{"id":7099,"date":"2017-06-15T21:46:10","date_gmt":"2017-06-15T21:46:10","guid":{"rendered":"https:\/\/fjarno.org\/quan-la-malaltia-cronica-ens-representa-ens-hem-de-rebellar-revelar\/"},"modified":"2017-06-15T21:46:10","modified_gmt":"2017-06-15T21:46:10","slug":"quan-la-malaltia-cronica-ens-representa-ens-hem-de-rebellar-revelar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/quan-la-malaltia-cronica-ens-representa-ens-hem-de-rebellar-revelar\/","title":{"rendered":"Quan la malaltia cr\u00f2nica ens representa, ens hem de rebel\u00b7lar\/revelar?"},"content":{"rendered":"

\"chain-813964\"<\/p>\n

Jacques Lacan planteja que <\/span>tota demanda \u00e9s demanda d’amor<\/b>.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Parlar \u00e9s un \u00edndex que hi ha una mancan\u00e7a en l’\u00e9sser. Si f\u00f3ssim aquella taronja o llimona completa de qu\u00e8 socialment es parla, en primer lloc, no ens mour\u00edem del llit perqu\u00e8 res ens faria falta. <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Quan un parla, es dirigeix a un altre (encara que hom pensi que parla sol, mai \u00e9s aix\u00ed, ens imaginem que parlem al nostre jo ideal, al nostre amor, D\u00e9u, mare, etc.). <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

D’aquesta manera, un <\/span>parla perqu\u00e8 est\u00e0 en mancan\u00e7a<\/b> i cerca en l’<\/span>altre<\/b> a qui li dirigeix la seva demanda, que <\/span>el completi<\/b>. \u00c9s per aix\u00f2 que ens referim a la demanda d’amor.<\/span> <\/p>\n

 <\/p>\n

Com podem enlla\u00e7ar aquesta an\u00e0lisi del funcionament estructural hum\u00e0 amb una malaltia cr\u00f2nica? Un element podria ser la necessitat d’amor, com en tots els \u00e9ssers parlants, per\u00f2 en aquest cas, de vegades, passiva. <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

A la Universitat del Carib, es va realitzar un estudi anomenat \u201c<\/span>Caracter\u00edstiques psicodin\u00e0miques de dol en pacients amb insufici\u00e8ncia renal terminal<\/span><\/i>\u201d on plantegen com <\/span>la malaltia f\u00edsica pot alleujar el malestar psicol\u00f2gic arribant a un punt de confusi\u00f3, on <\/span><\/i>la demanda<\/i><\/b> del malalt <\/span><\/i>cap al personal sanitari<\/i><\/b> ja no <\/span><\/i>\u00e9s de <\/i><\/b>curaci\u00f3, sin\u00f3 de gaudi. Gaudir de <\/span><\/i>ser <\/i><\/b>un objecte <\/span><\/i>estimat, cuidat, at\u00e8s, escoltat.<\/i><\/b><\/p>\n

 <\/p>\n

El pensament hum\u00e0 es caracteritza per ser esf\u00e8ric. Aquest aspecte \u00e9s el que ens porta a plantejar la desobedi\u00e8ncia del pacient en un binomi entre <\/span>informaci\u00f3<\/b> o<\/b> estar afectat per la <\/span>ignor\u00e0ncia<\/b>: \u201cPer\u00f2 qu\u00e8 no sap X qu\u00e8 li passar\u00e0 si beu tant de l\u00edquid entre di\u00e0lisis?\u201d. I insistim a explicar-li-ho per veure si ho ent\u00e9n.<\/span>
\n<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La problem\u00e0tica \u00e9s que inconscientment i de vegades fins i tot conscientment, el pacient ho sap. Som <\/span>\u00e9ssers dominats<\/b> per la desra\u00f3<\/b>.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2, per qu\u00e8 tot i la informaci\u00f3 que se li ofereix, sembla que el pacient no assumeix les conseq\u00fc\u00e8ncies letals del seu comportament?<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Podem valorar-ho des de l’aparici\u00f3 de resist\u00e8ncies per\u00f2 tamb\u00e9 de com la informaci\u00f3 que ve d’un altre pot obturar la revelaci\u00f3\/rebel\u00b7laci\u00f3 de la pr\u00f2pia. <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Sobre quins aspectes seria interessant aquesta revelaci\u00f3\/rebel\u00b7laci\u00f3? L’article de Gallo, E. (2002) \u201cCos i malaltia\u201d ens proposa quatre: <\/span><\/p>\n

    \n
  1. La seva conducta davant la vida<\/span><\/li>\n
  2. L’\u00fas que fa de la malaltia <\/span><\/li>\n
  3. Els sofriments ps\u00edquics que la seva malaltia li causa<\/span><\/li>\n
  4. La forma en qu\u00e8 es defensa i adapta, i com es representa ps\u00edquicament l’\u00f2rgan afectat amb el que aix\u00f2 comporta.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

     <\/p>\n

    En alguns casos trobem com la malaltia funciona com a carta de presentaci\u00f3. La dificultat no \u00e9s en educar respecte a la seva malaltia, sin\u00f3 en com descentrar el seu \u00e9sser de la identificaci\u00f3 inconscient i aix\u00ed diferenciar entre ser portador d’una malaltia (\u201ctinc malaltia renal\u201d) a la identificaci\u00f3 inconscient a la nomenclatura (\u201cs\u00f3c malalt renal\u201d). <\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    1 Rebel\u00b7lar<\/b>: Del llat\u00ed rebell\u0101re. 1. <\/span>tr.<\/span> Sublevar, aixecar alg\u00fa fent que falti a l’obedi\u00e8ncia deguda. <\/span>U. m. c. prnl. <\/span>2. <\/span>prnl.<\/span> Oposar resist\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

    Revelar<\/b>: 1. <\/span>tr.<\/span> Descobrir o manifestar all\u00f2 ignorat o secret. <\/span>U. t. c. prnl. <\/span>2. <\/span>tr.<\/span> Proporcionar indicis o certesa d’alguna cosa. 4. <\/span>tr.<\/span> Dit de D\u00e9u: Manifestar als homes all\u00f2 futur o ocult.<\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    De qu\u00e8 tractaria, doncs, revelar-se\/rebel\u00b7lar-se en la malaltia? D’arribar a conquerir un saber fer amb la pr\u00f2pia mancan\u00e7a sense el requisit, per efecte, d’un malestar tan dominant. <\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    Esther Jim\u00e9nez (Psic\u00f2loga)<\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    Bibliografia<\/b><\/p>\n

     <\/p>\n

    Gallo, E. (2002). <\/span>Cos i malaltia: Una aproximaci\u00f3 psicoanal\u00edtica. <\/span><\/i>Desde el jard\u00edn de Freud [N\u00famero 2, Bogot\u00e1, 2002].<\/span><\/p>\n

    Herrera, K., Nobles, L. & Acu\u00f1a, E. (2011). <\/span>Caracter\u00edstiques psicodin\u00e0miques de dol en pacients amb insufici\u00e8ncia renal terminal. <\/span><\/i>Psicolog\u00eda desde el Caribe. Universidad del Norte. N\u00ba28: 197-218.<\/span>[:ca]\"chain-813964\"<\/p>\n

    Jacques Lacan planteja que <\/span>tota demanda \u00e9s demanda d’amor<\/b>.<\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    Parlar \u00e9s un \u00edndex que hi ha una mancan\u00e7a en l’\u00e9sser. Si f\u00f3ssim aquella taronja o llimona completa de qu\u00e8 socialment es fa refer\u00e8ncia, en primer lloc, no ens mour\u00edem del llit perqu\u00e8 res ens faria falta. <\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    Quan un parla, es dirigeix a un altre (encara que pensem que parlem sols, mai \u00e9s aix\u00ed, ens imaginem que li parlem al nostre jo ideal, al nostre amor, D\u00e9u, mare, etc.). <\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    D’aquesta manera, un <\/span>parla perqu\u00e8 est\u00e0 en mancan\u00e7a<\/b> i cerca en l’<\/span>altre<\/b> a qui li dirigeix la seva demanda, que <\/span>el completi<\/b>. \u00c9s per aix\u00f2 que referim a la demanda d’amor.<\/span> <\/p>\n

     <\/p>\n

    Com podem enlla\u00e7ar aquesta an\u00e0lisi del funcionament estructural hum\u00e0 amb una malaltia cr\u00f2nica? Un element podria ser la necessitat d’amor, com en tots els \u00e9ssers parlants, per\u00f2 en aquest cas, de vegades, passiva.<\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    A la Universitat del Carib, es va realitzar un estudi anomenat \u201c<\/span>Caracter\u00edstiques psicodin\u00e0miques del dol en pacients amb insufici\u00e8ncia renal terminal<\/span><\/i>\u201d on plantegen com <\/span>la malaltia f\u00edsica pot alleujar el malestar psicol\u00f2gic arribant a un punt de confusi\u00f3, on <\/span><\/i>la demanda <\/i><\/b>del malalt cap <\/span><\/i>al personal sanitari <\/i><\/b>ja no <\/span><\/i>\u00e9s <\/i><\/b>de curaci\u00f3, sin\u00f3 de gaudi. Gaudi <\/span><\/i>d’\u00e9sser<\/i><\/b> un objecte <\/span><\/i>estimat, cuidat, at\u00e8s, escoltat.<\/i><\/b><\/p>\n

     <\/p>\n

    El pensament hum\u00e0 es caracteritza per ser esf\u00e8ric. Aquest aspecte \u00e9s el que ens porta a plantejar la desobedi\u00e8ncia del pacient en un binomi entre <\/span>informaci\u00f3 o<\/b> estar afectat per la <\/span>ignor\u00e0ncia<\/b>: \u201cQue X no sap qu\u00e8 li passar\u00e0 si beu tant de l\u00edquid entre la di\u00e0lisi?\u201d. I insistim a explicar-li per veure si ho ent\u00e9n.<\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    La problem\u00e0tica \u00e9s que inconscientment i de vegades, fins i tot, conscientment, el pacient ho sap. Som <\/span>\u00e9ssers dominats per la desra\u00f3<\/b>.<\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    Per\u00f2, per qu\u00e8 tot i la informaci\u00f3 que se li ofereix, sembla que el pacient no assumeix les conseq\u00fc\u00e8ncies letals del seu comportament?<\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    Podem valorar-ho des de la presentaci\u00f3 de resist\u00e8ncies per\u00f2 tamb\u00e9 de com la informaci\u00f3 que ve d’un altre pot obturar la revelaci\u00f3\/rebel\u00b7laci\u00f3 de la pr\u00f2pia.<\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    Sobre quins aspectes seria interessant aquesta revelaci\u00f3\/rebel\u00b7laci\u00f3? L’article de Gallo, E. (2002) \u201cCos i malaltia\u201d ens en proposa quatre: <\/span><\/p>\n

      \n
    1. La seva conducta davant la vida<\/span><\/li>\n
    2. L’\u00fas que fa de la malaltia<\/span><\/li>\n
    3. Els patiments ps\u00edquics que la seva malaltia li causa<\/span><\/li>\n
    4. La forma en qu\u00e8 es defensa i adapta, i com es representa ps\u00edquicament l’\u00f2rgan afectat amb el que comporta.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

       <\/p>\n

      En alguns casos trobem com la malaltia funciona com a carta de presentaci\u00f3. La dificultat no \u00e9s en educar respecte la seva malaltia, sin\u00f3 en com descentrar el seu \u00e9sser de la identificaci\u00f3 inconscient i aix\u00ed diferenciar entre ser portador d’una malaltia (\u201ctinc malaltia renal\u201d) a la identificaci\u00f3 inconscient a la nomenclatura (\u201cs\u00f3c malalt renal\u201d). <\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      De qu\u00e8 tractaria doncs, revelar\/rebel\u00b7lar-se en la malaltia? De conquerir un saber ser amb la pr\u00f2pia mancan\u00e7a sense el requisit, per efecte, d’un malestar tan dominant. <\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      Esther Jim\u00e9nez (Psic\u00f2loga)<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

       <\/p>\n

      Bibliografia<\/b><\/p>\n

       <\/p>\n

      Gallo, E. (2002). <\/span>Cos i malaltia: Una aproximaci\u00f3 psicoanal\u00edtica. <\/span><\/i>Desde el jard\u00edn de Freud [N\u00famero 2, Bogot\u00e1, 2002].<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      Herrera, K., Nobles, L. & Acu\u00f1a, E. (2011). <\/span>Caracter\u00edstiques psicodin\u00e0miques de dol en pacients amb insufici\u00e8ncia renal terminal. <\/span><\/i>Psicolog\u00eda desde el Caribe. Universidad del Norte. N\u00ba28: 197-218.<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      1 Rebel\u00b7lar<\/b>: 1 <\/span>v. intr. pron.<\/span> [LC] [DR] [DE] Refusar l’obedi\u00e8ncia a una autoritat leg\u00edtima. La ciutat es va rebel\u00b7lar contra el seu rei. L’adolescent es rebel\u00b7la i crida quan ning\u00fa no el sent. 2 <\/span>v. intr. pron.<\/span> [LC] <\/span>per ext. <\/span>Rebel\u00b7lar-se contra una injust\u00edcia.<\/span><\/p>\n

      Revelar<\/b>: <\/span>1 <\/b>1 <\/span><\/i>v. tr. <\/span><\/i> [LC] Fer con\u00e8ixer (all\u00f2 que es tenia amagat). <\/span>Revelar un complot, un secret, un misteri. <\/span><\/i>1 <\/b>2 <\/span><\/i>v. tr. <\/span><\/i> [RE] D\u00e9u, fer con\u00e8ixer (quelcom) als homes. <\/span>Les veritats revelades.<\/span><\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      Jacques Lacan planteja que tota demanda \u00e9s demanda d’amor.   Parlar \u00e9s un \u00edndex que hi ha una mancan\u00e7a en l’\u00e9sser. Si f\u00f3ssim aquella taronja o llimona completa de qu\u00e8 socialment es parla, en primer lloc, no ens mour\u00edem del llit perqu\u00e8 res ens faria falta.   Quan un parla, es dirigeix a un altre […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7100,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[110],"tags":[],"class_list":["post-7099","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","entry","has-media","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-horizontal","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7099","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7099"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7099\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7100"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7099"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7099"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7099"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}