![\"5323088130_def9c83f30_o\"](\"https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/5323088130_def9c83f30_o-290x290.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La insufici\u00e8ncia renal severa <\/strong>presenta dos<\/strong> \u00fanics tractaments<\/strong>. En primer lloc, la di\u00e0lisi<\/strong>, un tractament substitutiu del rony\u00f3 el qual sol ser descrit pels pacients com a feixuc<\/strong>[1]<\/a>. Aquest tractament pot constar de fins a 12 hores\/setmana, depenent de si es tracta d’Hemodi\u00e0lisi o Di\u00e0lisi Peritoneal. En segon lloc, el <\/p>\n D’aquesta manera, sembla que el trasplantament<\/strong> \u00e9s aquella alternativa ideal i funcional<\/strong> que tot pacient voldria. No obstant aix\u00f2<\/strong>, la realitat \u00e9s que alguns pacients decideixen sortir de la llista d’espera per a trasplantament entre altres coses per la perillositat<\/strong> d’un rebuig<\/strong> hiperagut (uns minuts despr\u00e9s d’incorporar el nou rony\u00f3), agut (durant els tres o set dies consecutius a l’operaci\u00f3), cel\u00b7lular agut (el m\u00e9s com\u00fa, el qual s’efectua durant els tres primers mesos despr\u00e9s del trasplantament) on apareixen episodis de rebuig de lleus a moderats. Finalment, es pot donar lloc al rebuig cr\u00f2nic<\/strong>, en el qual es produeixen canvis permanents del teixit renal[2]<\/a>. <\/p>\n <\/p>\n S\u00f3n diversos els articles m\u00e8dics publicats a la premsa espanyola on s’analitza i s’afirma que es desconeix gran part del que provoca el rebuig d’un trasplantament[3]<\/a>. Segons el III Congr\u00e9s de la Societat Espanyola de Trasplantament de l’any 2014, existeix un 25%<\/strong> de probabilitats de rebutjar un trasplantament renal<\/strong>[4]<\/a>. <\/p>\n Segons la Guia de Recomanacions de la Societat Espanyola de Nefrologia i de l’Organitzaci\u00f3 Nacional de Trasplantaments sobre trasplantament renal de donant viu (2010), \u201c<\/em>el benestar psicol\u00f2gic tamb\u00e9 est\u00e0 unit a tenir un trasplantament renal funcional\u201d.<\/p>\n Dos estudis realitzats a la Universitat de Sevilla el 2004[5]<\/a> i el 2007[6]<\/a>, van detectar que persones trasplantades de fetge, cor i rony\u00f3 van presentar els seg\u00fcents trastorns durant 1 any despr\u00e9s de l’operaci\u00f3:<\/p>\n <\/p>\n Aix\u00ed doncs, sent que el trasplantament no \u00e9s una operaci\u00f3 amb un \u00e8xit assegurat i sostingut en el temps, sin\u00f3 que encara dep\u00e8n de variables desconegudes<\/strong> i la persona trasplantada ha de seguir amb un tractament m\u00e8dic constant, considerem que s\u00f3n factors estressants<\/strong> suficients que requereixen investigaci\u00f3 i intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica professional.<\/p>\n <\/p>\n \u00c9s per aix\u00f2 que neix PSICOTRANSPLANT<\/strong>, un estudi l’objectiu del qual \u00e9s detectar els factors psicol\u00f2gics<\/strong> i socials<\/strong> que faciliten i obstaculitzen l’\u00e8xit<\/strong> i el rebuig<\/strong> en un trasplantament renal<\/strong>. D’aquesta manera es podr\u00e0 oferir una atenci\u00f3<\/strong> i recomanacions m\u00e9s especialitzades<\/strong> i per tant, m\u00e9s efectives<\/strong>. <\/p>\n <\/p>\n T’hi apuntes?<\/p>\n <\/p>\n Esther Jim\u00e9nez Garriga, Psic\u00f2loga psicoanalista.<\/em><\/p>\n <\/p>\n [1]<\/a> Jim\u00e9nez, E. (2017). SUMEM. Detecci\u00f3, prevenci\u00f3 i intervenci\u00f3 de necessitats psicol\u00f2giques, m\u00e8diques i socials. Lleida, Esp. Fundaci\u00f3 Renal Jaume Arn\u00f3. <\/p>\n [2]<\/a> International Transplant Nurses Society (2007). Gu\u00eda para el cuidado de su salud despu\u00e9s del trasplante de ri\u00f1\u00f3n. EEUU. Astellas Pharma US. Inc. <\/p>\n [3]<\/a> L\u00f3pez, \u00c1ngeles. (1 de novembre del 2007). D\u00f3nde comienza el rechazo del ri\u00f1\u00f3n trasplantado. El mundo SALUD, versi\u00f3 en l\u00ednia.<\/em><\/p>\n [4]<\/a> Europa Press (2014). Uno de cada cuatro trasplantes de ri\u00f1\u00f3n se pierde debido al rechazo por anticuerpos. Val\u00e8ncia: Infosalus. Recuperat de http:\/\/www.infosalus.com\/salud-investigacion\/noticia-cada-cuatro-trasplantes-rinon-pierde-debido-rechazo-anticuerpos-20140610122514.html <\/p>\n [5]<\/a> P\u00e9rez San Gregorio, Mar\u00eda \u00c1ngeles. Mart\u00edn Rodr\u00edguez, Agust\u00edn. Gal\u00e1n Rodr\u00edguez, Antonio. (2005)<\/p>\n PROBLEMES PSICOL\u00d2G<\/em>I<\/em>CS ASSOCIATS AL TRASPLANTAMENT D’\u00d2<\/em>RGANS International Journal of Clinical and Health Psychology, gener, an<\/em>y\/vol. 5, n\u00fa<\/em>m<\/em>ero 001 Associaci<\/em>\u00f3<\/em> Espan<\/em>y<\/em>ola de Psicologi<\/em>a<\/em> Conductual (AEPC). Granada, Espan<\/em>ya<\/em>. <\/em>pp. 99-114<\/em><\/p>\n [6]<\/a> P\u00e9rez San Gregorio, M\u00aa A., Mart\u00edn Rodr\u00edguez, A., i Gal\u00e1n Rodr\u00edguez, A. (2007). Symptoms of anxiety and depression in different stages of organ transplant. International Journal of Clinical and Health Psychology<\/em>, Vol. 7 (3), pp. 633-639.[:ca] La insufici\u00e8ncia renal severa <\/strong>presenta dos<\/strong> \u00fanics tractaments<\/strong>. En primer lloc, la di\u00e0lisi<\/strong>, un tractament substitutiu del rony\u00f3 el qual sol ser freq\u00fcentment descrit com a feixuc<\/strong>[1]<\/a>. Aquest tractament pot arribar a les 12 hores a la setmana, depenent de si es tracta d’Hemodi\u00e0lisi o Di\u00e0lisi Peritoneal. En segon lloc, el trasplantament<\/strong>, l’\u00fanica alternativa que pot aportar al pacient una millora real en la qualitat de vida, ja que implicaria un abandonament del tractament per di\u00e0lisi, i permetria en un temps prudencial, una recuperaci\u00f3 dels h\u00e0bits anteriors a la p\u00e8rdua de la funci\u00f3 renal. Sempre amb un control m\u00e8dic constant. <\/p>\n <\/p>\n D’aquesta manera, sembla que el trasplantament<\/strong> \u00e9s aquella alternativa ideal i funcional<\/strong> que tot pacient voldria. No obstant aix\u00f2<\/strong>, la realitat \u00e9s que alguns pacients decideixen sortir de la llista d’espera per a un trasplantament entre d’altres coses per la perillositat<\/strong> d’un rebuig<\/strong> hiperagut (uns minuts despr\u00e9s d’incorporar el nou rony\u00f3), agut (durant els tres o set dies consecutius a l’operaci\u00f3), cel\u00b7lular agut (el m\u00e9s com\u00fa, el qual s’efectua durant els tres primers mesos despr\u00e9s del trasplantament) on apareixen episodis de rebuig de lleus a moderats. Finalment, es pot donar lloc al rebuig cr\u00f2nic<\/strong>, en el qual es produeixen canvis permanents del teixit renal[2]<\/a>. <\/p>\n <\/p>\n S\u00f3n diversos els articles m\u00e8dics publicats a la premsa espanyola on s’analitza i s’afirma que es desconeix gran part del que provoca el rebuig d’un trasplantament[3]<\/a>. Segons el III Congr\u00e9s de la Societat Espanyola de Trasplantament de l’any 2014, existeix un 25%<\/strong> de probabilitats de rebutjar un trasplantament renal<\/strong>[4]<\/a>. <\/p>\n Segons la Guia de Recomanacions de la Societat Espan<\/em>yola de Nefrolog<\/em>i<\/em>a i de l’Organitzaci\u00f3 Nacional de Trasplantaments sobre trasplantament renal de donant viu (<\/em>2010<\/em>), \u201c<\/em>el benestar psicol\u00f2gic tamb\u00e9 est\u00e0 unit a tenir un trasplantament renal funcionant\u201d.<\/p>\n Dos estudis realitzats a la Universitat de Sevilla el 2004[5]<\/a> i el 2007[6]<\/a>, van detectar que persones trasplantades de fetge, cor i rony\u00f3 presentaven els seg\u00fcents trastorns durant 1 any despr\u00e9s de l’operaci\u00f3:<\/p>\n <\/p>\n At\u00e8s que el trasplantament no \u00e9s una operaci\u00f3 amb un \u00e8xit assegurat i perllongat en el temps, sin\u00f3 que encara dep\u00e8n de variables desconegudes i la persona segueix amb un tractament m\u00e8dic constant, considerem que s\u00f3n factors estressants suficients que requereixen investigaci\u00f3 i intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica professional.<\/p>\n \u00c9s per aix\u00f2 que neix PSICOTRANSPLANT<\/strong>, un estudi l’objectiu del qual \u00e9s detectar quins factors psicol\u00f2gics<\/strong> i socials<\/strong> faciliten i obstaculitzen l’\u00e8xit<\/strong> i el rebuig<\/strong> en un trasplantament renal<\/strong>. D’aquesta manera, es podr\u00e0 oferir una atenci\u00f3<\/strong> i recomanacions m\u00e9s especialitzades i per tant, efectives<\/strong>. <\/p>\n <\/p>\n T’hi apuntes?<\/p>\n <\/p>\n Esther Jim\u00e9nez Garriga, Psic\u00f2loga psicoanalista.<\/em><\/p>\n [1]<\/a> Jim\u00e9nez, E. (2017). SUMEM. Detecci\u00f3, prevenci\u00f3 i intervenci\u00f3 de necessitats psicol\u00f2giques, m\u00e8diques i socials. Lleida, Esp. Fundaci\u00f3 Renal Jaume Arn\u00f3. <\/p>\n [2]<\/a> International Transplant Nurses Society (2007). Gu\u00eda para el cuidado de su salud despu\u00e9s del trasplante de ri\u00f1\u00f3n. EEUU. Astellas Pharma US. Inc. <\/p>\n [3]<\/a> L\u00f3pez, \u00c1ngeles. (1 de novembre del 2007). D\u00f3nde comienza el rechazo del ri\u00f1\u00f3n trasplantado. El mundo SALUD, versi\u00f3 en l\u00ednia.<\/em><\/p>\n [4]<\/a> Europa Press (2014). Uno de cada cuatro trasplantes de ri\u00f1\u00f3n se pierde debido al rechazo por anticuerpos. Val\u00e8ncia: Infosalus. Recuperat de http:\/\/www.infosalus.com\/salud-investigacion\/noticia-cada-cuatro-trasplantes-rinon-pierde-debido-rechazo-anticuerpos-20140610122514.html <\/p>\n\n
![\"1\"](\"https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/1-212x300.png\")
<\/p>\n<\/p>\n\n
<\/p>\n