![\"nurse-2536964\"](\"https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/nurse-2536964-290x290.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Les normatives concedeixen un lloc a l’\u00e8tica del cas per cas?<\/strong><\/p>\n L’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (2001) va recon\u00e8ixer la S\u00edndrome Burn Out[1]<\/a> (m\u00e9s coneguda com la s\u00edndrome d’estar cremat per la feina) com un risc ocupacional per a professionals de l’\u00e0rea de la salut, educaci\u00f3 i serveis assistencials, que produeix malestar f\u00edsic i ps\u00edquic i que compromet els resultats en el treball[2]<\/a>.<\/p>\n Fent refer\u00e8ncia a resultats concrets (Martin, 2015), s’ha pogut constatar que un 66,6% de les infermeres en actiu es troben cremades o molt cremades per la seva feina. Respecte al cansament emocional, el percentatge arriba al 58,5%. En el cas de la despersonalitzaci\u00f3[3]<\/a>, aquest arriba al 59% i a un 65% en baixa realitzaci\u00f3 personal.[4]<\/a> <\/p>\n A tall d’hip\u00f2tesi, cal comentar que segons un estudi del 2012, on es va relacionar la c\u00e0rrega laboral i l’SB en infermeres d’Unitats de Di\u00e0lisi, no es van obtenir difer\u00e8ncies significatives entre metges i infermeres. Aspecte que ens permet plantejar si hi hauria la possibilitat d’extrapolar aquests elements i conclusions tamb\u00e9 a l’equip m\u00e8dic[5]<\/a>. <\/p>\n Pel que fa a possibles conclusions, s’ha trobat que la manca de formaci\u00f3<\/strong> est\u00e0 relacionada amb major cansament emocional<\/strong> i menor realitzaci\u00f3 personal<\/strong>. S’ha observat que existeix una relaci\u00f3 significativa entre satisfacci\u00f3 i participaci\u00f3-supervisi\u00f3, i el fet de realitzar reunions peri\u00f2diques<\/strong> d’equip<\/strong>[6]<\/a>. <\/p>\n D’aquesta manera, realitzat aquest plantejament, per qu\u00e8 relacionar<\/strong> l’SB<\/strong> amb l’efecte que produeixen les normatives<\/strong>?<\/p>\n En l’actualitat, estem governats per una omnivid\u00e8ncia<\/em>. Es promou una visibilitat dominadora i vigilant donant lloc a un imperatiu de transpar\u00e8ncia (aspecte que es troba tant a les xarxes socials com a les institucions hospital\u00e0ries). <\/p>\n Es permet menys espai per al frac\u00e0s i es fomenten els protocols per a cada situaci\u00f3 conflictiva. D’aquesta manera, \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil deixar un lloc per a l’espontane\u00eftat, la responsabilitat, el saber fer particular de cada professional, i les respostes personalitzades \u2013l’\u00e8tica del cas per cas. \u201cEs t\u00e9 dret a tot per\u00f2 ning\u00fa pot autoritzar-se a res\u201d [7]<\/a>. <\/p>\n Les normes s\u00f3n clares. Normalment, remeten a un funcionament d’un circuit intern, intentant tancar-lo. A difer\u00e8ncia de la norma, la Llei falla. <\/p>\n Segons Kugler (2017)[8]<\/a>, les normes, alian\u00e7a entre el capitalisme i la ci\u00e8ncia, apunten a controlar i homogene\u00eftzar les maneres de gaudir. Quan es planteja dirigir-se a un m\u00e9s enll\u00e0 de les normes, trobem una q\u00fcesti\u00f3 \u00e8tica i en l’\u00e8tica, un subjecte convocat a respondre. <\/p>\n <\/p>\n Tot i que necess\u00e0ries i essent que no podem ignorar les normes de qualsevol instituci\u00f3, tampoc podem fer cas om\u00eds al s\u00edmptoma amb subjecte (ja que es pot tractar un s\u00edmptoma sense tenir en compte el subjecte, vegeu-ho en els estudis cient\u00edfics quantitatius). Es tracta d’autoritzar-se a anar m\u00e9s enll\u00e0 de la rigidesa de la norma<\/strong>, articular l’acte a una \u00e8tica en conseq\u00fc\u00e8ncia al desig inconscient que ens orienta. I aix\u00ed, encara que m\u00e9s complicat, exercir la funci\u00f3 de la professi\u00f3 que ens concerneix, salvaguardant la dignitat particular de cada subjecte vivent. <\/p>\n [1]<\/a> A partir d’ara, anomenada \u201cSB\u201d.<\/p>\n [2]<\/a> Atance, J. C. (1997). Aspectos epidemiol\u00f3gicos del s\u00edndrome de burnout en el personal sanitario. Revista Espa\u00f1ola de Salud P\u00fablica<\/em>. Vol.71 N\u00fam.3. Maig 1997. <\/p>\n [3]<\/a> En l’article esmentat, s’ent\u00e9n el terme \u201cDespersonalitzaci\u00f3\u201d com \u201csentiments, actituds i respostes negatives, distants, fredes, etc.\u201d.<\/p>\n [4]<\/a> Mart\u00edn, R. A. (2015). Burnout en enfermer\u00eda: prevalencia y factores relacionados en el medio hospitalario. Rev. Cient. Soc. Esp. Enferm. Neurol<\/em>. Vol. 41. N\u00fam. 1. Gener \u2013 Juny 2015. <\/p>\n [5]<\/a> Barrios, S., Arechabala, M. C., Valenzuela, V. (2012). Relaci\u00f3n entre carga laboral y burnout en enfermeras de unidades de di\u00e1lisis. Enfermer\u00eda Nefrol\u00f3gica<\/em>. Vol.15 N\u00fam.1 Gener \u2013Mar\u00e7 2012. <\/p>\n [6]<\/a> Ibid.4<\/p>\n [7]<\/a> Barros, M. (Setembre 2015). \u201cTransparencia de la norma y opacidad de la ley\u201d. A E. Sinatra (Presid\u00e8ncia), VII ENAPOL: El imperio de las im\u00e1genes. Congr\u00e9s dut a terme per l’Escola d’Orientaci\u00f3 Lacaniana a S\u00e3o Paulo, Brasil. <\/p>\n [8]<\/a> Kugler, V. (2017). La cl\u00ednica m\u00e1s all\u00e1 de las normas. Argentina: L’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (2001) va recon\u00e8ixer la S\u00edndrome Burn Out[1]<\/a> (m\u00e9s coneguda com la s\u00edndrome d’estar cremat per la feina) com un risc ocupacional per als professionals de l’\u00e0rea de la salut, educaci\u00f3 i serveis assistencials, que produeix malestar f\u00edsic, ps\u00edquic i que compromet els resultats de la feina realitzada[2]<\/a>.<\/p>\n Fent refer\u00e8ncia a resultats concrets (Martin, 2015), s’ha pogut constatar que un 66,6% de les infermeres en actiu es troben cremades o molt cremades a causa de la seva tasca professional. Respecte al cansament emocional, el percentatge arriba al 58,5%. En el cas de la despersonalitzaci\u00f3[3]<\/a>, aquest arriba al 59% i a un 65% en baixa realitzaci\u00f3 personal.[4]<\/a> <\/p>\n A tall d’hip\u00f2tesi, cal comentar que segons un estudi del 2012, on es va relacionar la c\u00e0rrega laboral i l’SB en infermeres d’Unitats de Di\u00e0lisi, no es van obtenir difer\u00e8ncies significatives entre metges i infermeres. Aspecte que ens permet plantejar si hi hauria la possibilitat d’extrapolar aquests elements i conclusions a l’equip m\u00e8dic. [5]<\/a><\/p>\n Pel que fa a les possibles conclusions, s’ha trobat que la manca de formaci\u00f3<\/strong> est\u00e0 relacionada amb un major grau de cansament emocional<\/strong> i una realitzaci\u00f3 personal baixa<\/strong>. S’ha observat que existeix una relaci\u00f3 significativa entre satisfacci\u00f3, participaci\u00f3-supervisi\u00f3 i les reunions peri\u00f2diques<\/strong> d’equip<\/strong>[6]<\/a>. <\/p>\n D’aquesta manera, realitzat aquest plantejament, per qu\u00e8 relacionar<\/strong> l’SB<\/strong> amb l’efecte que produeix l’exc\u00e9s de normatives<\/strong>?<\/p>\n En l’actualitat, ens trobem governats per una omnivid\u00e8ncia<\/em>. Es promou una visibilitat dominadora i vigilant donant lloc a un imperatiu de transpar\u00e8ncia (aspecte que es troba tant a les xarxes socials com a les institucions hospital\u00e0ries). <\/p>\n Es permet menys espai per al frac\u00e0s i es fomenten els protocols per a cada situaci\u00f3 conflictiva. D’aquesta manera, \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil deixar un lloc per a l’espontane\u00eftat, la responsabilitat, el saber fer particular de cada professional, i les respostes personalitzades \u2013l’\u00e8tica del cas per cas. \u201cEs t\u00e9 dret a tot per\u00f2 ning\u00fa es pot autoritzar a res\u201d[7]<\/a>. <\/p>\n Les normes s\u00f3n clares. Normalment, remeten a un funcionament d’un circuit intern, intentant tancar-lo. A difer\u00e8ncia de la norma, la Llei falla. <\/p>\n Segons Kugler (2017)[8]<\/a>, les normes, alian\u00e7a entre el capitalisme i la ci\u00e8ncia, apunten a controlar i homogene\u00eftzar les maneres de gaudir. Quan es planteja anar m\u00e9s enll\u00e0 de les normes, ens trobem amb una q\u00fcesti\u00f3 \u00e8tica i en l’\u00e8tica, un subjecte convocat a respondre. <\/p>\n <\/p>\n Tot i que siguin necess\u00e0ries i essent que no podem ignorar les normes de qualsevol instituci\u00f3, tampoc podem fer cas om\u00eds al s\u00edmptoma amb subjecte (ja que es pot tractar un s\u00edmptoma sense subjecte, tal com es pot discernir en els estudis cient\u00edfics quantitatius). Es tracta d’autoritzar-se a anar m\u00e9s enll\u00e0 de la rigidesa de la norma<\/strong>, articular l’acte a una \u00e8tica en conseq\u00fc\u00e8ncia al desig inconscient que ens orienta. I aix\u00ed, encara que m\u00e9s complicat, exercir la funci\u00f3 de la professi\u00f3 que ens concerneix, salvaguardant la dignitat particular de cada subjecte vivent. <\/p>\n <\/p>\n [1]<\/a> A partir d’ara, anomenada \u201cSB\u201d.<\/p>\n [2]<\/a> Atance, J. C. (1997). Aspectos epidemiol\u00f3gicos del s\u00edndrome de burnout en el personal sanitario. Revista Espa\u00f1ola de Salud P\u00fablica<\/em>. Vol.71 N\u00fam.3. Maig 1997. <\/p>\n [3]<\/a> En l’article esmentat, s’ent\u00e9n el terme \u201cdespersonalitzaci\u00f3\u201d com \u201csentiments, actituds i respostes negatives, distants, fredes, etc.\u201d.<\/p>\n [4]<\/a> Mart\u00edn, R. A. (2015). Burnout en enfermer\u00eda: prevalencia y factores relacionados en el medio hospitalario. Rev. Cient. Soc. Esp. Enferm. Neurol<\/em>. Vol. 41. N\u00fam. 1. Gener \u2013 Juny 2015. <\/p>\n [5]<\/a> Barrios, S., Arechabala, M. C., Valenzuela, V. (2012). Relaci\u00f3n entre carga laboral y burnout en enfermeras de unidades de di\u00e1lisis. Enfermer\u00eda Nefrol\u00f3gica<\/em>. Vol.15 N\u00fam.1 Gener \u2013Mar\u00e7 2012. <\/p>\n [6]<\/a> Ibid.4<\/p>\n