{"id":7097,"date":"2017-03-15T10:52:58","date_gmt":"2017-03-15T10:52:58","guid":{"rendered":"https:\/\/fjarno.org\/possibles-efectes-psicologics-de-la-dialisi-eros-i-thanatos\/"},"modified":"2017-03-15T10:52:58","modified_gmt":"2017-03-15T10:52:58","slug":"possibles-efectes-psicologics-de-la-dialisi-eros-i-thanatos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/possibles-efectes-psicologics-de-la-dialisi-eros-i-thanatos\/","title":{"rendered":"Possibles efectes psicol\u00f2gics de la di\u00e0lisi Eros i Th\u00e0natos"},"content":{"rendered":"<p><em><a href=\"https:\/\/fjarno.org\/ca\/finding-peace-1309315\/\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-large wp-image-3886\" src=\"https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/nube-1024x576.jpg\" alt=\"n\u00favol\" width=\"1024\" height=\"576\" srcset=\"https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/nube-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/nube-600x338.jpg 600w, https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/nube-300x169.jpg 300w, https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/nube-768x432.jpg 768w, https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/nube-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/nube-2048x1152.jpg 2048w, https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/nube-800x450.jpg 800w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/a><\/em><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><em>Eros, la pulsi\u00f3 de vida.<\/em><\/p>\n<p><em>Th\u00e0natos, la pulsi\u00f3 de mort. <\/em><\/p>\n<p><em> <\/em><\/p>\n<p>Sovint, quan els integrants d&#8217;un equip m\u00e8dic valoren i sol\u00b7liciten atenci\u00f3 psicol\u00f2gica per a un pacient en di\u00e0lisi, sol ser perqu\u00e8 <strong>els pacients desobeeixen<\/strong>. No cuiden la dieta, tenen dificultats per controlar el que beuen, s&#8217;obliden de la medicaci\u00f3 o es neguen a fer les hores de di\u00e0lisi que l&#8217;equip m\u00e8dic els recomana. <\/p>\n<p>Aquestes situacions deixen el <strong>professional sanitari sense recursos<\/strong> per articular la seva funci\u00f3 sanit\u00e0ria amb la intervenci\u00f3 necess\u00e0ria.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Per\u00f2, com pot succeir aix\u00f2 quan se sap que sense aquest prec\u00eds tractament no es podria sobreviure? \u00c9s pel que anomenem <strong>pulsi\u00f3 de mort<\/strong>. \u00c9s a dir, tan hum\u00e0 \u00e9s l&#8217;instint de superviv\u00e8ncia com l&#8217;art de dificultar-se els objectius obstaculitzant la satisfacci\u00f3, els desitjos o fins i tot, la sanaci\u00f3.  <\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>El pacient en la incorporaci\u00f3 a di\u00e0lisi sol trobar-se en un moment d&#8217;<strong>embotament afectiu<\/strong>. Es tracta d&#8217;un estat d&#8217;<g id=\"gid_1\">afrontament constant<\/g> per preservar la vida i \u00e9s recurrent l&#8217;horror de mort que si b\u00e9 no s&#8217;expressa obertament, funciona inconscientment. Aquesta circumst\u00e0ncia pot provocar un repertori de reaccions que oscil\u00b7len des de la <g id=\"gid_2\">negaci\u00f3<\/g> passant pel <g id=\"gid_3\">rebuig<\/g>, la <g id=\"gid_4\">f\u00faria<\/g> o fins i tot una <g id=\"gid_5\">resignaci\u00f3<\/g> massa passiva davant la situaci\u00f3, sovint articulat amb la <g id=\"gid_6\">impot\u00e8ncia<\/g>. Aquests casos condensen tota la responsabilitat curativa a l&#8217;equip sanitari i a la m\u00e0quina de di\u00e0lisi deixant el propi subjecte ali\u00e8 a la circumst\u00e0ncia, com si ell no tingu\u00e9s res a veure amb el procediment, element clau en els casos on no hi ha adher\u00e8ncia al tractament.   <\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Per la part que concerneix al professional, \u00e9s important no permetre que aquests afectes ens contagi\u00efn. Gr\u00e0cies a diversos estudis d&#8217;Adriana Martorell i de Daniel Gonzales Fern\u00e1ndez, podem detectar la gran dificultat que tenen aquests pacients per confiar en l&#8217;ajuda que l&#8217;altre els pugui oferir. En ocasions, la persona malalta sent que no hi ha un interlocutor emp\u00e0tic que pugui escoltar i sobretot, contenir el seu dolor. \u00c9s per aix\u00f2 que freq\u00fcentment, trobem casos que intenten esterilitzar les intervencions dels professionals, intentant confirmar la certesa d&#8217;aquesta soledat davant les pr\u00f2pies circumst\u00e0ncies, aquesta direcci\u00f3 massa enlla\u00e7ada amb l&#8217;a\u00efllament, l&#8217;ansietat i la depressi\u00f3.   <\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Els pacients que s&#8217;involucren en altres activitats en les quals es senten representats, que fomenten la sortida de l&#8217;a\u00efllament, la seva inclusi\u00f3 familiar i social, es beneficien de millores a nivell relacional i salut f\u00edsica. Es tracta d&#8217;un mecanisme de defensa no patol\u00f2gic, quelcom tan popular com posar el cap en un altre lloc. Aquesta defensa facilita el sorgiment de la <strong>pulsi\u00f3 de sanar<\/strong>, de <strong>vida<\/strong>, de l&#8217;<strong>Eros<\/strong>.  <\/p>\n<p>Es tracta de la necessitat d&#8217;un vincle que es pot realitzar o b\u00e9 amb un terapeuta, un grup (familiar, social) o una activitat, amb una clara orientaci\u00f3, ser part\u00edcips de les seves pr\u00f2pies cures, rescatar-se d&#8217;una situaci\u00f3 que no han escollit per voluntat pr\u00f2pia.<\/p>\n<h6>Esther Jim\u00e9nez Garriga (Psic\u00f2loga)<\/h6>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p><strong> <\/strong><\/p>\n<p>Gonzales Fern\u00e1ndez, Daniel. \u201cEstado psicol\u00f3gico de los pacientes en tratamiento de Hemodi\u00e1lisis\u201d. <\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Martorell, Adriana. \u201c\u00bfQu\u00e9 hace un psic\u00f3logo all\u00ed? Una experiencia de trabajo en Centros de Di\u00e1lisis\u201d.[:ca]<em><a href=\"https:\/\/fjarno.org\/ca\/finding-peace-1309315\/\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-large wp-image-3886\" src=\"https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/nube-1024x576.jpg\" alt=\"n\u00favol\" width=\"1024\" height=\"576\" srcset=\"https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/nube-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/nube-600x338.jpg 600w, https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/nube-300x169.jpg 300w, https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/nube-768x432.jpg 768w, https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/nube-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/nube-2048x1152.jpg 2048w, https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/nube-800x450.jpg 800w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/a><\/em><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><em>Eros, la pulsi\u00f3 de vida.<\/em><\/p>\n<p><em>Th\u00e0natos, la pulsi\u00f3 de mort.<\/em><\/p>\n<p><em> <\/em><\/p>\n<p>Sovint, quan els integrants d&#8217;un equip m\u00e8dic valoren i sol\u00b7liciten atenci\u00f3 psicol\u00f2gica per a un pacient en di\u00e0lisi, sol ser perqu\u00e8 <strong>els pacients desobeeixen<\/strong>. No cuiden la dieta, tenen dificultats per controlar el que beuen, s&#8217;obliden de la medicaci\u00f3 o es neguen a fer les hores de di\u00e0lisi que l&#8217;equip m\u00e8dic els recomana. <\/p>\n<p>Aquestes situacions deixen el <strong>professional sanitari sense recursos<\/strong> per articular la seva funci\u00f3 sanit\u00e0ria amb la intervenci\u00f3 necess\u00e0ria.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Per\u00f2, com pot succeir aix\u00f2 quan se sap que sense aquest prec\u00eds tractament no es podria sobreviure? \u00c9s degut al que anomenem pulsi\u00f3 de mort. \u00c9s a dir, tan hum\u00e0 \u00e9s l&#8217;instint de superviv\u00e8ncia com l&#8217;art de dificultar-se els objectius obstaculitzant la satisfacci\u00f3, els desitjos o fins i tot, la sanaci\u00f3.  <\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>El pacient en la incorporaci\u00f3 a di\u00e0lisi sol trobar-se en un moment d&#8217;<strong>embotament afectiu<\/strong>. Es tracta d&#8217;un estat d&#8217;<strong>afrontament constant<\/strong> per preservar la vida i \u00e9s recurrent l&#8217;horror a la mort que si b\u00e9 no s&#8217;expressa obertament, funciona inconscientment. Aquesta circumst\u00e0ncia pot provocar un repertori de reaccions que oscil\u00b7len des de la <strong>negaci\u00f3<\/strong> passant pel <strong>rebuig<\/strong>, l&#8217;<strong>enuig<\/strong> o fins i tot una <strong>resignaci\u00f3<\/strong> massa passiva vers la situaci\u00f3, sovint articulat amb la <strong>impot\u00e8ncia<\/strong>. Aquests casos condensen tota la responsabilitat curativa a l&#8217;equip sanitari i a la m\u00e0quina de di\u00e0lisi deixant el propi subjecte ali\u00e8 a la circumst\u00e0ncia, com si ell no tingu\u00e9s res a veure amb el procediment, element clau en els casos on no hi ha adher\u00e8ncia al tractament.   <\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Per la part que concerneix al professional, \u00e9s important no permetre que aquests afectes ens contagi\u00efn. Gr\u00e0cies a diversos estudis d&#8217;Adriana Martorell i Daniel Gonzales Fern\u00e1ndez, podem detectar la gran dificultat que tenen aquests pacients per confiar en l&#8217;ajuda que l&#8217;altre els pot oferir. En ocasions, la persona malalta sent que no hi ha un interlocutor emp\u00e0tic que pugui escoltar i sobretot, contenir el seu dolor. \u00c9s per aix\u00f2 que freq\u00fcentment, trobem casos que intenten esterilitzar les intervencions dels professionals, intentant confirmar la certesa d&#8217;aquesta soledat davant les pr\u00f2pies circumst\u00e0ncies, aquesta direcci\u00f3 massa enlla\u00e7ada amb l&#8217;a\u00efllament, l&#8217;ansietat i la depressi\u00f3.   <\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Els pacients que s&#8217;involucren en altres activitats en les quals es senten representats, que fomenten la sortida de l&#8217;a\u00efllament, la seva inclusi\u00f3 familiar i social, es beneficien de millores a nivell relacional i salut f\u00edsica. Es tracta d&#8217;un mecanisme de defensa no patol\u00f2gic, quelcom tan popular com distreure la ment. Aquesta defensa facilita el sorgiment de la <strong>pulsi\u00f3 de sanar<\/strong>, de <strong>vida<\/strong>, de l&#8217;<strong>Eros<\/strong>.  <\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Es tracta de la necessitat d&#8217;un vincle que es pot realitzar o b\u00e9 amb un terapeuta, un grup (familiar, social) o una activitat amb una clara orientaci\u00f3, ser part\u00edcips de les seves pr\u00f2pies cures, rescatar-se d&#8217;una situaci\u00f3 que no han escollit per voluntat pr\u00f2pia.<\/p>\n<h6>Esther Jim\u00e9nez Garriga (Psic\u00f2loga)<\/h6>\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p><strong> <\/strong><\/p>\n<p>Gonzales Fern\u00e1ndez, Daniel. \u201cEstado psicol\u00f3gico de los pacientes en tratamiento de Hemodi\u00e1lisis\u201d. <\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Martorell, Adriana. \u201c\u00bfQu\u00e9 hace un psic\u00f3logo all\u00ed? Una experiencia de trabajo en Centros de Di\u00e1lisis\u201d. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp; Eros, la pulsi\u00f3 de vida. Th\u00e0natos, la pulsi\u00f3 de mort. Sovint, quan els integrants d&#8217;un equip m\u00e8dic valoren i sol\u00b7liciten atenci\u00f3 psicol\u00f2gica per a un pacient en di\u00e0lisi, sol ser perqu\u00e8 els pacients desobeeixen. No cuiden la dieta, tenen dificultats per controlar el que beuen, s&#8217;obliden de la medicaci\u00f3 o es neguen a fer [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7098,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[110],"tags":[],"class_list":["post-7097","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","entry","has-media","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-horizontal","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7097","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7097"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7097\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7098"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7097"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7097"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7097"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}