![\"20170319](\"https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/20170319-45428-1-290x290.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Em dic Ra\u00fcl i em faltava una setmana per fer els 20 quan em van diagnosticar la malaltia.
\nVaig anar al metge de cap\u00e7alera perqu\u00e8 em sentia estrany i vaig decidir fer-me unes an\u00e0lisis. Quan vaig anar a recollir els resultats una setmana m\u00e9s tard, el metge em va derivar a urg\u00e8ncies. Els meus pares i jo pens\u00e0vem que es tractaria d’alguna cosa de poca import\u00e0ncia, que em curaria r\u00e0pid i ja, doncs mai havia anat al metge per alguna cosa que no fos un refredat. Per\u00f2 ens equivoc\u00e0vem. Aquella va ser una de les setmanes m\u00e9s dures de la meva vida. Anal\u00edtiques, bi\u00f2psies, incertesa…
\nDespr\u00e9s d’uns dies ingressat, vam obtenir el diagn\u00f2stic i vaig iniciar el tractament, que seria llarg i dur.
\nLa meva vida va canviar. En aquell moment estava considerant tornar a estudiar despr\u00e9s d’una \u00e8poca de rebel\u00b7lia. Vaig passar de ser molt actiu a ser sedentari pels efectes secundaris de la medicaci\u00f3 i les pr\u00f2pies limitacions de la malaltia. Com podia un noi com jo, esportista i saludable, trobar-se en aquesta situaci\u00f3?
\nVaig trigar anys a acceptar la situaci\u00f3 i recon\u00e8ixer que all\u00f2 m’acompanyaria per sempre. Vaig intentar recuperar la \u201cnormalitat\u201d, iniciar nous projectes formatius per consolidar el futur, per\u00f2 al principi va ser dur. Perdia moltes classes per tenir cites freq\u00fcents amb el metge, o senzillament perqu\u00e8 no em trobava b\u00e9. Per\u00f2 a poc a poc aquella situaci\u00f3 va anar millorant, la medicaci\u00f3 no era tan forta ni els efectes secundaris tan adversos.
\nAmb el temps vaig aconseguir fer-me a la idea que la malaltia havia vingut per quedar-se, i que de mi depenia assimilar-ho o romandre a la fosca cova del des\u00e0nim que m’impedia ser tot el que jo havia estat abans. Vaig entendre que nom\u00e9s hi ha dues opcions, adaptar-se o rendir-se, i la segona no m’agradava. Vaig intentar entrenar la ment i concentrar-me en aspectes positius, com la gent que m’ha envoltat i que segueix aqu\u00ed, per al que faci falta. Tamb\u00e9 vaig haver d’adaptar la dieta i la manera de practicar exercici f\u00edsic, sobretot en comen\u00e7ar la di\u00e0lisi.
\nNo podia practicar el tipus d’esport al qual estava acostumat, aix\u00ed que vaig haver de buscar una alternativa que s’adapt\u00e9s a les meves necessitats. Aix\u00ed va ser com vaig descobrir el meravell\u00f3s m\u00f3n del Tir amb Arc, esport amb el qual em vaig trobar per casualitat i avui \u00e9s la meva passi\u00f3. Gr\u00e0cies al Tir amb Arc he pogut retrobar-me a mi mateix, li dec molt\u00edssim.
\nMai vaig deixar de treballar, perqu\u00e8 at\u00e8s que la naturalesa del meu treball m’ho permetia, vaig preferir mantenir-me ocupat, m’ajudava sentir-me \u00fatil. I aix\u00f2 \u00e9s una cosa que recomano, mantenir la ment ocupada, perqu\u00e8 encara que estiguis malalt, es poden emprendre nous projectes i aconseguir grans coses. <\/p>\n
El meu consell \u00e9s no esperar la trucada. Tot i que \u00e9s normal impacientar-se i tenim dret a passar mals moments i alguna enrabiada, \u00e9s millor aprendre a viure cada dia amb el que porti. Com sempre, la trucada arriba quan menys l’esperis.
\nEn el meu cas va ser un dijous 3 de gener, en plenes festes nadalenques de 2013. Eren les nou del vespre i em disposava a fer la passada de di\u00e0lisi peritoneal, com cada dia, tres vegades al dia des de feia m\u00e9s de dos anys. I va sonar el tel\u00e8fon. Recordo els nervis, els tremolors i l’emoci\u00f3 al desinfectar l’orifici del cat\u00e8ter. Em repetia: \u201cRa\u00fcl, no t’equivoquis, fes-ho tot tal com et va ensenyar aquella infermera de l’Arnau, que tots sabem qui \u00e9s…\u201d Recordo els sentiments d’emoci\u00f3 i prud\u00e8ncia, i el caos mentre preparava la maleta a corre-cuita. <\/p>\n
Avui, 5 anys despr\u00e9s, puc dir que porto una vida normal, tot funciona estupendament i em segueixo emocionant al recordar-ho. He recuperat l’esport, segueixo actiu a la feina, fins i tot he comen\u00e7at algun projecte personal nou. Vull aprofitar aquestes l\u00ednies per agrair a totes aquelles persones que han estat al meu costat, tant professionals com fam\u00edlia i amics, tot el que han fet per mi. Mai tindr\u00e9 prou paraules per expressar la meva gratitud.
\nSi pogu\u00e9s tornar enrere, canviaria algunes coses. Sobretot la meva actitud dels primers anys. Intentaria assimilar abans el fet d’estar malalt perqu\u00e8 afect\u00e9s menys al meu entorn. Amb els anys he apr\u00e8s que l’actitud ho \u00e9s tot, o gaireb\u00e9 tot, perqu\u00e8 pot fer-nos grans o min\u00fasculs. I he conegut les propietats \u201ccuratives\u201d dels somriures i les abra\u00e7ades.
\nFinalment vull donar les gr\u00e0cies a l’Hospital Arnau de Vilanova, als seus metges, infermers\/es, a Udetma… Sou molt grans i ens feu grans. Tamb\u00e9 a la meva fam\u00edlia i la meva parella per estar sempre en les dures i a les madures. Sou un pilar fort en la meva vida i m’heu ajudat molt m\u00e9s del que en ocasions hagu\u00e9s merescut.
\nRa\u00fcl Hern\u00e1ndez Garrido, malalt renal cr\u00f2nic. <\/p>\n
Em dic Ra\u00fcl i em faltava una setmana per complir els 20 quan em van diagnosticar la malaltia.<\/p>\n
Vaig anar al metge de cap\u00e7alera perqu\u00e8 em sentia estrany i vaig decidir fer-me unes an\u00e0lisis. Quan vaig anar a recollir els resultats una setmana m\u00e9s tard, el metge em va derivar a urg\u00e8ncies. Els meus pares i jo vam pensar que es tractaria d’alguna cosa de poca import\u00e0ncia, que em curaria r\u00e0pid i ja, doncs mai havia anat al metge per alguna cosa que no fos un refredat. Per\u00f2 ens equivoc\u00e0vem. Aquella va ser una de les setmanes m\u00e9s dures de la meva vida. Anal\u00edtiques, bi\u00f2psies, incertesa… <\/p>\n
Despr\u00e9s d’uns dies ingressat, vam obtenir el diagn\u00f2stic i vaig iniciar el tractament, que seria llarg i dur.<\/p>\n
La meva vida va canviar. Per aquell temps estava considerant tornar a estudiar despr\u00e9s d’una \u00e8poca de rebel\u00b7lia. Vaig passar de ser molt actiu a ser sedentari pels efectes secundaris de la medicaci\u00f3 i les pr\u00f2pies limitacions de la malaltia. Com podia un noi com jo, esportista i saludable, trobar-se en aquesta situaci\u00f3? <\/p>\n
Vaig trigar anys a acceptar la situaci\u00f3 i recon\u00e8ixer que all\u00f2 m\u2019acompanyaria per sempre. Vaig intentar recuperar la \u201cnormalitat\u201d, iniciar nous projectes formatius per consolidar el futur, per\u00f2 al principi va ser dur. Perdia moltes classes per tenir cites freq\u00fcents amb el metge, o senzillament perqu\u00e8 no em trobava b\u00e9. Per\u00f2 a poc a poc aquella situaci\u00f3 va anar millorant, la medicaci\u00f3 no era tan fort ni els efectes secundaris tan adversos. <\/p>\n
Amb el temps vaig aconseguir fer-me a la idea que la malaltia havia vingut per quedar-se, i que de mi depenia assimilar o romandre a la fosca cova del des\u00e0nim que m’impedia ser tot el que jo havia estat abans. Vaig entendre que nom\u00e9s hi ha dues opcions, adaptar-se o rendir-se, i el segon no m’agradava. Vaig intentar entrenar la ment i concentrar-me en aspectes positius, com la gent que m’ha envoltat i que segueix aqu\u00ed, per al que faci falta. Tamb\u00e9 vaig haver d’adaptar la dieta i la manera de practicar exercici f\u00edsic, sobretot en comen\u00e7ar la di\u00e0lisi. <\/p>\n
No podia practicar el tipus d’esport a qu\u00e8 estava acostumat, aix\u00ed que vaig haver de buscar una alternativa que s’adapt\u00e9s a les meves necessitats. Aix\u00ed va ser com vaig descobrir el meravell\u00f3s m\u00f3n del Tir amb Arc, esport amb el que em vaig trobar per casualitat i avui \u00e9s la meva passi\u00f3. Gr\u00e0cies al Tir amb Arc he pogut retrobar-me a mi mateix, li dec molt\u00edssim. <\/p>\n
Mai vaig deixar de treballar, perqu\u00e8 at\u00e8s que la naturalesa del meu treball m’ho permetia, vaig preferir mantenir-me ocupat, m’ajudava sentir-me \u00fatil. I aix\u00f2 \u00e9s una cosa que recomano, mantenir la ment ocupada, perqu\u00e8 encara que estiguis malalt, es poden emprendre nous projectes i aconseguir coses grans. <\/p>\n
LA TRUCADA<\/p>\n
El meu consell \u00e9s no esperar la trucada. Tot i que \u00e9s normal impacientar-se i tenim dret a passar mals moments i alguna enrabiada, \u00e9s millor aprendre a viure cada dia amb el que porti. Com sempre, la trucada arriba quan menys l’esperis. <\/p>\n
En el meu cas va ser un dijous 3 de gener, en plenes festes nadalenques de 2013. Eren les nou del vespre i em disposava a fer la passada de di\u00e0lisi peritoneal, com cada dia, tres vegades al dia des de feia m\u00e9s de dos anys. I va sonar el tel\u00e8fon. Recordo els nervis, els tremolors i l’emoci\u00f3 al desinfectar l’orifici del cat\u00e8ter. Em repetia: \u201cRa\u00fcl, no t’equivoquis, fes-ho tot tal com et va ensenyar aquella infermera de l’Arnau, que tots sabem qui \u00e9s…\u201d Recordo els sentiments d’emoci\u00f3 i prud\u00e8ncia, i el caos mentre preparava la maleta a corre-cuita. <\/p>\n
<\/p>\n
Avui, 5 anys despr\u00e9s, puc dir que porto una vida normal, tot funciona estupendament i em segueixo emocionant al recordar-ho. He recuperat l’esport, segueixo actiu a la feina, fins i tot he comen\u00e7at algun projecte personal nou. Vull aprofitar aquestes l\u00ednies per agrair a totes aquelles persones que han estat al meu costat, tant professionals com fam\u00edlia i amics, tot el que han fet per mi. Mai tindr\u00e9 prou paraules per expressar la meva gratitud. <\/p>\n
Si pogu\u00e9s tornar enrere, canviaria algunes coses. Sobretot la meva actitud dels primers anys. Intentaria assimilar abans el fet d’estar malalt perqu\u00e8 afect\u00e9s menys al meu entorn. Amb els anys he apr\u00e8s que l’actitud ho \u00e9s tot, o gaireb\u00e9 tot, perqu\u00e8 pot fer-nos grans o min\u00fasculs. I he conegut les propietats \u201ccuratives\u201d dels somriures i les abra\u00e7ades. <\/p>\n
Finalment vull donar les gr\u00e0cies a l’Hospital Arnau de Vilanova, als seus metges, infermers\/es, a Udetma… Sou molt grans i ens feu grans. Tamb\u00e9 a la meva fam\u00edlia i la meva parella per estar sempre en les dures i a les madures. Sou un pilar fort en la meva vida i m’heu ajudat molt m\u00e9s del que en ocasions hagu\u00e9s merescut. <\/p>\n
Ra\u00fcl Hern\u00e1ndez Garrido. Malalt renal cr\u00f2nic. <\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Em dic Ra\u00fcl i em faltava una setmana per fer els 20 quan em van diagnosticar la malaltia. Vaig anar al metge de cap\u00e7alera perqu\u00e8 em sentia estrany i vaig decidir fer-me unes an\u00e0lisis. Quan vaig anar a recollir els resultats una setmana m\u00e9s tard, el metge em va derivar a urg\u00e8ncies. Els meus pares […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7116,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[110],"tags":[],"class_list":["post-7115","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","entry","has-media","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-horizontal","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7115","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7115"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7115\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7116"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7115"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7115"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7115"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}