![\"\"](\"https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/20190708_113233-290x290.jpg\")
<\/p>\nHola em dic Ivan, i vinc d’una petita ciutat de Bulg\u00e0ria.<\/p>\n
Recentment he complert 30 anys, i porto gaireb\u00e9 7 en di\u00e0lisi.<\/p>\n
Al meu pa\u00eds, el sistema sanitari no \u00e9s gens bo. Per aix\u00f2, una persona en la meva situaci\u00f3 no hi pot confiar. <\/p>\n
Quan vaig n\u00e9ixer, els metges no van veure que tenia un problema cong\u00e8nit als meus ronyons i bufeta.<\/p>\n
Temps m\u00e9s tard, quan tenia 4 anys, un dia, sense m\u00e9s, em vaig desmaiar. Els meus pares em van portar a l’hospital local, per\u00f2 els metges els deien que no podien trobar qu\u00e8 em passava. Em van posar antibi\u00f2tics i tot tipus de medicaments durant gaireb\u00e9 un mes. No obstant aix\u00f2, el meu estat de salut no feia m\u00e9s que empitjorar <\/p>\n
Finalment, van decidir enviar-me a la capital, Sofia. All\u00e0, els hospitals comptaven amb millors equips, professionals i recursos. Quan un nefr\u00f2leg em va examinar, va veure que els meus ronyons estaven plens de l\u00edquid. El panorama era for\u00e7a dolent. Durant els seg\u00fcents dies, van extreure diversos litres d’orina barrejada amb sang i pus dels meus ronyons. Per poder salvar la meva vida van haver de realitzar una operaci\u00f3 complicada, una urostomia. <\/p>\n
Llavors amb nom\u00e9s 4 anys, vaig comen\u00e7ar a viure amb l’ur\u00e8ter fora del meu cos, al costat esquerre de l’abdomen. Durant 12 llargs anys, fins que vaig complir els 16. <\/p>\n
Als 8 anys, ja havia passat per 3 grans operacions. La urostomia, l’extracci\u00f3 del rony\u00f3 dret, ja que no funcionava i m’estava causant infeccions constantment, i la tercera cirurgia, va ser un intent fallit de millorar el funcionament del meu rony\u00f3 esquerre. <\/p>\n
Tots aquests anys, estava esperant que ocorregu\u00e9s un miracle, que el meu rony\u00f3 esquerre comenc\u00e9s a funcionar millor, i aix\u00ed poder tornar a posar el meu ur\u00e8ter dins del meu cos, on realment havia d’estar.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, quan el dia va arribar, les coses van empitjorar. Quan van posar l’ur\u00e8ter al seu lloc, el mateix problema que vaig tenir als 4 anys es va repetir. <\/p>\n
Un any i mig despr\u00e9s d’aix\u00f2, el 2007, vaig entrar en hemodi\u00e0lisi per primera vegada. Va ser horrible, molt dolor\u00f3s i alhora frustrant. Nom\u00e9s tenia 18 anys. El xoc que em va causar tot el proc\u00e9s va ser massa dur d’acceptar. <\/p>\n
Em vaig tancar en mi mateix, la meva autoestima es va col\u00b7lapsar, no podia deixar de preguntar-me per qu\u00e8 aix\u00f2 m’havia passat a mi.<\/p>\n
Afortunadament, despr\u00e9s de 3 mesos, la meva mare em va donar un dels seus ronyons. Vam fer el trasplantament a Innsbruck, \u00c0ustria. \u00d2bviament, perqu\u00e8 ja no confi\u00e0vem en el sistema sanitari b\u00falgar. L’operaci\u00f3 va ser perfecta i el per\u00edode postoperatori tamb\u00e9. <\/p>\n
2 mesos despr\u00e9s, em vaig veure obligat a tornar a Bulg\u00e0ria perqu\u00e8 no era possible quedar-me a viure a \u00c0ustria.<\/p>\n
Per a la meva gran decepci\u00f3, tan aviat com vaig posar un peu a l’hospital de Bulg\u00e0ria, vaig recordar tots els mals moments, la neglig\u00e8ncia i la rudesa amb qu\u00e8 m’havien tractat. Va ser com si hagu\u00e9s viatjat al passat i hagu\u00e9s acabat en un hospital de la II Guerra Mundial. <\/p>\n
Dit de la manera m\u00e9s amable, estava en xoc, per\u00f2 no tenia cap altra opci\u00f3. Aquest era l’\u00fanic lloc a Bulg\u00e0ria on les persones trasplantades podien acudir per ser ateses. <\/p>\n
No obstant aix\u00f2, nom\u00e9s 5 anys m\u00e9s tard, el meu cos va rebutjar el meu nou rony\u00f3. Al gener de 2013 vaig tornar a la di\u00e0lisi. En aquell moment, la crisi f\u00edsica i el col\u00b7lapse mental van ser m\u00e9s forts que mai. <\/p>\n
Em vaig comen\u00e7ar a culpar per tot, per tots els errors que havia com\u00e8s, per les oportunitats que no havia aprofitat, fins i tot per haver nascut amb aquesta malaltia. Em sentia abatut, trencat. Una vegada m\u00e9s, vaig comen\u00e7ar a buscar algun tipus de salvaci\u00f3 fora de Bulg\u00e0ria. <\/p>\n
Tot aix\u00f2 em va colpejar tan fort que vaig estar a punt de llevar-me la vida.<\/p>\n
Tots els errors, els fracassos i decepcions m’estaven consumint per dins. Vaig caure en una depressi\u00f3. Una severa prolongaci\u00f3 de tristesa i un constant sentiment d’inutilitat. <\/p>\n
Res no m’il\u00b7lusionava, res no em satisfeia. Ni tan sols aquelles coses amb les quals solia gaudir. Em resultava dif\u00edcil fins i tot mirar-me al mirall, estava completament desesperat i cansat, sense motivaci\u00f3 per seguir vivint. Vaig estar a punt de rendir-me. <\/p>\n
Em va costar m\u00e9s de 5 dolorosos anys trobar un lloc on poder anar per rebre un tractament adequat. Buscava informaci\u00f3 constantment, pregava als meus amics i als estranys que m’ajudessin. Havia d’aconseguir diners per poder escapar del pa\u00eds que m’havia condemnat a mort al centre de di\u00e0lisi. <\/p>\n
Per\u00f2 just en el moment de major desesperaci\u00f3, quan creia que no tindria cap oportunitat d’un trasplantament, i que em quedaria ancorat a una m\u00e0quina de di\u00e0lisi per a la resta de la meva vida, alguna cosa inesperada va oc\u00f3rrer i \u00e9s que finalment vaig trobar una manera d’arribar fins aqu\u00ed, a Lleida.<\/p>\n
Aqu\u00ed vaig comen\u00e7ar a lluitar de nou per la meva vida. Les persones aqu\u00ed em van donar molta esperan\u00e7a, han aconseguit posar un somriure a la meva cara de nou, m’han tornat les ganes de viure. Es mostren comprensives i em donen suport en tot el que necessito. <\/p>\n
M’estan ajudant a oblidar aquells records tan foscos i a superar el meu horrible passat. A m\u00e9s, han aconseguit que recuperi la meva autoestima i m’han conven\u00e7ut que m’accepti tal com s\u00f3c. <\/p>\n
Tot aix\u00f2 ho han fet per demostrar-me que tot all\u00f2 amb qu\u00e8 havia estat somiant durant anys era possible i que un dia es compliria.<\/p>\n
Des del fons del meu cor i amb tota la meva \u00e0nima, moltes gr\u00e0cies per l’oportunitat d’una nova i millor vida.<\/p>\n
<\/p>\n
Ivan Stefanov<\/p>\n
Hola em dic Ivan, i vinc d’una petita ciutat de Bulg\u00e0ria.<\/p>\n
Recentment he complert 30 anys, i porto gaireb\u00e9 7 en di\u00e0lisi.<\/p>\n
Al meu pa\u00eds, el sistema sanitari no \u00e9s gens bo. Per aix\u00f2, una persona en la meva situaci\u00f3 no hi pot confiar. <\/p>\n
Quan vaig n\u00e9ixer, els metges no van veure que tenia un problema cong\u00e8nit als meus ronyons i bufeta.<\/p>\n
Temps m\u00e9s tard, quan tenia 4 anys, un dia, sense m\u00e9s, em vaig desmaiar. Els meus pares em van portar a l’hospital local, per\u00f2 els metges els deien que no podien trobar qu\u00e8 em passava. Em van posar antibi\u00f2tics i tot tipus de medicaments durant gaireb\u00e9 un mes. No obstant aix\u00f2, el meu estat de salut no feia m\u00e9s que empitjorar. <\/p>\n
Finalment, van decidir enviar-me a la capital, Sofia. All\u00e0, els hospitals comptaven amb millors equips, professionals i recursos. Quan un nefr\u00f2leg em va examinar, va veure que els meus ronyons estaven plens de l\u00edquid. El panorama era for\u00e7a dolent. Durant els seg\u00fcents dies, van extreure diversos litres d’orina barrejada amb sang i pus dels meus ronyons. Per poder salvar la meva vida van haver de realitzar una operaci\u00f3 complicada, una urostomia. <\/p>\n
<\/p>\n
Llavors amb nom\u00e9s 4 anys, vaig comen\u00e7ar a viure amb l’ur\u00e8ter fora del meu cos, al costat esquerre de l’abdomen. Durant 12 llargs anys, fins que vaig complir els 16. <\/p>\n
Als 8 anys, ja havia passat per 3 operacions importants. La urostomia, l’extracci\u00f3 del rony\u00f3 dret, ja que no funcionava i m’estava causant infeccions constantment, i la tercera cirurgia, va ser un intent fallit de millorar el funcionament del meu rony\u00f3 esquerre. <\/p>\n
Tots aquests anys, estava esperant un miracle, que el meu rony\u00f3 esquerre comenc\u00e9s a funcionar millor, i aix\u00ed poder tornar a posar el meu ur\u00e8ter dins del cos, on realment havia d’estar.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, quan el dia va arribar, les coses van empitjorar. Quan van posar l’ur\u00e8ter al seu lloc, el problema que vaig tenir als 4 anys es va repetir. <\/p>\n
Un any i mig despr\u00e9s d’aix\u00f2, el 2007, vaig entrar en hemodi\u00e0lisi per primera vegada. Va ser horrible, molt dolor\u00f3s i alhora frustrant. Nom\u00e9s tenia 18 anys. El xoc que em va causar tot el proc\u00e9s va ser massa dur d’acceptar. <\/p>\n
Em vaig tancar en mi mateix, la meva autoestima es va col\u00b7lapsar, no podia deixar de preguntar-me per qu\u00e8 aix\u00f2 m’havia passat a mi.<\/p>\n
Afortunadament, despr\u00e9s de 3 mesos, la meva mare em va donar un dels seus ronyons. Vam fer el trasplantament a Innsbruck, \u00c0ustria. \u00d2bviament, perqu\u00e8 ja no confi\u00e0vem en el sistema sanitari b\u00falgar. L’operaci\u00f3 va ser perfecta i el per\u00edode postoperatori tamb\u00e9. <\/p>\n
2 mesos despr\u00e9s, em vaig veure obligat a tornar a Bulg\u00e0ria perqu\u00e8 no era possible quedar-me a viure a \u00c0ustria.<\/p>\n
Per a la meva gran decepci\u00f3, tan aviat com vaig posar un peu a l’hospital de Bulg\u00e0ria, vaig recordar tots els mals moments, la neglig\u00e8ncia i la rudesa amb qu\u00e8 m’havien tractat. Va ser com si hagu\u00e9s viatjat al passat i hagu\u00e9s acabat en un hospital de la II Guerra Mundial. Dit de la manera m\u00e9s amable, estava en xoc, per\u00f2 no tenia cap altra opci\u00f3. Aquest era l’\u00fanic lloc a Bulg\u00e0ria on les persones trasplantades podien acudir per ser ateses. <\/p>\n
No obstant aix\u00f2, nom\u00e9s 5 anys m\u00e9s tard, el meu cos va rebutjar el meu nou rony\u00f3. Al gener de 2013 vaig tornar a la di\u00e0lisi. En aquell moment, la crisi f\u00edsica i el col\u00b7lapse mental van ser m\u00e9s forts que mai. <\/p>\n
Em vaig comen\u00e7ar a culpar per tot, per tots els errors que havia com\u00e8s, per les oportunitats que no havia aprofitat, fins i tot per haver nascut amb aquesta malaltia. Em sentia abatut, trencat. Una vegada m\u00e9s, vaig comen\u00e7ar a buscar algun tipus de salvaci\u00f3 fora de Bulg\u00e0ria. <\/p>\n
Tot aix\u00f2 em va colpejar tan fort que vaig estar a punt de su\u00efcidar-me.<\/p>\n
Tots els errors, els fracassos i decepcions m’estaven consumint per dins. Vaig caure en una depressi\u00f3. Una severa prolongaci\u00f3 de tristesa i un constant sentiment d’inutilitat. <\/p>\n
Res no m’il\u00b7lusionava, res no em satisfeia. Ni tan sols aquelles coses amb les quals solia gaudir. Em resultava dif\u00edcil fins i tot mirar-me al mirall, estava completament desesperat i cansat, sense motivaci\u00f3 per continuar vivint. Vaig estar a punt de rendir-me. <\/p>\n
Em va costar m\u00e9s de 5 dolorosos anys trobar un lloc on poder anar per rebre un tractament adequat. Buscava informaci\u00f3 constantment, pregava als meus amics i als estranys que m’ajudessin. Havia d’aconseguir diners per poder escapar del pa\u00eds que m’havia condemnat a mort al centre de di\u00e0lisi. <\/p>\n
Per\u00f2 just en el moment de major desesperaci\u00f3, quan creia que no tindria cap oportunitat d’un trasplantament, i que em quedaria ancorat a una m\u00e0quina de di\u00e0lisi per a la resta de la meva vida, alguna cosa inesperada va passar i \u00e9s que finalment vaig trobar una manera d’arribar fins aqu\u00ed, a Lleida.<\/p>\n
Aqu\u00ed vaig comen\u00e7ar a lluitar de nou per la meva vida. Les persones aqu\u00ed em van donar molta esperan\u00e7a, han aconseguit posar un somriure a la cara de nou, m’han tornat les ganes de viure. Es mostren comprensives i em donen suport en tot el que necessito. <\/p>\n
M’estan ajudant a oblidar aquells records tan foscos i a superar l’horrible passat. A m\u00e9s, han aconseguit que recuperi la meva autoestima i m’han conven\u00e7ut que m’accepti tal com s\u00f3c. <\/p>\n
Tot aix\u00f2 ho han fet per demostrar-me que tot all\u00f2 amb qu\u00e8 havia estat somiant durant anys era possible i que un dia es compliria. Des del fons del meu cor i amb tota l’\u00e0nima, moltes gr\u00e0cies per l’oportunitat d’una nova i millor vida. <\/p>\n
<\/p>\n
Ivan Stefanov<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hola em dic Ivan, i vinc d’una petita ciutat de Bulg\u00e0ria. Recentment he complert 30 anys, i porto gaireb\u00e9 7 en di\u00e0lisi. Al meu pa\u00eds, el sistema sanitari no \u00e9s gens bo. Per aix\u00f2, una persona en la meva situaci\u00f3 no hi pot confiar. Quan vaig n\u00e9ixer, els metges no van veure que tenia un […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7175,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[110],"tags":[],"class_list":["post-7174","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","entry","has-media","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-horizontal","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7174","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7174"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7174\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7175"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7174"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7174"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7174"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}