/p>\n
El diumenge 24 de febrer de 2008, va rebre una trucada que mai oblidar\u00e0. Recorda les presses, els nervis, i la incertesa d’aquella primera vegada. <\/p>\n
L’endem\u00e0, en Joaqu\u00edn es va sotmetre a un doble trasplantament de rony\u00f3 i p\u00e0ncrees. La recuperaci\u00f3 no va ser un cam\u00ed de roses. A causa de la diabetis, li costava bastant cicatritzar. Tamb\u00e9 se li va produir una fissura per la qual sortia orina cap al cos. Mentre no ho van detectar, all\u00f2 li causava molts dolors i no podia dormir. D’aquelles nits dif\u00edcils, recorda un \u201c\u00e0ngel\u201d, la Beni, infermera del torn de nit, que passava hores parlant amb ell per distreure’l del dolor. <\/p>\n
El 10 d’abril, despr\u00e9s d’un mes i mig ingressat, rep l’alta hospital\u00e0ria i comen\u00e7a una nova vida. Li agradaria molt poder con\u00e8ixer la fam\u00edlia del seu donant, perqu\u00e8 gr\u00e0cies a la seva generositat, no necessita insulina des de 2008. <\/p>\n
Tot i que actualment el p\u00e0ncrees trasplantat segueix funcionant, no va ser aix\u00ed en el cas del rony\u00f3. A causa d’una lesi\u00f3 a la bufeta, en Joaqu\u00edn patia sovint d’infeccions, que poc a poc, van anar deteriorant la funci\u00f3 renal. Fins que, el 24 de mar\u00e7 de 2014, va haver de comen\u00e7ar el tractament d’hemodi\u00e0lisi. Aquesta \u00e9s l’etapa m\u00e9s dif\u00edcil per a ell, sobretot per la periodicitat i la f\u00edstula (connexi\u00f3 necess\u00e0ria entre vena i art\u00e8ria per dur a terme la di\u00e0lisi). Per\u00f2 lluny d’enfonsar-se, en Joaqu\u00edn va comen\u00e7ar a practicar activitat f\u00edsica intensa. Realitzar esport di\u00e0riament el va ajudar molt tant f\u00edsica com mentalment, es sentia fort, en bona forma, mantenia el potassi a ratlla i es trobava m\u00e9s animat i en\u00e8rgic. Tampoc oblida els companys de di\u00e0lisi, va fer bones amistats que van contribuir a alleujar les dificultats del proc\u00e9s. <\/p>\n
Actualment en Joaqu\u00edn es recupera d’un segon trasplantament renal. Ell ja est\u00e0 acostumat a les complicacions. Confessa que despr\u00e9s de tantes intervencions, no t\u00e9 por als hospitals ni a les agulles, per\u00f2 que quan veu una bata blanca, un calfred recorre tot el seu cos. <\/p>\n
Agraeix molt\u00edssim el suport dels seus fills, que l’han acompanyat durant aquests mesos dif\u00edcils despr\u00e9s del trasplantament. Tamb\u00e9 el de la resta de familiars i amics. I una immensa gratitud l’envaeix quan pensa en el seu donant i en les il\u00b7lusions i somnis que gr\u00e0cies a ell podr\u00e0 fer realitat. El m\u00e9s immediat, \u00e9s poder participar en la Transplant Bike<\/a><\/strong>, per\u00f2 el que fa que li brillin els ulls, \u00e9s pensar en el viatge que t\u00e9 pendent amb els seus amics i companys d’afici\u00f3. Rec\u00f3rrer en moto els 3.939 quil\u00f2metres des de Chicago fins a Los Angeles de la famosa ruta 66. <\/p>\n <\/p>\n A l’estiu de 2006 es van registrar r\u00e8cords hist\u00f2rics de temperatura. Per\u00f2 quan en Joaqu\u00edn recorda aquell estiu, pensa en el temps en termes molt diferents, ja que a ell, se li va aturar per moments. <\/p>\n Permeteu-me que us expliqui la seva hist\u00f2ria de superaci\u00f3…<\/p>\n En Joaquin porta una vida ocupada, \u00e9s pare de fam\u00edlia nombrosa i gerent en funcions d’una empresa constructora amb 70 persones al seu c\u00e0rrec. \u00c9s diab\u00e8tic des de petit, i \u00e9s conscient que aquesta malaltia pot afectar la vista i els ronyons, per\u00f2 no viu massa pendent d’aix\u00f2. Fins que un dia, un mal de cap intens i persistent l’obliga a anar al centre d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, on detecten que t\u00e9 la pressi\u00f3 molt alta i el deriven a Urg\u00e8ncies. All\u00e0 s’activa el protocol, i finalment, no s\u00f3n bones not\u00edcies. Li comuniquen que pateix una insufici\u00e8ncia renal greu. En aquests moments t\u00e9 33 anys i tres fills petits. No \u00e9s del tot conscient de l’abast de la not\u00edcia que rep. Poc a poc, per\u00f2, l’equip de nefrologia el va informant i ell va assimilant el que t\u00e9 al davant. Sense perdre l’\u00e0nim, intenta \u201cnormalitzar\u201d al m\u00e0xim la situaci\u00f3 i ser positiu, per protegir la fam\u00edlia. Es sotmet a di\u00e0lisi peritoneal, fet que li permet continuar amb les seves activitats laborals i aix\u00ed sentir-se m\u00e9s lliure i no tan pendent de la malaltia. <\/p>\n Diumenge 24 de febrer de 2008, va rebre una trucada que mai oblidar\u00e0. Recorda les presses, els nervis, i la incertesa d’aquell primer cop. <\/p>\n L’endem\u00e0, en Joaqu\u00edn es va sotmetre a un doble trasplantament de rony\u00f3 i p\u00e0ncrees. La recuperaci\u00f3 no va ser un cam\u00ed de roses. A causa de la diabetis, li costava bastant cicatritzar. Tamb\u00e9 se li va produir una fissura per la qual sortia orina cap al cos. Mentre no li van detectar, all\u00f2 li causava molts dolors i no podia dormir. D’aquelles nits dif\u00edcils, per\u00f2, recorda un \u201c\u00e0ngel\u201d, la Beni, infermera del torn de nit, que passava hores parlant amb ell per distreure’l del dolor. <\/p>\n El 10 d’abril, despr\u00e9s d’un mes i mig ingressat, rep l’alta hospital\u00e0ria i comen\u00e7a una nova vida. Li agradaria molt poder con\u00e8ixer la fam\u00edlia del seu donant, perqu\u00e8 gr\u00e0cies a la seva generositat, no necessita insulina des de 2008. <\/p>\n Tot i que actualment el p\u00e0ncrees trasplantat segueix funcionant, no va ser aix\u00ed en el cas del rony\u00f3. A causa d’una lesi\u00f3 a la bufeta de l’orina, en Joaqu\u00edn patia sovint d’infeccions, que poc a poc, van anar deteriorant la funci\u00f3 renal. Fins que, el 24 de mar\u00e7 de 2014, va haver de comen\u00e7ar el tractament d’hemodi\u00e0lisi. Aquesta \u00e9s l’etapa m\u00e9s dif\u00edcil per a ell, sobretot per la periodicitat i la f\u00edstula (connexi\u00f3 necess\u00e0ria entre vena i art\u00e8ria per dur a terme la di\u00e0lisi). Per\u00f2 lluny d’enfonsar-se, en Joaqu\u00edn va comen\u00e7ar a practicar activitat f\u00edsica intensa. Realitzar esport di\u00e0riament el va ajudar molt tant f\u00edsica com mentalment, es sentia fort, en bona forma, mantenia el potassi a ratlla i es trobava m\u00e9s animat i en\u00e8rgic. Tampoc oblida els companys de di\u00e0lisi, va fer bones amistats que van contribuir a alleujar el proc\u00e9s. <\/p>\n Actualment en Joaqu\u00edn es recupera d’un segon trasplantament renal. Ell ja est\u00e0 acostumat a les complicacions. Confessa que despr\u00e9s de tantes intervencions, no t\u00e9 por als hospitals ni a les agulles, per\u00f2 que quan veu una bata blanca, un calfred recorre tot el seu cos. <\/p>\n Agraeix molt\u00edssim el suport dels seus fills, que l’han acompanyat durant aquests mesos dif\u00edcils despr\u00e9s del trasplantament. I una gratitud profunda l’envaeix quan pensa en el seu donant i en les il\u00b7lusions i somnis que gr\u00e0cies a ell podr\u00e0 fer realitat. El m\u00e9s immediat, \u00e9s poder participar a la Transplant Bike<\/strong><\/a>, per\u00f2 el que fa que li brillin els ulls, \u00e9s pensar en el viatge qu\u00e8 t\u00e9 pendent amb els seus amics i companys d’afici\u00f3. Rec\u00f3rrer en moto els 3.939 quil\u00f2metres des de Chicago fins Los Angeles de la famosa ruta 66. <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A l’estiu de 2006 es van registrar r\u00e8cords hist\u00f2rics de temperatura. Per\u00f2 quan en Joaqu\u00edn recorda aquell estiu, pensa en el temps en termes molt diferents, ja que a ell, se li va aturar per moments. Permeteu-me que us expliqui la seva hist\u00f2ria de superaci\u00f3… En Joaquin porta una vida ocupada, \u00e9s pare de fam\u00edlia […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7207,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[110,16],"tags":[],"class_list":["post-7205","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","category-sin-categoria","entry","has-media","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-horizontal","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7205","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7205"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7205\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7207"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7205"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7205"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7205"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}