{"id":7127,"date":"2018-05-31T11:19:29","date_gmt":"2018-05-31T11:19:29","guid":{"rendered":"https:\/\/fjarno.org\/una-paraula-depressiva\/"},"modified":"2018-05-31T11:19:29","modified_gmt":"2018-05-31T11:19:29","slug":"una-paraula-depressiva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/una-paraula-depressiva\/","title":{"rendered":"UNA PARAULA DEPRESSIVA"},"content":{"rendered":"

\u201cParaula\u201d ve del llat\u00ed par\u00e0bola<\/em>, -para (al marge de) i -bole (idea de llan\u00e7ar), que significa comparar. Comparem? Constantment, ho fem per buscar semblances i difer\u00e8ncies que ens permeten poder configurar la nostra realitat… som perqu\u00e8 deixem de ser i ens assemblem a. S\u00f3n les paraules les que donen resposta a qui som, fins i tot abans de n\u00e9ixer en l’ideal dels nostres pares, ens donen ja un nom i uns desitjos que esperen veure complerts en nosaltres, som abans de tenir cos, estant presents a trav\u00e9s del llenguatge. <\/p>\n

Tenen un efecte modelador, com el ceramista que a trav\u00e9s de les seves mans d\u00f3na sentit a les seves figures, fins i tot per a elles mateixes en un proc\u00e9s de deconstrucci\u00f3 on veurem que a partir de l’arrel d’una paraula podem arribar a nivells molt m\u00e9s profunds del que mostra la superf\u00edcie, podent con\u00e8ixer aix\u00ed el poder que tenen les paraules tant a nivell conscient com inconscient.<\/p>\n

 <\/p>\n

Fem aquest exercici amb la paraula \u201cDepressi\u00f3\u201d per con\u00e8ixer les diferents capes d’una realitat que malauradament acompanya moltes persones amb malaltia renal. DEPRESSI\u00d3<\/strong> Sol ser un dels trastorns mentals m\u00e9s habituals en persones amb malaltia renal, sobretot en casos que han estat trasplantats al cap d’un any i\/o davant d’un possible rebuig de l’\u00f2rgan trasplantat. Quant sabem de la depressi\u00f3? Des de fa anys, ha estat una de les malalties mentals m\u00e9s recurrents en els temes de conversa arribant en ocasions a un punt de banalitzaci\u00f3 del seu \u00fas que fins i tot parlem de graus de depressi\u00f3 (poc o molt). Ens trobem en un dualisme de les paraules, una dicotomitzaci\u00f3 del nostre llenguatge de com definim la realitat per comparaci\u00f3, en aquest cas per antagonistes com \u00e9s l’eix salut-malaltia, on salut \u00e9s l’abs\u00e8ncia de la malaltia. No obstant aix\u00f2, el concepte de salut \u00e9s multidimensional perqu\u00e8 som \u00e9ssers biopsicosocials i en la g\u00e8nesi de la nostra conducta, sigui \u201cnormal\u201d o \u201canormal\u201d, intervenen factors biol\u00f2gics, psicol\u00f2gics i socials. Cadascun de nosaltres t\u00e9 simult\u00e0niament aspectes sans i malalts i en aquest ideal de salut, a tota pertorbaci\u00f3 li donem la categoria de malaltia, com en el cas de la depressi\u00f3. DE<\/strong>PRESSI\u00d3<\/strong> Cap a on? a una disminuci\u00f3 de l’amor propi (empobriment del jo), \u00e9s a dir, retrets i acusacions a un mateix on la persona passa de ser subjecte a objecte castigant-se a si mateixa. Per qu\u00e8? es produeix una p\u00e8rdua de l’objecte estimat, no \u00e9s que aquest objecte hagi mort sin\u00f3 que ha estat oblidat de la nostra part conscient, produint-se aix\u00ed una p\u00e8rdua inconscient. La persona passa a ser un DE<\/strong>P<\/strong>R<\/strong>E<\/strong>SSI<\/strong>\u00d3<\/strong>N<\/strong> Subordinada a la seva pr\u00f2pia covardia moral rebutjant el desig desentenent-se del seu propi inconscient, \u00e9s a dir, la persona tindria com a recurs la depressi\u00f3 per no afrontar el risc del desig per ser incapa\u00e7 de recon\u00e8ixer-lo. Veiem com la paraula depressi\u00f3 ens ha guiat a trav\u00e9s de l’article, la seva deconstrucci\u00f3 ha perm\u00e8s la descripci\u00f3 d’una realitat en la qual l’inconscient necessita tornar a ser anomenat. En donar-li l’esquena, la persona es troba incompleta faltant-li l’element del desig sent aquest el millor remei contra la depressi\u00f3, aix\u00f2 ens porta a l’\u00faltima paraula del nostre cam\u00ed: MELANCOLIA<\/strong> Paraula que en la psicoan\u00e0lisi se substitueix per depressi\u00f3 mantenint l’estat patol\u00f2gic, a difer\u00e8ncia del dol. <\/p>\n

Tornem a fer un \u00faltim acte de transformaci\u00f3 amb la paraula. Qu\u00e8 tenim? M<\/strong>ELANCO<\/strong>LIA Definici\u00f3 d’una persona incompleta faltant-li algun element necessari per estar acabat o complet. Aix\u00f2 ens porta a les veritables protagonistes del nostre viatge, les persones amb malaltia renal les quals s’enfronten a una doble p\u00e8rdua tant a nivell psicol\u00f2gic<\/g> com f\u00edsic<\/g>. Quan parlem de persones que han estat trasplantades re<\/strong>nalment<\/strong> podr\u00edem estar parlant de dos moments crucials, un \u00e9s a l’any d’haver estat trasplantats on la probabilitat de presentar diferents trastorns mentals \u00e9s major, entre ells es troba la depressi\u00f3\/melancolia sent la m\u00e9s comuna i un segon moment que \u00e9s en el possible rebuig de l’\u00f2rgan trasplantat afectant tamb\u00e9 al benestar psicol\u00f2gic de la persona. Aquest mirall transl\u00facid -on la persona en un principi veia el seu propi reflex, havent-hi un lloc m\u00e9s definit per al desig inconscient- ara s’ha tornat opac. La persona en un primer moment, es veia on no estava (no-lloc), sent una ombra que li donava la seva pr\u00f2pia visibilitat. Ara aquest no-lloc s’ha convertit en un desert, on la frustraci\u00f3 per discernir alguna cosa del propi desig, es converteix en retrets cap a si mateix. <\/p>\n

V\u00edctor Cabrerizo Puyalto, Estudiant de psicologia.<\/em><\/h6>\n

 <\/p>\n

\u201cNo es tracta \u00fanicament de qui perdem sin\u00f3 de qu\u00e8 perdem<\/em>\u201d<\/p>\n

Jacques Lacan<\/p>\n

Bibliografia<\/h1>\n
    \n
  • Bernal, H.A. (2009). Les estructures cl\u00edniques en la psicoan\u00e0lisi lacaniana. Revista electr\u00f2nica de Psicologia Social FUNLAM (18)<\/em>, p.2-6.<\/li>\n
  • Blasco, J.M. (1992). L’estadi del mirall: Introducci\u00f3 a la teoria del jo en Lacan<\/em>. Espai Psicoanal\u00edtic de Barcelona. <\/li>\n
  • Echeverr\u00eda, C. (2004). Melancolia: un obstacle al desig. Treball de tesi en Cl\u00ednica Psicoanal\u00edtica<\/g>. UOC: Espanya. <\/li>\n
  • Freud, S. (1917). Dol i Melancolia. Amorrortu<\/em>, Bs. Aires, 1986. <\/li>\n
  • Guerrero, C. i Gallardo, R. (2013). Conceptualitzaci\u00f3 de la malaltia renal i el trasplantament. Psicologia i Salut<\/em> vol. 23 (1), p.113-119. <\/li>\n
  • Murillo, M. (desconegut). La hip\u00f2tesi dels tres registres-simb\u00f2lic, imaginari, real en l’ensenyament de Lacan. Facultat de psicologia-UBA, (XVIII)<\/em>, 123-132. <\/li>\n
  • Peskin, P. (2009). El jo, l’objecte i l’altre. Revista Uruguaiana de Psicoan\u00e0lisi, 108<\/em>, 67-89. <\/li>\n
  • Rivarola, P. (2018). Introducci\u00f3 a la teoria psicoanal\u00edtica<\/em>. UOC. <\/li>\n
  • Sierra, M.A. (2004). Psique: sobre l’estatus de la psicopatia en psicoan\u00e0lisi. Butllet\u00ed cient\u00edfic Sapiens Research, 4 (1)<\/em>, 21-25. <\/li>\n<\/ul>\n

    \u00b7 Villalba, L. (2010). Tractament dels trastorns depressius des d’una perspectiva psicodin\u00e0mica. Psiquiatria i Psicoan\u00e0lisi, 74 (2)<\/em>, 169-178. <\/p>\n

    <\/strong><\/p>\n

    <\/strong>\u201cParaula\u201d ve del llat\u00ed par\u00e0bola, -per (al marge de) i -bole (idea de llan\u00e7ar), que significa comparar. Comparem? Constantment, ho fem per buscar semblances i difer\u00e8ncies que ens permet poder configurar la nostra realitat… som perqu\u00e8 vam deixar de ser i ens assemblem a. S\u00f3n les paraules les que donen resposta als que som, fins i tot abans de n\u00e9ixer en l’ideal dels nostres pares ens donen ja un nom i uns desitjos que esperen veure complerts en nosaltres, som abans de tenir cos estant presents a trav\u00e9s del llenguatge. <\/p>\n

    Tenen un efecte modelador, com el ceramista que a trav\u00e9s de les seves mans d\u00f3na sentit a les seves figures, inclusivament per a elles mateixes en un proc\u00e9s de deconstrucci\u00f3 on veurem que a partir de l’arrel d’una paraula podem arribar a nivells molt m\u00e9s profunds del que mostra la superf\u00edcie podent con\u00e8ixer aix\u00ed el poder que tenen les paraules tant a nivell conscient com inconscient.<\/p>\n

     <\/p>\n

    Fem aquest exercici amb la paraula \u201cDepressi\u00f3\u201d per con\u00e8ixer les diferents capes d’una realitat que malauradament acompanya a moltes persones amb la malaltia renal. DEPRESSI\u00d3<\/strong> sol ser un dels trastorns mentals m\u00e9s habituals en persones amb malaltia renal, sobretot en casos que han estat trasplantades al cap d’un any i\/o davant d’un possible rebuig de l’\u00f2rgan trasplantat. Quant sabem de la depressi\u00f3? Des de fa anys, ha estat un dels trastorns mentals m\u00e9s recurrents en els temes de conversa arribant en ocasions a un punt de banalitzaci\u00f3 del seu \u00fas que fins i tot parlem de grau de depressi\u00f3 (poc o molt). Ens trobem en un dualisme de les paraules, una dicotomitzaci\u00f3 del nostre llenguatge de com definim la realitat per comparaci\u00f3, en aquest cas per antagonismes com \u00e9s l’eix salut-malaltia, on salut \u00e9s l’abs\u00e8ncia de la malaltia. No obstant aix\u00f2, el concepte de salut \u00e9s multidimensional perqu\u00e8 som \u00e9ssers biopsicosocials i en la g\u00e8nesi de la nostra conducta, sigui \u201cnormal\u201d o \u201canormal\u201d, intervenen factors biol\u00f2gics, psicol\u00f2gics i socials. Cada un de nosaltres t\u00e9 simult\u00e0niament aspectes sans i malalts i en aquest ideal de salut a tota pertorbaci\u00f3 li donem la categoria de malaltia com en el cas de la depressi\u00f3. DEPRESSI\u00d3<\/strong> Cap a on? A una disminuci\u00f3 de l’amor propi (empobriment del jo), \u00e9s a dir, retrets i acusacions a un mateix on la persona passa de ser subjecte a objecte castigant-se a si mateix. Per qu\u00e8? Es produeix una p\u00e8rdua de l’objecte estimat, no \u00e9s que aquest objecte s’hagi mort sin\u00f3 que ha estat oblidat de la nostra part conscient, produint-se aix\u00ed una p\u00e8rdua inconscient. La persona passa a ser un DE<\/strong>P<\/strong>R<\/strong>E<\/strong>SSI<\/strong>\u00d3<\/strong> subordinat a la seva pr\u00f2pia covardia moral rebutjant el desig desentenent-se del seu propi inconscient, \u00e9s a dir, la persona tindria com a recurs la depressi\u00f3 per no afrontar el risc del desig per ser incapa\u00e7 de recon\u00e8ixer-ho. Veiem com la paraula depressi\u00f3 ens ha guiat a trav\u00e9s de l’article, la seva deconstrucci\u00f3 ha perm\u00e8s la descripci\u00f3 d’una realitat en qu\u00e8 l’inconscient necessita tornar a ser nomenat. En donar-li l’esquena, la persona es troba incompleta faltant-li l’element del desig sent aquest el millor remei contra la depressi\u00f3, aix\u00f2 ens porta a l’\u00faltima paraula del nostre cam\u00ed. MELANCOLIA<\/strong> Paraula que en la psicoan\u00e0lisi se substitueix per depressi\u00f3 mantenint l’estat patol\u00f2gic, a difer\u00e8ncia del dol. Tornem a fer un \u00faltim acte de transformaci\u00f3 amb la paraula. Qu\u00e8 tenim? M<\/strong>EL<\/strong>ANCO<\/strong>LIA<\/strong> Definici\u00f3 d’una persona incompleta faltant-li algun element necessari per estar acabat o complet. Aix\u00f2 ens porta a les veritables protagonistes de la malaltia renal les quals s’enfronten a una doble p\u00e8rdua, tant a nivell psicol\u00f2gic<\/strong> com f\u00edsic<\/strong>. Quan parlem de persones que han estat trasplantades re<\/strong>n<\/strong>alment<\/strong> podr\u00edem estar parlant de dos moments crucials, un \u00e9s l’any d’haver estat trasplantats on la probabilitat de presentar diferents trastorns mentals \u00e9s m\u00e9s gran, entre ells es troba la depressi\u00f3\/melancolia sent la m\u00e9s comuna i un segon moment que \u00e9s al possible rebuig de l’\u00f2rgan trasplantat afectant tamb\u00e9 al benestar psicol\u00f2gic de la persona. Aquest mirall transl\u00facid -on la persona al principi veia el seu propi reflex, havent-hi un lloc m\u00e9s definit per al desig inconscient- ara s’ha tornat opac. La persona en un primer moment, es veia on no estava (no-lloc), sent una ombra que li donava la seva pr\u00f2pia visibilitat. Ara aquest no-lloc s’ha convertit en un desert, on la frustraci\u00f3 per discernir alguna cosa del propi desig, es converteix en retrets cap a si mateix. <\/p>\n

    V\u00edctor Cabrerizo, Estudiant de psicologia.<\/em><\/h6>\n

     <\/p>\n

    \u201cNo es tracta \u00fanicament de qui perdem sin\u00f3 de qu\u00e8 perdem<\/em>\u201d<\/p>\n

    Jacques Lacan<\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    Bibliografia<\/h1>\n

     <\/p>\n

      \n
    • Bernal, H.A. (2009). Les estructures cl\u00edniques en la psicoan\u00e0lisi lacaniana. Revista electr\u00f2nica de Psicologia Social FUNLAM (18)<\/em>, p.2-6.<\/li>\n
    • Blasco, J.M. (1992). L’estadi del mirall: Introducci\u00f3 a la teoria del jo en Lacan<\/em>. Espai Psicoanal\u00edtic de Barcelona. <\/li>\n
    • Echeverr\u00eda, C. (2004). Melancolia: un obstacle al desig. Treball de tesi en Cl\u00ednica Psicoanal\u00edtica<\/em>. UOC: Espanya. <\/li>\n
    • Freud, S. (1917). Dol i Melancolia. Amorrortu<\/em>, Bs. Aires, 1986. <\/li>\n
    • Guerrero, C. i Gallardo, R. (2013). Conceptualitzaci\u00f3 de la malaltia renal i el trasplantament. Psicologia i Salut<\/em> vol. 23 (1), p.113-119. <\/li>\n
    • Murillo, M. (desconegut). La hip\u00f2tesi dels tres registres-simb\u00f2lic, imaginari, real en l’ensenyament de Lacan. Facultat de psicologia-UBA, (XVIII)<\/em>, 123-132. <\/li>\n
    • Peskin, P. (2009). El jo, l’objecte i l’altre. Revista Uruguaiana de Psicoan\u00e0lisi, 108<\/em>, 67-89. <\/li>\n
    • Rivarola, P. (2018). Introducci\u00f3 a la teoria psicoanal\u00edtica<\/em>. UOC. <\/li>\n
    • Sierra, M.A. (2004). Psique: sobre l’estatus de la psicopatia en psicoan\u00e0lisi. Butllet\u00ed cient\u00edfic Sapiens Research, 4 (1)<\/em>, 21-25. <\/li>\n<\/ul>\n

      \u00b7 Villalba, L. (2010). Tractament dels trastorns depressius des d’una perspectiva psicodin\u00e0mica. Psiquiatria i Psicoan\u00e0lisi, 74 (2)<\/em>, 169-178. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      \u201cParaula\u201d ve del llat\u00ed par\u00e0bola, -para (al marge de) i -bole (idea de llan\u00e7ar), que significa comparar. Comparem? Constantment, ho fem per buscar semblances i difer\u00e8ncies que ens permeten poder configurar la nostra realitat… som perqu\u00e8 deixem de ser i ens assemblem a. S\u00f3n les paraules les que donen resposta a qui som, fins i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7128,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[110],"tags":[],"class_list":["post-7127","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","entry","has-media","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-horizontal","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7127","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7127"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7127\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7128"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7127"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7127"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7127"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}