![\"despair-513529_640\"](\"https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/despair-513529_640.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Recapitulaci\u00f3 i recerca d’informaci\u00f3 de creences antigues sobre l’origen de les malalties. Abans del segle XIX es creia que les malalties infeccioses eren conseq\u00fc\u00e8ncia de la descomposici\u00f3 del cos en vida, les no infeccioses eren un misteri, i la majoria de les persones no creien que hi hagu\u00e9s relaci\u00f3 entre condicions de vida i salut. Es creia que les persones pobres que estaven malaltes era perqu\u00e8 eren inferiors. Al segle XIX es van eliminar alguns d’aquests conceptes i mites, per\u00f2 en els casos de malalties no contagioses com el c\u00e0ncer, la diabetis o les malalties coron\u00e0ries es van seguir considerant tab\u00fa i misterioses. I fins gaireb\u00e9 les \u00faltimes d\u00e8cades del segle XX no es van poder aportar proves dels or\u00edgens ambientals o del comportament de les malalties no contagioses. <\/p>\n
Avui dia, el panorama que visualitzem respecte a la salut podem agrair-lo a una s\u00e8rie de descobriments importants: la constituci\u00f3 gen\u00e8tica de l’\u00e9sser hum\u00e0, els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics, l’origen de les infeccions amb la possibilitat de prevenir-les i fins i tot reduir-les, i el reconeixement que, canviant comportaments i condicions de vida, es pot millorar significativament la salut.<\/p>\n
Arran d’aquest \u00faltim, descartant factors gen\u00e8tics i sabent que hi ha quatre necessitats b\u00e0siques per mantenir un m\u00ednim de salut: oxigen, calor, aliment i aigua, arribem a la conclusi\u00f3 que la defici\u00e8ncia aliment\u00e0ria afecta directament o indirectament l’estat de salut. Per tant, podr\u00edem parlar de malalties de la pobresa i malalties de la riquesa? Per descomptat que s\u00ed! <\/p>\n
Les malalties provocades per defici\u00e8ncies i riscos de car\u00e0cter natural s\u00f3n, en ess\u00e8ncia, les malalties de la pobresa, que avui afecten una part molt extensa del m\u00f3n en qu\u00e8 vivim, mentre que les malalties provocades per defectes i riscos d’adaptaci\u00f3 s\u00f3n malalties de la riquesa, que, com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels aven\u00e7os i els r\u00e0pids canvis en les condicions de vida i el comportament associat a l’era de la industrialitzaci\u00f3 i del menjar \u201cbrossa\u201d, no han perm\u00e8s a l’\u00e9sser hum\u00e0, segons Thomas Mckeonwn (Els or\u00edgens de les malalties humanes, Barcelona 1990), una adaptaci\u00f3 gen\u00e8tica d’aquesta magnitud.<\/p>\n
Pel que fa a les causes de la malaltia renal, tamb\u00e9 podem parlar de l’exist\u00e8ncia d’una complexa desigualtat entre pa\u00efsos rics i pa\u00efsos pobres. Generalment, les dues causes de malaltia renal cr\u00f2nica en pa\u00efsos rics s\u00f3n: les derivades de malalties comunes com la hipertensi\u00f3, la diabetis, etc., o per causes gen\u00e8tiques. No obstant aix\u00f2, s’alerta d’un lleuger increment degut a complicacions postcirurgia, deshidrataci\u00f3, efectes t\u00f2xics de les drogues, tabaquisme, obesitat, medicaments de contrast radiol\u00f2gic. En pa\u00efsos pobres, incloses les zones tropicals, en canvi, la causa sol venir de malalties comunes que afecten persones joves pr\u00e8viament sanes, com ara diarrees, infeccions comunes degudes a malalties tropicals, picades de serps, medicaments tradicionals o infeccions causades pel VIH\/sida. <\/p>\n
Tot i que als pa\u00efsos desenvolupats, una tercera part del m\u00f3n, vivim en una cursa cont\u00ednua i incansable d’aven\u00e7os m\u00e8dics per millorar la qualitat de vida de les persones i reduir malalties, notem que els riscos de desenvolupar malaltia renal afecten tot tipus d’aspecte socioecon\u00f2mic, des de la pobresa fins a la riquesa, des de la desnutrici\u00f3 fins a l’obesitat, en contextos agraris o industrials, des de nounats fins a la tercera edat. La difer\u00e8ncia rau en l’acc\u00e9s a l’atenci\u00f3 m\u00e8dica i els recursos que cada pa\u00eds inverteix en salut i en educaci\u00f3 per a la salut. La millor prevenci\u00f3 \u00e9s l’educaci\u00f3. <\/p>\n
<\/p>\n
Recapitulando y haciendo b\u00fasqueda de informaci\u00f3n de antiguas creencias sobre el origen de las enfermedades. Antes del siglo XIX se cre\u00eda que las enfermedades infecciosas eran consecuencia de la descomposici\u00f3n del cuerpo en vida, las no infecciosas eran un misterio, y la mayor\u00eda de las personas no cre\u00edan que hubiera relaci\u00f3n entre condiciones de vida y salud. Se cre\u00eda que las personas pobres que estaban enfermas era porque eran inferiores. En el siglo XIX se eliminaron algunos de estos conceptos y mitos, pero en los casos de enfermedades no contagiosas como el c\u00e1ncer, diabetis o enfermedades coronarias se siguieron considerando tab\u00fa y misteriosas. Y hasta casi los \u00faltimos decenios del siglo XX no se pudieron aportar pruebas de los or\u00edgenes ambientales o del comportamiento de las enfermedades no contagiosas. <\/p>\n
Avui dia el panorama que visualitzem respecte a la salut podem agrair-lo a una s\u00e8rie de descobriments importants: la constituci\u00f3 gen\u00e8tica de l\u2019esser hum\u00e0, els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics, l\u2019origen de les infeccions amb la possibilitat de prevenir-les i incl\u00f2s reduir-les, i el reconeixement que canviant comportaments i condicions de vida pot millorar significativament la salut.<\/p>\n
Arran d\u2019aquest \u00faltim, descartant factors gen\u00e8tics i sabent que hi ha quatre necessitats b\u00e0siques per mantenir un m\u00ednim de salut: oxigen, calor, aliment i aigua, arribem a la conclusi\u00f3 que la defici\u00e8ncia aliment\u00e0ria afecta directa o indirectament en l\u2019estat de salut. Per tant, podr\u00edem parlar de malalties de la pobresa<\/em> i malalties de la riquesa<\/em>? I tan que s\u00ed! <\/p>\n Les malalties provocades per defici\u00e8ncies i riscos de car\u00e0cter natural s\u00f3n en ess\u00e8ncia les malalties de la pobresa, que avui afecten a una part molt extensa del m\u00f3n que vivim, mentre que les malalties provocades per defectes i riscos d\u2019adaptaci\u00f3 s\u00f3n malalties de la riquesa, que com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels aven\u00e7os i els r\u00e0pids canvis en les condicions de vida i el comportament associat a la era de la industrialitzaci\u00f3 i del menjar \u201dbasura\u201d<\/em> no ha perm\u00e8s al esser hum\u00e0, segons Thomas Mckeonwn (Los origenes de las enfermedades humanes, Barcelona 1990), una adaptaci\u00f3 gen\u00e8tica d\u2019aquesta magnitud.<\/p>\n Pel que fa a les causes de la malaltia renal tamb\u00e9 podem parlar de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una complexa desigualtat entre pa\u00efsos rics i pa\u00efsos pobres. Generalment les dues causes de malaltia renal cr\u00f2nica en pa\u00efsos rics s\u00f3n: les derivades de malalties comuns com hipertensi\u00f3 , diabetis, etc., o per causes gen\u00e8tiques. No obstant aix\u00f2, s\u2019alerta un lleuger increment degut a complicacions post cirurgia, deshidrataci\u00f3, efectes t\u00f2xics de les drogues, tabaquisme, obesitat, medicaments de contrast radiol\u00f2gic. En pa\u00efsos pobres incloses les zones tropicals, en canvi, la causa sol venir de malalties comuns que afecten a persones joves pr\u00e8viament sanes, com per exemple diarrees, infeccions comuns degudes a malalties tropicals, picades de serps, medicaments tradicionals o infeccions causades pel VHI\/sida. <\/p>\n Tot i que en els pa\u00efsos desenvolupats, una tercera part del m\u00f3n, vivim en una cursa continua i incansable d\u2019aven\u00e7os m\u00e8dics per millorar la qualitat de vida de les persones i reduir malalties, notem que els riscos a desenvolupar malaltia renal afecten a tot tipus d\u2019aspecte socioecon\u00f2mic, des de la pobresa fins la riquesa, des de la desnutrici\u00f3 fins l\u2019obesitat, en contextos agraris fins a post industrials, des de recent nascuts fins a la tercera edat. La difer\u00e8ncia radica en l\u2019acc\u00e9s a l\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica i als recursos que cada pa\u00eds inverteix en salut i en educaci\u00f3 per la salut. La millor prevenci\u00f3 \u00e9s l\u2019educaci\u00f3. <\/p>\n Recapitulaci\u00f3 i recerca d’informaci\u00f3 de creences antigues sobre l’origen de les malalties. Abans del segle XIX es creia que les malalties infeccioses eren conseq\u00fc\u00e8ncia de la descomposici\u00f3 del cos en vida, les no infeccioses eren un misteri, i la majoria de les persones no creien que hi hagu\u00e9s relaci\u00f3 entre condicions de vida i salut. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[110],"tags":[],"class_list":["post-7131","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","entry","has-media","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-horizontal","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7131","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7131"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7131\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7132"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7131"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7131"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7131"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Cristina Pu\u00f1et, treballadora social<\/em><\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"