{"id":7194,"date":"2017-09-08T09:23:12","date_gmt":"2017-09-08T09:23:12","guid":{"rendered":"https:\/\/fjarno.org\/histories-amb-cara-i-ulls-silvia-mitrica\/"},"modified":"2017-09-08T09:23:12","modified_gmt":"2017-09-08T09:23:12","slug":"histories-amb-cara-i-ulls-silvia-mitrica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/histories-amb-cara-i-ulls-silvia-mitrica\/","title":{"rendered":"HIST\u00d2RIES AMB CARA I ULLS. SILVIA MITRICA"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-large wp-image-4006\" src=\"https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/Silvia-1024x768.jpeg\" alt=\"Silvia\" width=\"1024\" height=\"768\"><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Carta d&#8217;agra\u00efment de la Silvia a la Fundaci\u00f3.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La meva hist\u00f2ria comen\u00e7a a Romania, pa\u00eds comunitari. Feia 17 anys que havia de fer di\u00e0lisi. Dia s\u00ed dia no, em punxaven el bra\u00e7 per netejar-me la sang. Ara tinc 51 anys. Tot va canviar quan vaig tenir l\u2019oportunitat de venir a viure a Lleida amb una fam\u00edlia d\u2019aqu\u00ed, per intentar tenir una millor qualitat de vida, per\u00f2 no ho hauria aconseguit sense el suport de la Fundaci\u00f3 Renal Jaume Arn\u00f3. La meva fam\u00edlia \u201cadoptiva\u201d s\u2019hi va posar en contacte i ells es van ocupar de tots els tr\u00e0mits. A Romania em deien que era impossible accedir a un trasplantament renal, all\u00e0 si no tens molts diners no pots accedir a aquest tipus de medicina tan sofisticada. En canvi a Catalunya ho pod\u00edem intentar. La Fundaci\u00f3 ens va animar i ho va gestionar tot. No cal que us digui que l\u2019oposici\u00f3 de la sanitat romanesa va ser total i directa, ja que el govern roman\u00e8s s\u2019havia de fer c\u00e0rrec de les meves despeses aqu\u00ed. Ens van posar tots els obstacles possibles, per\u00f2 gr\u00e0cies a la tenacitat de tots, finalment ho vam aconseguir i el dia 1 d\u2019agost de 2015 arribava a Lleida. Aqu\u00ed la Fundaci\u00f3 ja havia contactat amb els metges que m\u2019havien d\u2019atendre i em van gestionar el torn de di\u00e0lisi aix\u00ed com tota la documentaci\u00f3 administrativa que necessitava. Gr\u00e0cies al seu optimisme i la seva for\u00e7a, sempre present, al maig de 2016 vaig entrar a la llista d\u2019espera per un trasplantament i el 23 de novembre del mateix any un donant va ser compatible amb mi, i gr\u00e0cies a ell, avui puc gaudir d\u2019una vida plenament normal. Es poden imaginar que ara puc fer pip\u00ed? Que puc beure tanta aigua com vulgui? Que ara s\u00f3c lliure de marxar una setmana fora sense que hagi de tornar l\u2019endem\u00e0 per enganxar-me 5 hores a una m\u00e0quina? Es poden imaginar que el meu bra\u00e7 no pateix les agressions que dia rere dia patia amb les punxades? Crec que ning\u00fa s\u2019ho pot imaginar, tret que estigui a prop d\u2019un malalt renal en di\u00e0lisi. La Fundaci\u00f3 Renal Jaume Arn\u00f3 duu a terme una tasca que ning\u00fa no veu, ja que t\u2019acullen, t\u2019animen, et responen els dubtes, les pors. All\u00ed hi ha l\u2019Ignacio Gracia, que \u00e9s el model d\u2019optimisme i for\u00e7a per excel\u00b7l\u00e8ncia. Tamb\u00e9 la Cristina, que incansablement t\u2019ajuda i, no cal dir-ho, el Jaume, que gr\u00e0cies a la seva experi\u00e8ncia es va sensibilitzar amb la resta de malalts que com ell, han hagut de fer di\u00e0lisi i necessiten ajuda. I aix\u00ed va crear una Fundaci\u00f3 destinada a tots nosaltres. Agraeixo tamb\u00e9 la tasca que fan de prevenci\u00f3 de les malalties i com consciencien la poblaci\u00f3 del que es pot fer per no patir aquesta malaltia tan greu! I agraeixo a la sanitat catalana el seu nivell, com treballen amb la Fundaci\u00f3, com es coordinen i duen a terme accions conjuntes, amb una sensibilitat extraordin\u00e0ria per aconseguir el benestar de tothom! Gr\u00e0cies per haver-me tornat la vida! Gr\u00e0cies Fundaci\u00f3 Renal! No canvieu mai!<\/span><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-large wp-image-4006\" src=\"https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/Silvia-1024x768.jpeg\" alt=\"Silvia\" width=\"1024\" height=\"768\"><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Carta d\u2019agra\u00efment de la S\u00edlvia a la Fundaci\u00f3.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La meva hist\u00f2ria comen\u00e7a a Romania, pa\u00eds comunitari. Feia 17 anys que havia de fer di\u00e0lisi. Dia s\u00ed dia no, em punxaven el bra\u00e7 per netejar-me la sang. Ara tinc 51 anys. Tot va canviar quan vaig tenir l\u2019oportunitat de venir a viure a Lleida amb una fam\u00edlia d\u2019aqu\u00ed, per intentar tenir una millor qualitat de vida, per\u00f2 no ho hauria aconseguit sense el suport de la Fundaci\u00f3 Renal Jaume Arn\u00f3. La meva fam\u00edlia \u201cadoptiva\u201d s\u2019hi va posar en contacte i ells es van ocupar de tots els tr\u00e0mits. A Romania em deien que era impossible accedir a un trasplantament renal, all\u00ed si no tens molts diners no pots accedir a aquest tipus de medicina tan sofisticada. En canvi a Catalunya ho pod\u00edem intentar. La Fundaci\u00f3 ens va animar i ho va gestionar tot. No cal que us digui que l\u2019oposici\u00f3 de la sanitat romanesa va ser total i directa, ja que el govern roman\u00e8s s\u2019havia de fer c\u00e0rrec de les meves despeses aqu\u00ed. Ens van posar tots els obstacles possibles, per\u00f2 gr\u00e0cies a la tenacitat de tots, finalment ho vam aconseguir i el dia 1 d\u2019agost de 2015 arribava a Lleida. Aqu\u00ed la Fundaci\u00f3 ja havia contactat amb els metges que m\u2019havien d\u2019atendre i em van gestionar el torn de di\u00e0lisi aix\u00ed com tota la documentaci\u00f3 administrativa que necessitava. Gr\u00e0cies al seu optimisme i la seva for\u00e7a, sempre present, al maig de 2016 vaig entrar a la llista d\u2019espera per un trasplantament i el 23 de novembre del mateix any un donant va ser compatible amb mi, i gr\u00e0cies a ell, avui puc gaudir d\u2019una vida plenament normal. Es poden imaginar que ara puc fer pip\u00ed? Que puc beure tanta aigua com vulgui? Que ara s\u00f3c lliure de marxar una setmana fora sense que hagi de tornar l\u2019endem\u00e0 per enganxar-me 5 hores a una m\u00e0quina? Es poden imaginar que el meu bra\u00e7 no pateix les agressions que dia rere dia patia amb les punxades? Crec que ning\u00fa s\u2019ho pot imaginar, tret que estigui a prop d\u2019un malalt renal en di\u00e0lisi. La Fundaci\u00f3 Renal Jaume Arn\u00f3 duu a terme una tasca que ning\u00fa no veu, ja que t\u2019acullen, t\u2019animen, et responen els dubtes, les pors. All\u00ed hi ha l\u2019Ignacio Gracia, que \u00e9s el model d\u2019optimisme i for\u00e7a per excel\u00b7l\u00e8ncia. Tamb\u00e9 la Cristina, que incansablement t\u2019ajuda i, no cal dir-ho, el Jaume, que gr\u00e0cies a la seva experi\u00e8ncia es va sensibilitzar amb la resta de malalts que com ell, han hagut de fer di\u00e0lisi i necessiten ajuda. I aix\u00ed va crear una Fundaci\u00f3 destinada a tots nosaltres. Agraeixo tamb\u00e9 la tasca que fan de prevenci\u00f3 de les malalties i com consciencien la poblaci\u00f3 del que es pot fer per no patir aquesta malaltia tan greu! I agraeixo a la sanitat catalana el seu nivell, com treballen amb la Fundaci\u00f3, com es coordinen i porten a terme accions conjuntes, amb una sensibilitat extraordin\u00e0ria per aconseguir el benestar de tothom! Gr\u00e0cies per haver-me tornat la vida! Gr\u00e0cies Fundaci\u00f3 Renal! No canvieu mai!                          <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Carta d&#8217;agra\u00efment de la Silvia a la Fundaci\u00f3. &nbsp; La meva hist\u00f2ria comen\u00e7a a Romania, pa\u00eds comunitari. Feia 17 anys que havia de fer di\u00e0lisi. Dia s\u00ed dia no, em punxaven el bra\u00e7 per netejar-me la sang. Ara tinc 51 anys. Tot va canviar quan vaig tenir l\u2019oportunitat de venir a viure a Lleida amb [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7195,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[110],"tags":[],"class_list":["post-7194","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","entry","has-media","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-horizontal","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7194","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7194"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7194\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7195"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7194"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7194"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7194"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}