![\"IMG_20170513_164700\"](\"https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/IMG_20170513_164700-1024x802.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Quan et van diagnosticar la malaltia?<\/b><\/p>\n
<\/p>\n
El 1989, gr\u00e0cies a la insist\u00e8ncia de la doctora de cap\u00e7alera em fan una bi\u00f2psia renal i detecten una nefropatia que cal prevenir amb el control de la hipertensi\u00f3. Comen\u00e7o amb tractament per a la hipertensi\u00f3 i seguiment anual. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Quin impacte va tenir la not\u00edcia i com li vas fer front?<\/b><\/p>\n <\/p>\n Tenia 22 anys, estava acabant els estudis i feia vida normal. No va tenir cap impacte, la veritat. Ja havia fet front a altres problemes de salut dels quals no vivia pendent, de fet no vaig prendre consci\u00e8ncia de la malaltia. Aix\u00f2 al principi va ser bo per a mi, per la meva autonomia i evoluci\u00f3 professional, fins que vaig tenir un embar\u00e0s i es va complicar per no haver portat control de la hipertensi\u00f3 durant un bon temps. M\u00e9s endavant la meva salut es va deteriorar i cap al 1998\/99 entro en insufici\u00e8ncia renal i la preparaci\u00f3 per si cal comen\u00e7ar di\u00e0lisi. M\u2019horroritzava pensar que la meva vida es pogu\u00e9s paralitzar, treballava i estudiava, all\u00f2 podia canviar completament el meu m\u00f3n. Per\u00f2 vaig anar acceptant poc a poc, intentava fer el que podia malgrat la malaltia i no volia amargar els del voltant. Em va ajudar molt el suport de la fam\u00edlia, la parella i la cobertura laboral de la meva baixa. No vaig perdre mai l\u2019esperan\u00e7a de recuperar la salut i vaig tenir la gran sort de rebre un trasplantament renal de donant viu l\u2019any 2000, del meu pare. Em vaig sentir molt afortunada. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 has trobat a faltar en el proc\u00e9s?<\/b><\/p>\n <\/p>\n Com en tota malaltia, suposo, hi ha una lluita molt forta, amb un mateix i cap als del voltant que et volen cuidar. En el proc\u00e9s de p\u00e8rdua que tenim els pacients renals, crec que manca suport professional del tipus que es duu a terme en oncologia. Perqu\u00e8 l\u2019amena\u00e7a de mort, malgrat que la superviv\u00e8ncia \u00e9s alta gr\u00e0cies als tractaments, la tens en tot moment, i s\u00f3n alhora tractaments durs, sobretot el de di\u00e0lisi. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Jo vaig trobar a faltar un abordatge m\u00e9s integral i transparent, respectu\u00f3s amb el malalt que et doni tota la informaci\u00f3 de forma clara i et permeti decidir. Per exemple amb el tema de donant viu, que \u00e9s una opci\u00f3 m\u00e9s, jo vaig percebre cert bloqueig. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Margarita, algun consell que vulguis compartir?<\/b><\/p>\n <\/p>\n El meu consell, que sempre he aplicat, \u00e9s que cal mantenir la calma, donar-se temps, recolzar-se en els \u00e9ssers estimats i no perdre de vista que si ens adaptem b\u00e9, la nostra vida continua.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Ens podries parlar dels trasplantaments i dels teus donants?<\/b><\/p>\n <\/p>\n I tant! Vull expressar el meu agra\u00efment i reconeixement cap als meus donants: El meu pare, la meva mare i el meu marit, que han mantingut la meva esperan\u00e7a de qualitat de vida i, tot i que he tingut moltes complicacions de salut, ho han fet possible durant molts anys. Ells han fet una vida totalment normal despr\u00e9s de la donaci\u00f3 i cal tenir en compte que el meu pare i el meu marit s\u00f3n pagesos, feina que implica molt esfor\u00e7 f\u00edsic. Els he vist satisfets i contents de poder ajudar-me. Van haver de passar un estudi de salut potent i mantenen un seguiment anual. Els tr\u00e0mits per a la donaci\u00f3 en viu s\u00f3n molt rigorosos per tal de garantir la lliure voluntat i aclarir qualsevol dubte que es presenti. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Els meus donants van superar aquest proc\u00e9s perqu\u00e8 eren altament compatibles, per\u00f2 la meva malaltia de base ha fet que el rebuig sigui dif\u00edcil d\u2019esquivar. Curiosament el del meu pare i la meva mare van fracassar en poc temps per\u00f2 el del meu marit em va durar 11 anys. Em van regalar aquests anys de \u201cvida normal\u201d i llibertat i aix\u00f2 no t\u00e9 preu.<\/span> <\/p>\n Quan et van diagnosticar la malaltia?<\/b><\/p>\n <\/p>\n El 1989, gr\u00e0cies a la insist\u00e8ncia de la metgessa de cap\u00e7alera em fan una bi\u00f2psia renal i detecten una nefropatia que cal prevenir amb el control de la hipertensi\u00f3. Comen\u00e7o amb tractament per a la hipertensi\u00f3 i seguiment anual. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Quin impacte va tenir la not\u00edcia i com li vas fer front?<\/b><\/p>\n <\/p>\n Tenia 22 anys, estava acabant els estudis i feia vida normal. No va tenir cap impacte, la veritat. Ja havia fet front a altres problemes de salut dels quals no vivia pendent, de fet no vaig prendre consci\u00e8ncia de la malaltia. Aix\u00f2 al principi va ser bo per a mi, per la meva autonomia i evoluci\u00f3 professional, fins que vaig tenir un embar\u00e0s i es va complicar per no haver portat control de la hipertensi\u00f3 durant un bon temps. M\u00e9s endavant la meva salut es va deteriorar i cap al 1998\/99 entro en insufici\u00e8ncia renal i la preparaci\u00f3 per si cal comen\u00e7ar di\u00e0lisi. M\u2019horroritzava pensar que la meva vida es pogu\u00e9s paralitzar, treballava i estudiava, all\u00f2 podia canviar completament el meu m\u00f3n. Per\u00f2 vaig anar acceptant poc a poc, intentava fer el que podia malgrat la malaltia i no volia amargar els del voltant. Em va ajudar molt el suport de la fam\u00edlia, la parella i la cobertura laboral de la meva baixa. No vaig perdre mai l\u2019esperan\u00e7a de recuperar la salut i vaig tenir la gran sort de rebre un trasplantament renal de donant viu l\u2019any 2000, del meu pare. Em vaig sentir molt afortunada. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 has trobat a faltar en el proc\u00e9s?<\/b><\/p>\n <\/p>\n Com en tota malaltia, suposo, hi ha una lluita molt forta, amb un mateix i cap als del voltant que et volen cuidar. En el proc\u00e9s de p\u00e8rdua que tenim els pacients renals, crec que manca suport professional del tipus que es duu a terme en oncologia. Perqu\u00e8 l\u2019amena\u00e7a de mort, malgrat que la superviv\u00e8ncia \u00e9s alta gr\u00e0cies als tractaments, la tens en tot moment, i s\u00f3n alhora tractaments durs, sobretot el de di\u00e0lisi. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Jo vaig trobar a faltar un abordatge m\u00e9s integral i transparent, respectu\u00f3s amb el malalt que et doni tota la informaci\u00f3 de forma clara i et permeti decidir. Per exemple amb el tema de donant viu, que \u00e9s una opci\u00f3 m\u00e9s, jo vaig percebre cert bloqueig. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Margarita, algun consell que vulguis compartir?<\/b><\/p>\n <\/p>\n El meu consell, que sempre he aplicat, \u00e9s que cal mantenir la calma, donar-se temps, recolzar-se en els \u00e9ssers estimats i no perdre de vista que si ens adaptem b\u00e9, la nostra vida continua.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Ens podries parlar dels trasplantaments i dels teus donants?<\/b><\/p>\n <\/p>\n I tant! Vull expressar el meu agra\u00efment i reconeixement cap als meus donants: El meu pare, la meva mare i el meu marit, que han mantingut la meva esperan\u00e7a de qualitat de vida i, tot i que he tingut moltes complicacions de salut, ho han fet possible durant molts anys. Ells han fet una vida totalment normal despr\u00e9s de la donaci\u00f3 i cal tenir en compte que el meu pare i el meu marit s\u00f3n pagesos, feina que implica molt esfor\u00e7 f\u00edsic. Els he vist satisfets i contents de poder ajudar-me. Van haver de passar un estudi de salut potent i mantenen un seguiment anual. Els tr\u00e0mits per a la donaci\u00f3 en viu s\u00f3n molt rigorosos per tal de garantir la lliure voluntat i aclarir qualsevol dubte que es presenti. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Els meus donants van superar aquest proc\u00e9s perqu\u00e8 eren altament compatibles, per\u00f2 la meva malaltia de base ha fet que el rebuig sigui dif\u00edcil d\u2019esquivar. Curiosament el del meu pare i la meva mare van fracassar en poc temps per\u00f2 el del meu marit em va durar 11 anys. Em van regalar aquests anys de \u201cvida normal\u201d i llibertat i aix\u00f2 no t\u00e9 preu. <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quan et van diagnosticar la malaltia? El 1989, gr\u00e0cies a la insist\u00e8ncia de la doctora de cap\u00e7alera em fan una bi\u00f2psia renal i detecten una nefropatia que cal prevenir amb el control de la hipertensi\u00f3. Comen\u00e7o amb tractament per a la hipertensi\u00f3 i seguiment anual. Quin impacte va tenir la not\u00edcia i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7096,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[110],"tags":[],"class_list":["post-7095","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","entry","has-media","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-horizontal","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7095","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7095"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7095\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7096"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7095"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7095"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7095"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}<\/p>\n