![\"2249852957_698e4d12e8_o\"](\"https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/2249852957_698e4d12e8_o-1024x768.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Per qu\u00e8 parlar de dol en pacients renals? Qu\u00e8 s’ha perdut? <\/span><\/p>\n <\/p>\n Des d’una an\u00e0lisi aliena, podem generalitzar i proposar que en d\u00e8ficit, la persona amb una disfunci\u00f3 renal severa perd la funci\u00f3 primordial dels ronyons (que en ocasions queden dins del cos)*<\/span> i comen\u00e7a a experimentar un cansament i deteriorament f\u00edsic concret, per\u00f2 en exc\u00e9s, presenta una depend\u00e8ncia al tractament molt significativa a m\u00e9s d’un sentiment de culpa per la repercussi\u00f3 que la seva situaci\u00f3 m\u00e8dica i atencional efectua al seu voltant.<\/span> <\/p>\n <\/p>\n D’aquesta manera, qu\u00e8 seria interessant permetre’s perdre?<\/span><\/p>\n <\/p>\n Comencem per intentar entendre qu\u00e8 \u00e9s un proc\u00e9s de dol.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Corominas i Pascual (1991) suggereixen una doble etimologia de la paraula \u201cdol\u201d. Per una banda, <\/span>dolus<\/span><\/i> significa dolor, pena o aflicci\u00f3. I d<\/span>uellum<\/span><\/i>, variant fon\u00e8tica arcaica de <\/span>bellum <\/span><\/i>que significa batalla, desafiament, combat entre dos.<\/span> <\/p>\n <\/p>\n \u00c9s a dir, el <\/span>dol<\/b> com un <\/span>desafiament dolor\u00f3s<\/b>, el qual necessita temps i energia per part del combatent.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Sigmund Freud va plantejar el proc\u00e9s de dol com un passatge dins de la normalitat.<\/span><\/p>\n <\/p>\n La cultura i la religi\u00f3 ens han perm\u00e8s marcs, rituals, explicacions sobre la mort i el seu afrontament: roba de color negre, temps de dol segons la proximitat familiar, cerim\u00f2nies, etc. <\/span><\/p>\n <\/p>\n No obstant aix\u00f2, actualment i sovint trobem una fallada en l’enlla\u00e7 d’aquestes propostes (com poden ser altres) amb el proc\u00e9s personal i intransferible de cadasc\u00fa. Arribant al punt que lluny de procedir a un dol subjectiu, es detenen els seus temps i s’encenen els mecanismes defensius per l’exig\u00e8ncia social de felicitat permanent. Tot aix\u00f2 no sense conseq\u00fc\u00e8ncies. Precisament, Herrera, Nobles i Acu\u00f1a (2011) plantegen que els dols detinguts en el temps empenten el subjecte a posposar, a inhibir-se per avan\u00e7ar, a boicotejar-se, a repetir certs actes nocius amb una actitud r\u00edgida amb resist\u00e8ncies al canvi. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Aleshores, quins serien aquests temps? Bauab (2001) ens explica tres temps en el proc\u00e9s d’un dol. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Durant el <\/span>1r temps<\/b> es tractaria de localitzar la falta, anomenar-la i acceptar que alguna cosa s’ha perdut, no renegar-ne. En un <\/span> 2n temps<\/b> hi hauria un treball de simbolitzaci\u00f3 que en aquest cas, comporta un desplaer dolor\u00f3s. Es tracta d’anar acceptant que l’objecte ja no hi \u00e9s, per la qual cosa es fa necessari retirar la libido adherida a aquest objecte perdut per passar a un <\/span> 3r temps<\/b>, on <\/span>en <\/b>una <\/span>posici\u00f3<\/b> actualment <\/span>activa<\/b>, <\/span>es consumeix<\/b> per segona vegada <\/span>la p\u00e8rdua<\/b>. Aquesta vegada, perdent en el simb\u00f2lic el que s’havia perdut en el real (en un primer temps). \u00c9s a dir, perdent en les paraules el que ja s’havia perdut en el cos.<\/span><\/p>\n <\/p>\n El proc\u00e9s \u00e9s un vaivinagar de l’aferrament a la separaci\u00f3 i de la separaci\u00f3 a l’aferrament (Cervilla, 2017). \u00c9s com\u00fa que el subjecte en dol incorpori trets de l’objecte estimat en l’afany inconscient de retenir-lo, ja que \u00e9s una operaci\u00f3 plena de fortes resist\u00e8ncies que no es conclou amb un objecte substitutiu, com en aquest cas seria la m\u00e0quina dialitzadora. <\/span><\/p>\n <\/p>\n La <\/span>fi del dol<\/b> \u00e9s <\/span>transformar la relaci\u00f3 amb l’objecte perdut<\/b>, acceptant que hi haur\u00e0 una p\u00e8rdua sense restituci\u00f3 perqu\u00e8 s’ha perdut alguna cosa irreempla\u00e7able, i aix\u00ed libidinitzar altres objectes que substitueixin l’absent sempre de forma diferent.<\/span><\/p>\n <\/p>\n